Gènere i pobresa: desigualtats entrellaçades

Què enteneu per pobresa des d'una perspectiva de gènere?

Sabem que existeix una feminització de la pobresa, a escala global i també local: hi ha més dones que homes en situació de pobresa. Però la pobresa amb perspectiva de gènere implica fer un pas més que constatar aquesta evidència: analitzar-la des d'una òptica feminista i reconsiderar què s'entén per ser pobre, per considerar pobre a totes les persones que, efectivament, no gaudeixen dels nivells mínims de benestar.

A parer nostre, cal pensar en la pobresa com un fenomen individual i no compartit en igual mesura per tots els membres de la llar.

No és només una manca de diners, sinó també la manca l'autonomia econòmica, la impossibilitat d'accés a les xarxes comunitàries i públiques de protecció i la precarietat, amb la incertesa constant sobre les possibilitats de sostenir el nivell de vida actual.

Com treballeu des del vostre observatori?

A l'Observatori Quotidiana recollim dades desagregades per sexe que ens semblen interessants i que ens semblen clau per dimensionar la pobresa. Aquestes dades es troben publicades per diferents administracions o entitats, en altres casos a partir de la informació pública nosaltres fem el recompte.

A partir d'aquí, nosaltres expliquem les diferències i desigualtats a través de la perspectiva de gènere.

Respecte al fenomen de la pobresa, davant la manca d'indicadors multidimensionals amb perspectiva de gènere, mostrem dades en diverses seccions de l'Observatori (cura, temps, diners, ocupació...) que poden ajudar a realitzar una panoràmica amplia.

Quins són els factors que poden portar a algú a viure sota el llindar de la pobresa?

Vist d'aquesta manera (amb perspectiva de gènere) la pobresa no només té com a causa la falta d'un lloc de treball digne, ni tan sols la falta d'una prestació pública digna. També en són causants factors com ara: no poder disposar dels ingressos de la llar o dependre dels ingressos d'un altre (el "cap de família").

També patir una sobrecàrrega de treball de cura realitzat gratuïtament a la llar, fet que et resta moltes oportunitats i mina l'estat de salut.

Altres factors causants són no tenir qui et cuidi a tu quan ho necessites i no participar de la vida social comunitària, que pot esdevenir un factor clau per al benestar en cas d'absència de recursos econòmics.

I els indicadors claus a l'hora de mesurar aquesta feminització de la pobresa?

Per a nosaltres un indicador clau, utilitzat en els estudis de la Càtedra d'Inclusió Social de la URV, és el de les persones amb ingressos individuals per sota del llindar de pobresa. Aquest indicador mesura no ja si pertanys a una llar pobra, sinó si tens ingressos suficients per a tenir una vida digna en cas que visquessis sol o sola. 

Un altre indicador important és la taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) en funció del tipus de llar i la seva persona principal. Aquí es veu com el tipus de configuració familiar és clau per a explicar la pobresa de les dones, ja que la taxa AROPE, en el cas de les dones, es concentra en gran manera en les famílies monoparentals encapçalades per dones, i en el cas de les dones grans soles.

Són dues llars on no entra un "salari masculí" i aquest fet explica el seu major risc de pobresa o exclusió. Lamentablement falten indicadors que ens permetrien fer aquesta mirada més multidimensional al fenomen de la pobresa.

Quins altres trobeu a faltar?

Seria molt interessant disposar d'un indicador de pobresa de temps, o un indicador de privacions més complet que ens permetés conèixer si homes i dones, malgrat pertànyer a la mateixa llar, es priven de forma diferenciada dels béns importants per al benestar quotidià, o fins i tot un indicador sobre decisions econòmiques dins la llar, més en general.

També ens manquen indicadors que tenen a veure amb recursos no monetaris però que són clau per al benestar: suport personal, comunitari, accés als serveis, al lleure, etc.

En l'àmbit estrictament monetari, encara no disposem d'un indicador tan fonamental com són els ingressos individuals de la població adulta segons el seu gènere, siguin via ocupació, prestacions, o patrimoni.

Quines diferències destaqueu entre homes i dones?

Algunes diferències que podem destacar són en termes d'ingressos, tenint en compte el supòsit d'autonomia i seguint les dades de l'Enquesta de Població Activa de l'any 2019.

Una dada significativa és que el 49% de les dones i el 23,7% d'homes compten amb ingressos que se situen per sota del llindar de pobresa en una llar individual.

A aquestes dades podríem afegir les diferències en els usos del temps, que ens permeten aproximar-nos a la vida quotidiana de les persones i donar visibilitat a aquells treballs i activitats que sovint no tenen reconeixement ni estan valorades socialment, com les tasques no remunerades vinculades al treball domèstic i de cures.

Elles hi destinen cada dia de mitjana de gairebé 2 hores més en el treball no remunerat. Aquesta situació té un gran impacte en la seva capacitat de tenir majors ingressos.

A partir de quan es comencen a accentuar aquestes desigualtats de gènere?

Les dades ens assenyalen que existeixen desigualtats i diferències de gènere en tot el cicle vital, i es podria parlar de diferents dimensions. Si ens centrem en la cura i el treball, veiem que el repartiment de les tasques no és equitatiu entre homes i dones, i les diferències van augmentant amb el pas dels anys.

L'augment de les tasques de cura i de la llar sovint es relaciona amb el fet de tenir criatures, així i tot aquestes diferències en els usos del temps no es redueix un cop els fills i filles es fan grans.

El mateix ens mostren les dades referents als ingressos i la bretxa salarial. Malgrat que es mostren diferències en la joventut, els ingressos són precaris tant per homes com per dones. Tanmateix a mesura que va avançant l'edat, les desigualtats s'agreugen i hi són més presents.

Aquesta situació té una forta repercussió al llarg del cicle de vida de les dones, però també ho fa de manera especialment clara pel que fa a les pensions que dones i homes reben amb la fi de la seva vida laboral.

Què és el El GEI (Gender Equity Index) i què mesura?

El Gender Equality Index és un índex que mesura la situació de cada Estat membre de la UE pel que fa a la igualtat de gènere. És una iniciativa molt interessant, ambiciosa i completa per a fer-se una idea sintètica de la situació de la igualtat en els països d'Europa, poder-los comparar i veure'n l'evolució.

Inclou diversos àmbits on es produeixen les desigualtats, com ara la salut, l'ocupació, el temps, el poder. També els diners, tot i que les dades seleccionades per a extreure l'indicador compost pateixen de les deficiències que tenen les dades recollides arreu d'Europa actualment i que ja hem esmentat.