La por al contagi, a la mort, les experiències viscudes per les persones afectades per la malaltia o pels i les professionals que l’han viscut de primera mà han fet créixer l’augment del malestar psicològic i el patiment emocional de la ciutadania.

La pèrdua de les persones estimades sense poder acompanyar-les ni acomiadar-les i, sumat a la incertesa dels projectes vitals i professionals de les persones causat per l’augment de l’atur, la pobresa i la precarietat han fet que augmentar encara més el malestar psicològic de la població.

Per aquests motius, Fòrum Salut Mental alerta que la pandèmia pot provocar un augment dels problemes de salut mental i addiccions. Segons diferents estudis, entre un 16,5 i un 28,8% de la població podran patir símptomes depressius i ansietat d’intensitat moderada-greu. Pel que fa a les persones que ja patien un trastorn de salut mental, l’associació remarca que l'impacte podria ser encara més elevat.

Un 16,5% de la població podria patir símptomes de depressió degut a la Covid-19
Fòrum Salut Mental alerta que la pandèmia pot provocar un augment dels problemes de salut mental i addiccions. El diari @socialpuntcat es fa ressò de les nostres demandes https://t.co/DgcsjEvWlb pic.twitter.com/aT5BlJSpCl

— Fòrum Salut Mental (@ForumSMental) April 30, 2020

Les propostes de Fòrum Salut Mental

Per fer front a la situació, l’organització demana al Govern planificar una resposta amb els recursos necessaris i atendre l’increment dels problemes de salut mental i addiccions derivats de la Covid-19.

Entre les mesures requerides, es pretén desenvolupar programes de promoció i prevenció de la salut emocional, així com assegurar l’accés a suport professional per a les situacions de malestar emocional intens i d’estrès postraumàtic.

També es vol assegurar l’accés a suport professional especialitzat per a les persones en les que apareguin trastorns de salut mental i reforçar i incrementar la capacitat d’atenció i d’intervenció de les persones ateses abans de la Covid-19 i en procés de tractament i de recuperació.

Per últim, es demana reforçar i incrementar els programes i serveis dirigits als determinants socials i a la recuperació i inclusió educativa, inserció aboral i participació social.

Amb aquests serveis, l’objectiu és poder oferir el suport necessari en cada situació, evitant la medicalització i patologització de situacions, facilitant l’accés a intervencions professionals quan són imprescindibles i reforçant la capacitat d’intervenció amb les persones que ja estaven vinculades a processos de recuperació i d’inclusió social i laboral per assegurar la seva continuïtat.

Amb els col·lectius més vulnerables

El Fòrum alerta que cal prestar atenció als efectes en infants, adolescents i joves, ja que han vist la seva quotidianitat, projectes, vincles i aprenentatges interromputs, i, dins d’aquests, els més vulnerables pel seu estat o situació social i familiar. Es requeriran recursos suficients perquè es puguin abordar i tractar les diferents situacions abans que aquestes es cronifiquin i derivin en simptomatologies de major gravetat.

D’altra banda, l’organització també dona importància als col·lectius en situacions socialment més desafavorides i amb més barreres per a la incorporació al món laboral com les persones joves, les majors de 45 anys i les dones amb càrregues familiars, per preveure i evitar processos d’exclusió social.

En aquest sentit, el fòrum aposta per una orientació de les polítiques de reconstrucció per ajudar directament a persones i al teixit productiu perquè l’impacte dels efectes de la Covid-19 en la salut mental siguin els menors possibles.