​Un total d'1,9 milions de persones en situació o risc d’exclusió social reben atenció d’una entitat social, unes dades extretes del Baròmetre del Tercer Sector Social 2022. Aquesta xifra suposa un increment d'unes 350.000 més que l’any 2017. L'agreujament d'aquesta crisi social s'explica, sobretot, per la inflació i escalada de preus de l’energia que patim, en un context ja difícil a causa d'unes conseqüències de la pandèmia que, tot i estar cada cop més lluny, encara són presents.

Amb el 2023 a punt d'entrar en la recta final, és moment de preguntar-se quins són els reptes que les entitats del tercer sector social hauran d'afrontar en el futur. Parlem amb la presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Francina Alsina, qui fa una petita radiografia sobre la situació de les entitats i la seva tasca en l'àmbit social, tant en el present com el que s'espera en els propers mesos.

En quin moment de salut es troben les entitats socials?

La salut de les entitats socials és estable dins la gravetat, però és cert que el sector està notant el cansament d’uns darrers anys molt difícils, socialment parlant, i amb molta pressió per donar resposta a diversos episodis socioeconòmics que han impactat directament en la ciutadania, sobretot la que es troba en una situació de més vulnerabilitat.

L’exemple més clar és l’increment sensible de persones que estan rebent suport de les entitats socials respecte de l’anterior baròmetre del tercer sector social, una xifra que ha passat de l’1,5 milions de persones a l’1,9. És un salt de gairebé 400.000 persones que, malauradament, demostra com la precarietat ha augmentat i com aquesta situació s’ha traslladat a les organitzacions del tercer sector social que, des de la seva vocació de servei públic, volen donar resposta a col·lectius que estan vivint moments molt complicats.

Amb quines problemàtiques es troben actualment per realitzar la seva tasca?

El finançament és la principal problemàtica. Som entitats sense ànim de lucre, però no amb ànim de pèrdua, i la nostra sostenibilitat és cabdal per a aquests gairebé dos milions de persones a les quals estem acompanyant i oferint suports que, sense els projectes que desenvolupem, tindrien encara més dificultats en el seu dia a dia.

Ja fa mesos que el Govern està treballant per transformar l’actual model de subvencions i avançar cap a un nou model de finançament, que sigui més estable, just i coherent amb la nostra realitat. De totes maneres, això no impedeix que, en paral·lel, també s’hagi de donar resposta a aquests problemes perquè tenen un impacte molt fort en l’estabilitat i viabilitat de les entitats socials.

Quines altres dificultats identifiqueu?

Una altra dificultat és la manca d’un marc legal que, no només reconegui la feina i la contribució del tercer sector social, sinó que també reguli la nostra relació amb l’administració pública. No disposar d’aquesta normativa ens comporta dificultats. Dificultats per interlocutar amb les administracions i per aportar la nostra expertesa en el disseny de les polítiques socials, per exemple. Per això, l’aprovació de la Llei del Tercer Sector Social és tan essencial per al conjunt de les entitats que estan portant a terme projectes transformadors i empoderadors per a la ciutadania.

Quins són els àmbits d’intervenció principals, i quins són els que han anat augmentant en els darrers anys i que, per tant, més preocupen de cara al futur?

Aquests àmbits d’intervenció no han variat excessivament en els darrers anys. Bàsicament, són l’educació en el lleure i els serveis educatius (20%), l’àmbit cultural, entesa la cultura com una eina clau per a la inclusió social (18%), l’atenció psicosocial i la rehabilitació (14%) i la cobertura de necessitats bàsiques (9%).

El que sí que hem notat clarament és un increment de la complexitat de les necessitats socials, és a dir, que les persones que recorren a les entitats socials cada vegada tenen una motxilla (de malestar emocional, de salut, etc.) més pesada i difícil de gestionar. Això implica que l’acompanyament hagi de ser més intens en el temps, perquè el temps de recuperació és més llarg, i més transversal, perquè en aquesta situació de vulnerabilitat intervenen molts factors a la vegada (pèrdua de feina o feina precària, impossibilitat de cobrir necessitats bàsiques, problemes per accedir a l’habitatge, de salut, etcètera).

Quins reptes de futur creieu que hauran d’afrontar les entitats socials?

Els darrers episodis, com la pandèmia, la guerra a Ucraïna, la inflació o l'escalada de preus de l’energia, han generat una crisi social pràcticament permanent des de fa tres anys. Aquest context ha comportat que, forçosament, les entitats socials hagin de treballar de manera més assistencialista per pal·liar els efectes més devastadors, com les gravíssimes dificultats per cobrir necessitats bàsiques.

En certa manera, és un pas enrere que cal superar per centrar-nos en allò que volem i defensem des del tercer sector, que és una atenció i un acompanyament encara més empoderador, més centrat en les necessitats i desitjos de la persona i amb més implicació de la comunitat. Per al Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, alertàvem que 200.000 persones poden quedar-se sense accés a l’alimentació a partir de l’any que ve. Que el 2023 estiguem parlant sobre com garantir l’accés a una alimentació adequada, demostra que queda molta feina a fer.

El sector té la mirada posada en continuar avançant en la Llei del Tercer Sector Social. En quin moment es troba i que suposaria comptar amb aquest marc legal?

La llei encara s’està tramitant al Parlament de Catalunya, ara a la fase de compareixences. Per a nosaltres és inimaginable que, quan s’acabi aquesta legislatura, la llei pugui no estar aprovada. Seria un cop per a totes aquestes entitats que sempre, fins i tot en els pitjors moments, no han deixat d’estar al costat de les persones.

Teniu identificades algunes oportunitats de futur per a les entitats?

La innovació, la tecnologia, la internacionalització... totes són una finestra d'oportunitats on la Taula està actuant com a facilitadora perquè les entitats hi tinguin accés amb l'objectiu d'enfortir-les. Així doncs, la tecnologia és un aliat necessari per avançar en la prestació de serveis i, inevitablement, la digitalització del sector està lligada amb la innovació, que ens pot ajudar a donar valor afegit als projectes que portem a terme i a obtenir un millor impacte, tant en qualitat com en cobertura, per arribar a més persones.

La internacionalització és una altra oportunitat suggerent per transformar i millorar el sector perquè ens permet elevar la mirada i fer reflexions estratègiques sense estar sotmeses a les pressions del dia a dia; a conèixer altres models, polítiques i maneres de fer que ens poden inspirar i a captar possibilitats de finançament, a més de ser una oportunitat política per a la nostra agenda d’incidència.

A finals de 2022, demanàveu estabilitat política per accelerar el ritme d’aplicació de les polítiques socials pendents. S’ha avançat de cara aplicar aquestes polítiques?

L’estabilitat política és necessària, però no sempre és suficient, per poder desenvolupar polítiques socials que necessiten temps. Temps per planificar-les, per aplicar-les i per avaluar-les i així evitar el que ha passat en les darreres legislatures quan s’han desenvolupat polítiques que han funcionat a batzegades i sense perspectiva a llarg termini.

Actualment, des del Govern s’estan portant a terme diverses mesures de lluita contra la pobresa, l’exclusió, les desigualtats, i també de suport al tercer sector, que són indispensables per enfortir i reforçar els serveis socials (de pobresa infantil i protecció a la infància i adolescència, avenç en l’atenció integrada social i sanitària, creació de noves places per reduir les llistes d’espera, etc.) i que quan acabi la legislatura, en funció de la durada que finalment tingui, podrem veure si s’han aplicat o no.