A Catalunya, gairebé la meitat dels municipis i alguns barris de les grans ciutats han viscut una desaparició massiva de sucursals bancàries i caixers automàtics els darrers anys. Ara, les persones d’aquestes zones han d’anar a altres territoris per realitzar determinades gestions, motiu pel qual es veuen obligades en moltes ocasions a desplaçar-se diversos quilòmetres.

Aquesta realitat, impulsada per una transició digital que ha estat accelerada per la pandèmia, va fer que Carlos San Juan, un home valencià de 78 anys, iniciés una campanya anomenada “Sóc gran, però no idiota”. Sorprenentment per a ell, en poc temps es va fer viral.

Les més de 600.000 signatures recollides des de la plataforma Change.org, on denuncia que la digitalització dels bancs està afectant greument a una part important de la població, l’han portat a parlar directament amb Nadia Calviño, vicepresidenta del govern espanyol i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, que va assegurar-li que intentarien trobar solucions.

Quan la digitalització discrimina

“Vivim a una societat mercantilista. Es tanquen oficines, s’acomiada la gent i els serveis que abans oferien te’ls pots continuar fent tu mateix a causa de la digitalització, per tant els bancs segueixen obtenint beneficis”, comenta Josep Carné i Teixidó, president de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya.

El problema és que, en realitat, moltes persones no ho poden continuar fent per si mateixes. D’una banda, per la falta d’alfabetització digital. Segons Carné, un alt percentatge de la població gran no té les habilitats necessàries per utilitzar les aplicacions mòbils dels bancs. A més, moltes d’aquestes persones tampoc poden moure’s amb facilitat per desplaçar-se a les poques oficines físiques que queden, de manera que acaben perdent molta autonomia.

D’altra banda, per la falta de recursos. Les persones amb rendes baixes no tenen ni internet ni els aparells electrònics necessaris per fer gestions bancàries digitalment. Perquè “no n’hi ha prou amb tenir un mòbil, ha de ser un mòbil intel·ligent”, apunta Carné. En aquest sentit, la bretxa digital s’agreuja en la seva intersecció amb l’edatisme i la pobresa, opressions que moltes persones viuen intensament a partir de certes edats.

Falta de persones i d’humanitat

Altres qüestions que s’han posat sobre la taula són la restricció d’horaris d’atenció als clients i clientes, cada vegada més limitant, i el tracte deshumanitzador que reben les persones. Anabel Quiroga, directora de la residència Llar La Mercè, creu que hi ha hagut un canvi molt important en aquest sentit: “abans, les persones grans eren ateses als bancs per treballadors/es a qui coneixien de tota la vida i que les ajudaven amb aquestes gestions”.

Anabel Quiroga: "Abans, les persones grans eren ateses als bancs per treballadors/es a qui coneixien de tota la vida".

Per la seva part, Carné recorda que moltes entitats bancàries presumeixen d’oferir una atenció “centrada en la persona” quan no és cert. Davant d’aquesta situació, alguns ajuntaments han assegurat que interposaran sancions econòmiques als bancs que no atenguin correctament les persones. “A curt termini això només farà que els ajuntaments tinguin més ingressos. És important que se’n parli, però em sembla una mesura insuficient”, considera el president de la Fatec.

La necessitat d’un bon acompanyament

Es tracta de la generació que ha viscut els canvis tecnològics més importants i més ràpids de la història de la humanitat. Per això, no només reclamen un bon tracte, un augment de les hores d’atenció i una major accessibilitat als caixers i les oficines, sinó també un acompanyament adequat en el seu aprenentatge digital.

“Hem d’aprendre poc a poc, perquè fins ara ho hem fet sobre la marxa i a base d’equivocar-nos. El problema és que tot va a un ritme impossible de seguir”, denuncia Carné. Fins i tot els natius i natives digitals ho estan comprovant. En pocs anys, han deixat de funcionar i d’utilitzar-se moltes aplicacions i aparells que semblaven essencials per deixar pas a noves eines.

Josep Carné: "El problema és que tot va a un ritme impossible de seguir".

Anabel Quiroga considera, precisament per això, que el sistema no dóna opció a la dissidència: “Més enllà de la bretxa digital, una persona no pot decidir avui dia que no vol un smartphone a la seva vida”. Un gran avenç seria, creu, tenir en compte la opinió de la gent enlloc d’imposar decisions que l’afectaran tant com la de digitalitzar els bancs.

Solucions per a un futur incert

Després que aquesta reivindicació es convertís en focus mediàtic, tant el Síndic de Greuges com l'Ajuntament de Barcelona es van posar en marxa, proposant als bancs la instal·lació de caixers automàtics a centres cívics i llars de persones grans. Ara, la banca ha donat resposta anunciant un protocol de caràcter voluntari, que principalment es basa en l'ampliació dels horaris d'atenció personal, en la millora de l'atenció telefònica i en la facilitació digital.

La digitalització, però, no és exclusiva d’aquest sector. Actualment ja afecta molts àmbits de la vida diària i, conseqüentment, deixa fora totes les persones que “no interessen, perquè no aporten res al sistema capitalista”, segons afirma Quiroga.

Si bé es cert que el 2021 el govern espanyol va anunciar que invertiria 3.750 milions d’euros “perquè la ciutadania adquirís un nivell de capacitació digital que permetés afrontar amb èxit el procés de digitalització” a través d’un Pla Nacional, encara queda per veure a qui arribarà aquest pla, si a les persones que ja tenen certs recursos i habilitats o a tota la gent que realment ho necessita.