“Vam començar el segle XXI amb projectes d’universalització de serveis, però la pandèmia ens ha fet retrocedir al racó assistencialista i pal·liatiu”. Són paraules del consultor social Fernando Fantova. Amb aquesta reflexió ha obert la sessió plenària dos del 7è Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya. La sessió encarregada de parlar de les respostes des de l’acció social per a la recuperació post pandèmia.

Amb poques paraules, Fantova ha obert molts debats que ha anat entomant amb les altres participants a la taula que hi han aportat les visions des de la Fundació La Caixa, d’una entitat com Càritas Barcelona i de l’Ajuntament de Barcelona. I ho han fet amb una dada molt present: el 30% de la població catalana viu en la pobresa i l’exclusió. Això són més de dos milions de persones.

Analitzant la resposta a la crisi, la directora de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa, Arantxa Ribot, considera que s’hauria d’haver produït de forma interdisciplinària des de l’economia, el treball social i l’educació, però reconeix que "la urgència de la crisi sanitària va ser prioritària i no ho va permetre".

La cap de Programes de Necessitats Bàsiques de Càritas Barcelona, Mercè Darnell, ha exposat que la resposta del tercer sector va ser invisibilitzada, perquè el focus estava posat en els serveis de salut: “Els centres residencials de gent gran, persones amb discapacitat i joves també estaven a primera línia. I també van patir malaltia i mort de persones ateses, però no sortien als mitjans”.

Amb la mirada des de l’Ajuntament de Barcelona, la comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, ha destacat que la Covid-19 ha fet evident que els drets socials no tenen la mateixa categoria que altres drets. I també ha destacat com ha posat de relleu les desigualtats: “La precarietat es va manifestar de la forma més crua amb la Covid-19. Mentre algunes persones feien pastissos a Instagram altres patien molt”.

Ocupació de qualitat, habitatge digne i garantia d’ingressos mínims són els drets essencials per a una vida autònoma, però mentre Fantova n’hi ha afegit un altre, el dret als serveis socials, Fuertes ha demanat que es faci atenció i es busqui solució per a totes les persones en situació irregular administrativa.

L’habitatge ha estat un dels punts en els quals s’ha insistit en aquesta segona sessió. “La política d’habitatge a Espanya fa riure. Hi ha una gran classe social rendista que no vol política d’habitatge”, ha apuntat Fantova. “Diem que el 30% de la població viu en la pobresa, perquè només analitzem els ingressos, però si tenim en compte el que es necessita per pagar l’habitatge parlem del 50%”, hi ha afegit la cap de Programa de Necessitats Bàsiques de Càritas Barcelona.

"El tercer sector ens queixem poc"

En un altre moment del debat, a l’hora d’abordar la coordinació entre el tercer sector social i les administracions públiques, Darnell ha estat contundent: “El tercer sector som massa complaents, ens queixem poc. Hem de denunciar que hi ha serveis que haurien de ser públics i que quan es delega en el tercer sector no es pot fer, com es fa, en condicions precàries”.

“El contracte social s’està fent en contra dels valors del tercer sector”, hi ha afegit també taxatiu Fantova. La comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, ha defensat que les respostes sempre seran millors si hi ha més incidència de la societat civil organitzada. I ha advertit que les coordinacions no es poden deixar per a les situacions d’emergència, sinó que s’han de treballar abans, perquè siguin eficients.

Precisament mirant al futur, un dels moments que ha arrancat els aplaudiments del públic ha estat quan Darnell ha reivindicat que, per fer una millor feina, en el pròxim Congrés del Tercer Sector Social la meitat de les persones assistents siguin persones que les entitats acompanyen.