Elisenda Xifre: "Cal tenir cura del benestar emocional a l'adolescència per evitar situacions d'aïllament"

L'Elisenda també ha fet balanç del 25è Fòrum que organitza l'entitat i que s'ha celebrat a finals de novembre en línia amb el lema 'L'atenció a la infància en l'era postpandèmia: balanç, tendències i propostes de futur'.

Quins han estat els efectes socials que l'aparició de la Covid-19 ha tingut en la infància?

Ha posat més de manifest mancances i desigualtats que ja existien, ha incrementat les situacions de risc i de pobresa extrema de famílies per l'augment de precarietat laboral o situacions de pèrdua de treball de les persones adultes de referència. Ha agreujat vulneracions dels seus drets en necessitats bàsiques com l'alimentació, habitatge digne, escolaritat de qualitat i els espais de lleure o oci, entre d'altres.

Ha fet aflorar amb més força situacions de salut mental o de malestar emocional que existien i n'ha generat de noves com situacions d'aïllament, pors i angoixes, noves addiccions, abusos a través de xarxes, etc. Ha agreujat situacions de violència i s'han incrementat les necessitats de suport en les funcions parentals o l'organització familiar.

A finals de novembre heu celebrat el 25è Fòrum Fedaia, centrat en l'atenció a la infància en l'era postpandèmia. Quin balanç fas d'aquesta edició?

Estem recollint les valoracions de les participants al Fòrum, però valorem positivament tres coses: que hem organitzat, per segon any, un Fòrum en entorn digital incorporant altres innovacions en el format, incorporant-hi millores en l'àmbit de digitalització.

Els plantejaments i continguts dels temes exposats perquè han aportat visions diferents del nostre dia a dia de l'acompanyament educatiu o socioeducatiu però amb mirades molt complementàries. I, finalment, el procés d'elaboració perquè és un procés participatiu en diferents moments i actors de l'organització.

Quin objectiu voleu aconseguir amb la pròxima edició?

Haurem de veure com treballem per al Fòrum de l'any vinent com ara poder arribar a més participants i de perfil més variat, poder incorporar l'aspecte relacional si es continua fent en línia, entre d'altres.

Quines tendències s'han observat després d'aquest any i mig de pandèmia i crisi sanitària?

La necessitat d'incrementar la participació d'infants i joves en tot allò que fa referència al seu projecte vital, així com en tot allò que succeeix en el nostre món i sobre el que, com és lògic, en tenen una mirada interessant i molt pròpia. També poder tenir comunitats enxarxades, cohesionades, amb fort sentit de comunitat i col·lectivitat.

Una altra és la necessitat de potenciar actuacions empoderadores de les persones, després que la crisi ens hagi portat a haver de cobrir necessitats bàsiques des d'una perspectiva molt assistencialista. I finalment, la cura de la salut mental, el benestar emocional i el paper que, especialment a l'adolescència, tenen la xarxa relacional d'amistats per tal d'evitar situacions d'aïllament.

Quines són les propostes de futur per tal de millorar la situació d'infants i joves?

Garantir la igualtat d'oportunitats i els drets de la infància i joventut en temes com garantir la participació, elaborar una estratègia catalana per erradicar les situacions de pobresa en la infància i joventut, la universalització de l'atenció a la petita infància, garantir els estudis postobligatoris per a la joventut en situació de risc i garantir l'accés a Tic i Internet.

També el desplegament del Model SIS que engloba els diferents Serveis d'Intervenció Socioeducativa, l'actualització de la cartera de serveis socials amb la incorporació de serveis bàsics que no hi surten, treballar un decret de tarifes que reconegui el cost actual dels serveis i garantir itineraris d'emancipació per a les persones joves en situació de risc o extutela.

En quins projectes treballeu actualment?

Com a federació, en l'actualitat, estem molt centrades a treballar en diferents línies. Per una banda, en l'àmbit de l'eix d'incidència, com ja he dit estem treballant conjuntament amb Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i Federació d'Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA) en les nostres propostes per tal que s'incorporin en els pressupostos de l'any 2022.

Per altra banda, estem impulsant projectes interns que contribueixin a l'enfortiment de les entitats com el Pla de millora en l'àmbit de Governança interna, que recentment hem aprovat per assemblea o bé l'elaboració d'un codi ètic de la federació.

En què consisteix aquest Pla de millora que esteu elaborant?

La implementació del Pla de Millora del Sistema d'atenció a la infància i l'adolescència potencia la reconversió del sistema cap a un model comunitari que aporti una intervenció més grupal i col·lectiva, que aporti solucions col·lectives a dificultats individuals d'infants i joves, que potenciï la xarxa i redueixi l'aïllament social que pateixen.

Un model que, en la part residencial, aposti per la qualitat i permeti cercar solucions adaptades a les noves necessitats que la infància i joventut tingui, potenciant l'atenció centrada en la persona i, per tant, el paper central i empoderat de la infància, la joventut i les seves famílies en tot allò que fa referència al seu procés.

Com contribuïu portant a terme per la defensa dels drets de la infància?

També estem treballant per la defensa dels drets de la infància, des de diferents accions, però, unes que ens fan especial il·lusió tenen a veure amb espais i projectes que impulsen la participació de la infància i la joventut com una hackató de joves o bé grups de participació en un estudi que estem duent a terme amb la UB, per encomanda de la Diputació de Barcelona.

I tot això, sense perdre de vista que hem de continuar transversalitzant la perspectiva de gènere a les entitats i a la federació i la territorialització de la federació.