Enrique Arnanz és el president de la Fundación Esplai. A més, és llicenciat en sociologia i filosofia, i diplomat en dret. Gran part de la seva vida professional l’ha dedicat a entitats i projectes que treballen en l'àmbit del desenvolupament integral comunitari, la inclusió social i la justícia restaurativa.

La Fundació Esplai disposa, en diferents centres penitenciaris del país, programes per a la vida en llibertat. Qüestió fonamental perquè les persones quan surtin en llibertat tinguin habilitats i destreses que els ajudi a fer front a realitat. És important que estiguin preparades per a la condemna i el rebuig social a la qual se'ls sotmetrà tant en l'àmbit laboral com social.

Enguany la fundació està realitzant un procés de debat sobre la justícia educativa i el paper de les organitzacions del tercer sector social en l'àmbit penitenciari. Un treball que culminarà al final de l'any amb la publicació d'un nou document per al debat, el qual serà el número onze de la col·lecció.

Què és la justícia restaurativa?

La justícia restaurativa considera que la justícia tradicional basada en delicte, condemna i presó no té en compte que el delicte abans de ser una violació de la llei escrita és una ofensa a les relacions humanes. Per tant, la justícia restaurativa cerca dues coses, per una banda, posar el focus en què el més rellevant del delicte és la ruptura de la relació humana i, per l'altra, que les persones implicades en el delicte, tant la víctima com el victimari tinguin el paper principal per a resoldre el conflicte amb l'ajuda de la figura del moderador.

La justícia restaurativa pretén posar en el centre del delicte no la llei escrita i dictada sinó la ruptura de la relació humana i reparar el mal a partir de la recuperació de la relació que s'ha trencat.

Aitana comienza sus prácticas de #IntegraciónSocial en los proyectos de #JusticiaEducativa y #Reconéctate de #FundaciónEsplai para colaborar en favor de las personas privadas de libertad
Aitana cuenta su ganas e inquietudes sobre colaborar en #Prisones https://t.co/ZpKVfk2qZM pic.twitter.com/JVsNhVyBGY

— Fundación Esplai (@fundacionesplai) April 5, 2023

Quins beneficis aporta?

El principal benefici és que és justa, té en consideració a totes les parts implicades. En canvi, la tradicional és una justícia legal, que no té en compte a la víctima, la qual se sent indefensa davant una maquinària legal que utilitza un llenguatge i un procediment que no és accessible per a la majoria dels ciutadans. El segon lloc, la justícia restaurativa afirma que es pot reparar el mal, que les persones poden canviar i que es pot perdonar i reconciliar. Finalment, aquest tipus de justícia aposta per fugir del càstig i apostar per l'educació.

Quines són les principals barreres?

La principal barrera és la cultura social que tenim on no hi ha lloc per al perdó, ja que és un símbol de feblesa. Vivim en una societat profundament castigadora i venjativa. Per aquest motiu, és molt complicat introduir idees restauratives i educatives. Seguidament, una altra gran barrera és el Ministeri d'Interior i de Justícia que malgrat que cada vegada més s'aposta per incloure programes restauratius encara va molt lent. Finalment, l'absència de recursos públics i privats per a aquesta mena d'iniciatives.

Com reben les víctimes aquest tipus d'iniciatives?

En general, són molt poques les víctimes, no més del 15%, que volen entrar en un procés de medicació amb el seu victimari. Així i tot, cada vegada més, sobretot persones que tenen una visió ètica, política i espiritual, al cap del temps, sí que creuen que és positiu trobar-se amb el seu victimari, però això no és gens fàcil i és el mediador el que ha de facilitar el procés.

Hi ha predisposició per part de les persones agressores a accedir en aquesta mena de programes?

La gran majoria de les persones que estan en les presons toquen fons i a partir d'aquí o segueixen en un camí d'autodestrucció o busquen la manera de canviar. És per aquest motiu que tenim un gran nombre de persones que sí que volen retrobar-se amb la víctima, demanar perdó i poder contar la seva història.

Així mateix, també hi ha persones que no s'atreveixen a fer el pas o no saben qui va ser la persona a la qual va perjudicar o la víctima no vol la trobada. Per aquest motiu, també està la figura del representant de la comunitat amb la qual es treballa en els processos restauratius perquè l'intern/a pugui fer el seu procés.

Quin és el treball de la Fundació Esplai amb la justícia restaurativa?

Des de la Fundació Esplai tenim l'àrea justícia educativa que el que realment considera restaurador no és la justícia sinó l'educació. Ens recolzem fonamentalment en tres punts. En primer lloc, en què no se li pot negar a ningú la possibilitat de canviar. En segon lloc, que per més horrible sigui el delicte que ha comès la persona, és un subjecte educatiu. Finalment, que el mal no sols es repara amb la llei escrita sinó quan hi ha un retrobament i una devolució amb la societat i amb la víctima.

Des de la fundació desenvolupem diversos programes per a la vida en llibertat. Per una banda, tenim el retrobament familiar, qüestió que no és gens senzilla, sobretot quan són condemnes llargues. Així mateix, tenim el projecte ‘Reconéctate’ centrat en l'alfabetització digital, avui dia qualsevol persona que no tingui un domini bàsic digital està en la indefensió total. Finalment, treballem amb programes centrats en la ciutadania i la convivència.