El tercer sector català atén més de 800.000 persones a causa de l’impacte social de la Covid-19

Fundació Pere Tarrés - Transversal
Les dades apunten que la pobresa s’ha cronificat i augmenta entre la població migrada. Font: Fundació Comtal
Les dades apunten que la pobresa s’ha cronificat i augmenta entre la població migrada. Font: Fundació Comtal
Entitats com Càritas han hagut de destinar molts recursos a cobrir necessitats de les famílies durant la pandèmia. Font: Caritas Barcelona
Entitats com Càritas han hagut de destinar molts recursos a cobrir necessitats de les famílies durant la pandèmia. Font: Caritas Barcelona

El tercer sector català atén més de 800.000 persones a causa de l’impacte social de la Covid-19

Fundació Pere Tarrés - Transversal

Resum: 

La Taula del Tercer Sector presenta l’informe ‘L’Impacte de la Covid-19 en els diferents àmbits d’actuació del Tercer Sector Social de Catalunya’.

Al llarg del 2020 les entitats socials catalanes van atendre 800.000 persones. D’aquestes, el 30% era la primera vegada que recorrien a una entitat per fer front a la seva situació. Aquestes dades, publicades en el darrer informe de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, reflecteixen la delicada situació social que ha deixat la pandèmia de la Covid-19 al país.

En una entrevista publicada a Xarxanet, Francina Alsina, presidenta de la Taula, ha alertat que han estat les entitats socials qui “ha parat el cop” d’aquesta crisi i “no han abaixat mai la persiana”. Una afirmació que en l’informe L’impacte de la Cvoid-19 en els diferents àmbits d’actuació del Tercer Sector Social de Catalunya s’explica des de la realitat de les més de 3.000 entitats agrupades sota el paraigües de la Taula.

“Plou sobre mullat”

En el seu informe, la Taula alerta que “plou sobre mullat”, i aquesta crisi ha afectat amb major intensitat a aquells col·lectius que ja es trobaven en una situació de vulnerabilitat, ressentint-se de la darrera crisi econòmica i financera. En especial assenyalen que la infància, les dones, les persones migrades, les persones amb discapacitat i les llars monoparentals -encapçalades majoritàriament per dones- han estat les més perjudicades.

En un any marcat de ple per la pandèmia sanitària, les professionals de l’acció social han vist com una de les conseqüències més flagrants d’aquesta crisi ha estat “l’empitjorament de les condicions de vida d’aquelles persones que ja es trobaven en un situacions de pobresa i exclusió social”.

Una sensació a peu d’entitat que es confirma amb les dades: diverses estimacions calculen que el percentatge de pobresa a l’Estat pot augmentar del 21 al 23,07% en només en un any. Un increment important que també han observat les professionals en les seves atencions, on el 30% d’aquestes han estat amb persones que han demanat ajuda social per primera vegada a la seva vida.

El percentatge de població en risc d’exclusió social i pobresa s’enlaira de manera dramàtica si ens fixem en els infants i adolescents. A Catalunya, un de cada tres menors de 18 anys es troba en risc de pobresa, una xifra que podria arribar al 35% segons les estimacions de la Taula del Tercer Sector.

L’impacte en la salut

Si bé l’afectació sobre la salut que més impacte ha tingut és en la taxa de mortalitat, fins a un 29% en les persones més grans de 84, la Covid-19 ha afectat altres àmbits de la salut pública. En el seu informe, la Taula denuncia que el desbordament de l’atenció primària i el retard en els diagnòstics de càncer “ha provocat un augment del 21% en l’ús de serveis d’acompanyament psico-oncològic” i més de la meitat dels pacients amb deteriorament cognitiu va empitjorar les seves condicions.

En relació a la salut mental, l’impacte sobre les persones amb diagnòstics previs va ser molt important, entre el 67 i el 45% van patir afectacions de diversa índole. En la població general, els trastorns d’ansietat, depressió i estrès posttraumàtic van ser de tres a cinc vegades superiors als anys anteriors.

Afegeix un comentari nou