El nombre de persones que viuen a Catalunya i són ateses per una entitat social no deixa d’augmentar i les entitats, a més, preveuen que continuï a l’alça. Un total d’1,9 milions de persones en situació o risc d’exclusió social reben atenció d’una entitat social, això són 350.000 més que l’any 2017. Així ho indica el Baròmetre del Tercer Sector Social 2022 que ha presentat aquest dimarts la Taula d’entitats del Tercer Sector.

De dades de la feina que fan les entitats socials i de com el nombre de persones en situació d’exclusió va en augment en van sortint, però el Baròmetre del Tercer Sector Social significa un senyal d’alerta impactant, perquè radiografia les 3.143 entitats que formen part de la Taula del Tercer Sector a través de trenta-cinc federacions.

La presidenta de la Taula, Francina Alsina, ha reclamat “més estabilitat econòmica i reconeixement” per a les entitats socials, que és “el múscul social”. En aquest sentit, fa una crida als partits polítics perquè donin suport a la llei del tercer sector social de Catalunya, que encara està en tràmit al Parlament i va a un ritme més lent del que voldria el sector.

Pel que fa al perfil de les persones ateses, destaca que el 54% són dones, i la població entre trenta i seixanta-quatre anys signifiquen un 40% del total. Els infants i joves són un 26% del total, i la gent gran, un 19%. Per col·lectius, el que més destaca són les persones grans (26,5%), seguit de les persones amb discapacitat (19,8%) i de la infància (13,1%).

Aquesta radiografia del suport que les entitats socials ofereixen a les persones en situació vulnerable es completa amb l’anàlisi dels principals àmbits d’intervenció: l’educació en el lleure i els serveis educatius és l’àmbit més important i significa un 19,6% del total; el cultural, amb un 18%, és el segon, i l’atenció psicosocial, amb el 13,8%, és el tercer.

Un increment de situacions de solitud no desitjada i aïllament, especialment entre les persones grans; més malestar emocional i psicològic entre el jovent i l'augment de la bretxa digital són alguns dels elements que més preocupen i ocupen els serveis d'atenció de les entitats. Les comarques tarragonines són les que tenen més complexitat social, seguides de les comarques gironines, de les de Lleida i de les barcelonines, segons el Baròmetre.

56% dels ingressos, d'origen públic

En un moment amb aquest augment de demanda i quan una enquesta de la Taula del Tercer Sector i de La Confederació alerta que una de cada quatre entitats veu en perill el futur pels preus de l'energia i l'alimentació, el Baròmetre del Tercer Sector Social de Catalunya també analitza el finançament de les entitats i els hi ha preguntat quins són els principals reptes de futur.

En l'apartat de finançament destaca que el d'origen públic representa el 56% dels ingressos de les entitats socials, mentre que el 28% són ingressos propis i el 16% són fons privats. En el cas del finançament públic, més de la meitat, concretament el 56% prové de la Generalitat; el 19%, d'ajuntaments i el 9% són diners de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Un tema important en la qüestió del finançament, perquè obstaculitza el dia a dia de les entitats socials, és el retard en les subvencions: l'Administració té pagaments pendents amb una de cada tres entitats, situació que genera greus tensions de tresoreria, segons Alsina. El Baròmetre recull que el 38% de les entitats recorren a pòlisses de crèdit, de tal manera que han de pagar interessos.

Incrementar els equipaments i recursos, simplificar la relació amb l'administració, anar cap a la integració de l'atenció social i sanitària, aconseguir noves formes de finançament i avançar en la transformació digital són els principals reptes de present i futur que les entitats participants en l'estudi han assenyalat.