Dades sobre la pobresa infantil

El passat 19 de desembre, l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) va fer públics els resultats de l’Estadística de distribució personal de la renda i de risc a la pobresa, corresponent a dades de 2011.

Aquestes dades mostren que la crisi s’acarnissa especialment amb els menors de 16 anys que presenten una taxa de risc a la pobresa de 26,4%, 2,7 punts més que l’any 2010 i 8,8 punts més que la de l’any 2008.

Aquesta taxa és superior també a la del conjunt de la població, que es situa en 19,1%, vuit dècimes menys que l’any anterior. Pel que fa a la població major de 65 anys, la taxa es redueix 3,7 punts des de l’any 2010 i queda en 17,7%.

Llindar de la pobresa

Les dades de l’IDESCAT sobre pobresa corresponen a un concepte de pobresa relativa o risc a la pobresa. Això vol dir que la pobresa no es mesura de forma aïllada sinó en relació amb el nivell de desenvolupament de la societat en estudi.

Una persona es considera pobra, per tant, quan està en una situació desavantatjosa respecte la mitjana de la resta de la població.

Segons el càlcul de l’IDESCAT, per a l’any 2011, el llindar d’ingressos anuals sota el qual una persona es considera en risc a la pobresa era de 8.176€ nets.

Això deixa 1 de cada 5 catalans en situació de risc a la pobresa.

Taxa AROPE

Enguany és el primer cop que l’IDESCAT calcula la taxa AROPE, un dels indicadors dels objectius de l’Europa 2020 que l’institut defineix com l’indicador “que recull la proporció de població que es troba o bé en situació de risc a la pobresa, o bé en situació de privació material severa, o bé que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa”.

La taxa AROPE (at risk of poverty or social exclusion) serveix per calcular la pobresa des d’una perspectiva més àmplia segons la qual una persona en situació de pobresa pateix una de les tres mancances:

• Manca d’ingressos
• Privacions materials severes.
• Viure en una llar amb baixa intensitat laboral.

Per això, la taxa AROPE es calcula tenint en compte el nombre de persones que viuen en llars amb baixa intensitat d’ocupació i el d’aquelles que pateixen un nivell sever de privacions materials. D’aquesta manera, es vol complementar la taxa de risc a la pobresa, que es basa en criteris monetaris.

Segons aquests càlculs, l’any 2011, el 25,5% de la població de Catalunya estava en risc a la pobresa o exclusió social, percentatge superior a la mitjana europea que se situa en el 24,2%.

Sobre l'impacte de la crisi en els infants

L’impacte de la crisi sobre els infants ha estat denunciat des de diferents institucions i entitats.

A mitjans d’any, la FEDAIA feia un crida a unir esforços per combatre la pobresa infantil i publicava un document amb 13 propostes per millorar la situació dels infants que viuen sota el llindar de la pobresa.

Els efectes de la crisi sobre la infància van quedar palesos també a l’informe trimestral sobre ocupació i situació social de la Comissió Europea, on s’alertava sobre les males perspectives que tenen els joves europeus i sobre l’augment de la pobresa infantil.

Igualment, UNICEF denunciava recentment que, segons dades de l’Eurostat, l’any 2011 hi havia uns 2.267.000 infants a Espanya vivint per sota del llindar de la pobresa, 80.000 més que l’any anterior.

En aquest sentit, a mitjans desembre, UNICEF ha demanat al Senat que es posin en marxa mecanismes a fi d’estudiar l’impacte de la crisi i de les polítiques d’austeritat sobre els infants i les famílies.

Per la seva banda, també el Síndic de greuges també reconeix els infants com "un dels col·lectius més vulnerables en períodes de crisi econòmica". Així ho expressa a l'Informe sobre la pobresa infantil a Catalunya, publicat el passat mes de setembre.

El document recorda que, l'any 2011, el 13% de la població infantil ja vivia en llars sense persones ocupades. Segons l'informe, Catalunya -com sol succeir als països del sud d'Europa- s'ha caracteritzat, a més, per uns nivells de despesa social baixos i, a més, no s'hi ha fet cap "abordatge específic i integral, des del punt de vista de la planificació de la política social, de la pobresa infantil".

En aquest sentit, el document del Síndic demana als poders públics que posin el problema de la pobresa infantil en el centre de la seva agenda política i que promoguin plans integrals per combatre'l.