Només té set anys, però enlloc de jugar feliç al parc amb amics i amigues i anar a l’escola contenta per aprendre mates i llegir està molt preocupada. Veu patir la família perquè, segons ha sentit, els volen fer fora de casa. És la protagonista de ‘Quan perdem la por’, un conte (Pol·len Edicions i COMSOC-Comunicació Social) escrit per Lúa Todó i il·lustrat per Joan Turú, però tal com diu l’autora “podria ser ben bé una nena de veritat”.

Todó va escriure el conte quan tenia quinze anys, ara en té vint-i-un: “La meva mare estava implicada amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i m’explicava què passava a les famílies que volien desnonar. Jo pensava com ho devien viure les criatures i un Sant Jordi vaig escriure el conte”. Tot i que no va viure cap desnonament, l’autora sí que recorda que la seva pròpia família va tenir problemes per pagar el pis on vivien. Ara estudia Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona (UB) i col·labora amb el Sindicat d’Habitatge del Raval, de Barcelona.

“Encara que s’intenti amagar als infants, tenir problemes d’habitatge afecta tant que ho acaben sabent i els impacta molt”, assegura Todó, que destaca el valor del seu relat perquè va ser fet precisament des de “la mirada innocent d’una nena”. “Quan ets criatura l’important per a tu són coses com que has de posar els teus peluixos en caixes per marxar”, hi afegeix. També subratlla que “el missatge del conte acaba essent que si les persones fan pinya i s’organitzen es pot plantar cara a les injustícies i es perd la por a situacions complicades”.

L’informe ‘Habitatge, infància i salut’, que la Fundació Pere Tarrés va presentar al març, és un dels últims treballs que documenta com es vulnera el dret a un habitatge digne en els infants. A través de l’anàlisi de les condicions de vida de 176 famílies vinculades a la xarxa de trenta-cinc centres socioeducatius de la fundació, es conclou que la Covid-19 encara ha empitjorat més les condicions de l’habitatge i s’adverteix de com afecta la salut física i emocional dels infants.

“Quan hi ha un pressupost molt limitat s’ha de triar entre pagar el lloguer i comprar menjar. I també s’obvien qüestions mèdiques i de salut, com ara el dentista”, va advertir la cap de metodologia i estudis del departament de consultoria i estudis de la Pere Tarrés, Rosalina Alcalde, en la presentació de l’informe. De les famílies enquestades, el 46% reconeixien que estaven en risc de perdre l’habitatge. El 10% estaven en un habitatge ocupat i el 8%, en una habitació de lloguer. El 68%, a més, patien una situació de pobresa energètica.

En la mateixa línia, el director de la xarxa de centres socioeducatius de la Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna, exposa que “els problemes d’accés a l’habitatge són més corrents del que ens pensem i s’estan agreujant els últims anys”. Destaca una dada: el 52% de famílies vinculades a la fundació tenen ingressos inferiors als set-cents euros mensuals. “És evident que estan obligades a prioritzar, perquè no poden cobrir ni tan sols les necessitats més bàsiques”, alerta.

Pel que fa a l’afectació en la salut de les criatures, segons les conclusions d'‘Habitatge, infància i salut’, el 35% pateixen problemes emocionals, el 23% tenen afectacions físiques i el 22% expliquen que no tenen intimitat, perquè viuen en situació d’amuntegament. “L’estigma de la pobresa està molt present en aquests infants”, subratlla l’informe, i Ruiz de Gauna destaca situacions com ara que tenen vergonya i no porten les amistats a casa, i que, a més, aquesta inseguretat en l’habitatge afecta el rendiment escolar.

Haver de fer els deures a sobre del llit

“Cap infant vol que els companys i companyes de classe sàpiguen que és pobre i sabem que es fan la pregunta de per què no tenen dret a tenir una casa”, relata Ruiz de Gauna. I posa un altre exemple que mostra la magnitud de la repercussió d’un dret vulnerat: “Hi ha nens i nenes que fan els deures a sobre del llit, perquè viuen en una habitació. I els fan si tenen disciplina, perquè segurament el pare i la mare tenen molts altres maldecaps com per poder estar per ells”.

Vist l’informe, la carta als Reis de Ruiz de Gauna a les administracions és contundent i reclama des d’unes polítiques d’habitatge eficients, fins a què no hi hagi desnonaments quan hi ha infants a la llar, passant pel dret universal de tots els infants i joves a gaudir d’espais i d’activitats de lleure.