Entitats del tercer sector alerten que el padró no pot ser una barrera per accedir a la regularització

La Xarxa d’Entitats pel Padró ha advertit que el padró municipal no pot ser un requisit per a la regularització extraordinària anunciada pel Govern espanyol mentre hi hagi ajuntaments que incompleixen la seva obligació d’empadronar totes les persones residents als seus municipis. Segons estimacions de la Generalitat de Catalunya, aquesta regularització podria beneficiar entre 120.000 i 150.000 persones a Catalunya, una mesura que hauria de permetre garantir drets fonamentals a una part important de la població.

Des de la xarxa denuncien que condicionar aquest procés a l’empadronament suposaria excloure moltes persones que, tot i viure als municipis, no han pogut accedir al registre per obstacles administratius o per la negativa d’algunes administracions locals.

Una obligació legal que no sempre es compleix

La xarxa, formada per una quinzena d’organitzacions que representen al voltant de 500 entitats socials, fa temps que denuncia que desenes d’ajuntaments no garanteixen el dret a l’empadronament. Aquesta pràctica incompleix la normativa vigent, que estableix que totes les persones residents han de poder inscriure’s al padró independentment de la seva situació administrativa.

El padró és un registre administratiu que reflecteix la població real dels municipis i permet a les administracions dimensionar serveis com l’educació, la sanitat o els serveis socials. Per això, les entitats insisteixen que la seva funció és essencial per garantir una planificació adequada dels recursos públics i assegurar l’atenció a tota la ciutadania.

El padró com a porta d’accés als drets

Les organitzacions recorden que el padró no atorga drets, però és la porta d’accés als drets reconeguts legalment. Sense aquest registre, moltes persones es troben amb dificultats per accedir a serveis bàsics com la sanitat, l’educació o l’atenció social.

En aquest sentit, negar o dificultar l’empadronament implica vulnerar drets fonamentals i pot condemnar les persones afectades a situacions de precarietat i exclusió social. Per aquest motiu, les entitats consideren que exigir aquest requisit en el procés de regularització podria perpetuar les desigualtats que la mateixa mesura pretén corregir.

Una regularització necessària per garantir drets

La regularització extraordinària anunciada representa una oportunitat per reconèixer drets i millorar les condicions de vida de milers de persones migrades. Les entitats subratllen la importància que aquest procés es faci amb celeritat per facilitar la inclusió social i administrativa de les persones afectades.

Tanmateix, insisteixen que aquesta regularització ha d’anar acompanyada del compliment estricte de la normativa sobre empadronament, assegurant que totes les persones puguin inscriure’s al municipi on resideixen.

Una reivindicació compartida pel teixit social

La xarxa està formada per organitzacions com Amnistia Internacional Catalunya, Càritas Catalunya, Lafede - Justícia Global i Observatori DESCA, entre d’altres, que treballen per la defensa dels drets socials i civils.

Aquestes entitats reiteren que garantir l’accés al padró és una qüestió de drets humans i de justícia social, i recorden que la prioritat ha de ser assegurar el compliment dels drets de totes les persones que viuen a Catalunya, independentment de la seva situació administrativa.