Glòria Sebastián: “La violència no és una característica dels trastorns mentals”

Glòria Sebastián és psicòloga i musicoterapeuta. Treballa a l’Associació Catalana de Familiars i Maltalts d’Esquizofrènia (ACFAMES), una entitat amb seu a Barcelona que va néixer el 1999 i ja atén un total de 164 famílies.

ACFAMES creu en la recuperació de la persona amb trastorn mental i la consideren la protagonista d’aquest procés.

"Escoltem les seves demandes i necessitats a partir de les quals creem els serveis i recursos que conformen l’entitat. És així com neixen projectes com el d’atenció precoç per a joves, el de dones amb problemes de salut mental, grups psicoeducatius...", assegura Sebastián. 

“Abans d’anar a ACFAMES no em movia de casa, em sentia com un moble. Ara em sento millor, m’ha ajudat a motivar-me”. Aquesta és una de les valoracions que rebeu de les persones que participen als vostres tallers. Quin és l’abans i el després d’un d’aquests tallers?

Les persones que contacten amb nosaltres, a ACFAMES, són persones que se senten soles i perdudes amb la malaltia pròpia o la que afecta a algun familiar. No saben com gestionar-ho i venen d’una atenció psiquiàtrica que treballa amb la persona afectada però no escolta massa les famílies. Per això des de l’associació fem un curs per a familiars. Donem informació bàsica dels trastorns mentals i molt en concret de l’esquizofrènia. Expliquem com resoldre problemes a casa, el mapa de recursos de Barcelona sobre salut mental...

I un cop acaben el curs, què fan?

Quan acaben el curs, tenim altres opcions. O bé van al Grup d’Ajuda Mútua (GAM), que és un grup autogestionat per familiars sense presència de cap psicòleg, o van a un altre grup més obert, amb psicòleg, en el qual no es tracta un temari concret sinó que es parla d’allò que va sorgint a la sessió. A més, també tenim un grup especialitzat en patologia dual (persones amb un trastorn mental i un problema d'addicció).

És freqüent que les persones amb esquizofrènia caiguin en l’addicció?

Sí, amb qualsevol trastorn mental sever pot haver-hi abús de substància. De vegades, per contrarestar els efectes de la medicació, que poden deixar-los aixafats, opten per prendre estimulants.

Hi ha qui s’ho pren per contrarestar els efectes secundaris de la medicació, però també qui s’ho pren abans de ser diagnosticat?

Una persona pot tenir la predisposició a tenir esquizofrènia o algun trastorn mental i no desenvolupar-ho mai, però el consum de drogues, per mínim que sigui, pot desencadenar la malaltia.

Com se sap si es té predisposició a patir un trastorn mental?

És difícil detectar aquesta predisposició, però és comú detectar problemes d'interrelació des de la infància (això en el cas de l'esquizofrènia; no en tots els trastorns mentals). En principi, el que més es detecta és l’aïllament social en la infància.

A quina edat es diagnostica l’esquizofrènia?

Normalment a l’adolescència, entre els 15 i els 20 i pocs. És una època vulnerable perquè es viuen molts canvis, pot haver-hi consums de drogues, estrès... També hi ha casos de primers brots en adults.

Estem desinformats sobre aquesta malaltia?

Els mitjans fan molt mal. Sovint relacionen els afectats amb la violència i amb la medicalització. Si t’informes bé, veus que la violència no és un símptoma ni una característica de la malaltia i que la medicació ha canviat molt respecte fa anys. Abans es tendia molt a institucionalitzar els pacients. Ara intentem el contrari perquè puguin participar en la societat i normalitzar la situació.

L’estigma continua, doncs?

S’està treballant molt, sobretot amb les campanyes d’Obertament, però a la societat li falta moltíssim. Encara es relaciona la violència amb l'esquizofrènia o altres trastorns mentals. 

En alguns casos, aquesta relació es dona.

Pot passar, però igual que pot passar en una persona sense trastorn. Tothom pot ser violent. No vol dir que per tenir esquizofrènia hagis de ser violent. Això és que la persona ja té una personalitat violenta de base. Als mitjans surten moltíssimes notícies sobre persones que agredeixen o delinqueixen sense patir cap problema de salut mental, però quan una persona té un diagnòstic, aquest s'especifica i llavors sembla que sempre hagi d'anar relacionat.

Abans comentaves els serveis que oferiu a familiars. Quins teniu per a persones afectades?

Tenim molts grups. Un de molt consolidat és el de rehabilitació psicosocial, que és com un club social en què cada matí es fa un taller diferent: musicoteràpia, manualitats, artteràpia, informàtica... Els usuaris d'aquest servei són persones adultes, normalment de més de 40 anys que necessiten quelcom més que les opcions públiques. 

Quines opcions públiques hi ha?

Hi ha centres de dia, on se’ls deriva després d’un ingrés. També hi ha clubs socials públics, però en el moment en què la persona usuària ha complert l’objectiu, ja queda fora d’aquest servei i se li dona d’alta. Per això tenim el grup de rehabilitació d’ACFAMES, en què no donem d’alta ningú i s’hi pot anar sempre que es vulgui.