Joaquín Vergés: “L’atletisme empodera el jovent migrant i afavoreix una integració constructiva intercultural”

Què és Amisi?

Amisi és una entitat que es va fundar fa 20 anys amb la finalitat d’impulsar projectes de mediació intercultural i desenvolupament amb joves. Al llarg de 18 anys hem desenvolupat i treballat el projecte a centres penitenciaris de Catalunya, sent pioners en implantar la figura del mediador/a intercultural en aquest marc d’intervenció social.

Com es va crear?

La raó principal del desenvolupament, que va començar a l’any 2001, va estar l’increment de persones d’origen estranger en situació de privació de llibertat, als anys 1998, 1999 i 2000. Des dels nostres orígens sempre hem treballat amb persones en situació de privació de llibertat, però de forma molt més específica amb persones d’origen estranger, amb molta atenció a persones del nord d'Àfricà, però també procedents del radi d'Amèrica Llatina, de l’est o de l’orient llunyà, tant nois com noies d’entre 14 i 27 anys.

Quines activitats feu?

Tenim activitats de grup per trencar l’autoagrupament identitari en el marc de la institució tancada, però també de forma individual treballem renovacions de documentació de països d’origen, interpretació lingüística i reforçament de relacions familiars i socials.

Aquest és un dels projectes desenvolupats per AMISI, però no l’únic. Des de fa 20 anys que raonem a la junta directiva que si és molt important treballar amb aquest tipus de població, és molt més important treballar per tal que no esdevingui en aquesta situació, motiu pel qual treballem amb joves, amb la finalitat de fer prevenció.

Algun projecte a destacar?

Gairebé des dels inicis treballem el projecte d’inclusió social de joves mitjançant la pràctica esportiva. En aquest sentit, fa 15 anys gestionàvem fins a tres equips de futbol juvenil, però hem fet el trànsit a un esport més integrador que el futbol, encara que menys visible a la societat, com és la pràctica de l’atletisme de cursa (curta i llarga).

Amb aquest esport ens sentim més còmodes per la finalitat que volem aconseguir: fer prevenció de situacions d'alienació amb joves, oferint més enllà de la pràctica esportiva, formació tècnica, coneixement de l’entorn i empoderament dels/les joves, entre d’altres.

Quins esports es practiquen?

Principalment l’atletisme de cursa, tant curta (velocitat), com llarga (resistència). Però no ens limitem únicament a la vessant esportiva, sinó que des de l’esport oferim la possibilitat de formació i inserció laboral. Estem en contra de les entitats que deriven joves procedents del món migratori únicament al sector de la restauració, ja que creiem que són nínxols laborals que únicament tapen les mancances de progressió social i que en el futur més immediat no ofereixen camins per la integració constructiva intercultural.

Nosaltres proposem un model una mica diferent: vehiculem les potencialitats del jovent cap a sectors de l’esport, si realment els hi agrada. Actualment, a AMISI hi ha 6 joves inscrits al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPEC) i tots els entrenadors d’AMISI han fet formació específica en el camp de l’esport. Creiem en l’autogestió del projecte, des de la formació i l’aprenentatge, la cooperació i la responsabilitat.

Com ajuda l’esport a aquestes persones?

Pensem que l’esport contribueix a la inclusió d’aquestes persones en un marc de referències constructives i evolutives, així com per altres joves que potser s’emmirallen amb aquells/es que han pogut progressar en aquest àmbit fonamental de la vida social i col·lectiva.

Hi ha algun cas d’algun/a jove a qui l’esport li hagi canviat la vida?

Casos en tenim uns quants. Per exemple, en Faissal, d’origen marroquí, que fa 10 anys que va arribar a Barcelona sense papers i amb una trajectòria amb dificultats. La vinculació compromesa amb l’atletisme ha estat el detonant de la seva regularització administrativa, simultàniament a la seva progressió atlètica.

O en Mehtab, noi d’origen pakistanès, que ha pogut completar la seva formació com a entrenador de base i jutge d’atletisme i que ara manté relació laboral en aquests dos àmbits, a més d’aprovar recentment la selectivitat. I podríem seguir perquè, de fet, tots i totes les joves que han mantingut vinculació amb AMISI resulten beneficiats no únicament per la pràctica esportiva, sinó per la possibilitat de formació i coneixement en l’àmbit esportiu.

Alguna bona experiència que recordis?

Són molts moments. De forma genèrica voldria referir-me a tots aquells en que la competició ha esdevingut un moment de trobada amb altres joves, també esportistes, i que han possibilitat interacció amb altres persones i col·lectius, però també amb el territori amb el qual s’ha disputat la cursa o el campionat. Creiem molt en el model esportiu de Gesport, que ens dona la possibilitat de competir en el circuit maresmenc de cros d’una forma que és fins i tot festiva i possibilita el coneixement amb altres persones, grups o clubs.

També tenim experiències molt enriquidores de sintonia i col·laboració amb el Club d’Atletisme Canovelles o el Club d’Atletisme Nou Barris. Més enllà de la competició, els resultats i les marques, volem que els i les joves es diverteixin, que facin esport en condicions, que aprenguin quelcom de l’entorn humà i natural i que tot això es tradueixi en ganes d'aprendre i gestionar experiències similars. Volem una transformació social inclusiva.

Hi ha el mateix nombre de nois i noies?

Aquest és un dels reptes en el qual fa anys intentem posar atenció i motivar, ja que no tenim ni molt menys el mateix número de nois que de noies. Encara que hi treballem, pensem que el sector social del qual es nodreix el nostre projecte potser és massa específic, i això no afavoreix la inclusió de noies en el grup, encara que hi treballem. D'altra banda, pensem amb diferents operadors esportius que també pot ser per la falta de consciència socio-esportiva de moltes noies joves procedents o no d’entorns migratoris.

Agraïm moltíssim campanyes com ‘Si no veus esport femení, t’estàs perdent la meitat de l’espectacle’, dirigides a conscienciar al conjunt de la societat i que dona visibilitat a l’esforç d’aquelles noies que sí han optat per la pràctica esportiva de competició. Aquest dies, per reforçar i empoderar el lideratge femení en el camp esportiu, estem publicant a Instagram un resum en còmic de la vida de Nawal el Motawakil, atleta del Marroc que va guanyar l’or als 400m obstacles a Los Ángeles i ara es ambaixadora esportiva del seu país.

Com heu abordat el temps de confinament?

No hem deixat de tenir relació ni un sol dia. Hem mantingut el contacte mitjançant grups de WhatsApp i confeccionant vídeos dels mateixos joves que hem anat publicant al nostre canal de You Tube, tot motivant la pràctica esportiva individual durant el temps que no es podia sortir de casa.

Els i les joves podien seguir fent esport?

Sí. En la mesura que les situacions de la llar ho han permès. Tenim un debat molt profund a fer com a societat respecte les situacions de la llar. Aquelles persones que no tenen llar, aquelles persones que no poden fer ‘vida’ a la llar per la dimensió d’aquesta, el despropòsit molt evident a peu de carrer de les llars de protecció oficial que són la tapadora d’un negoci de re-allotjament en negre i els inassequibles preus de compra i/o lloguer, entre d’altres.

Com heu viscut la tornada a la normalitat?

Hem reprès els entrenaments a espais oberts. Primer a línia de costa, als matins, molt de matinada (el que ha facilitat el final de dejuni de ramadà), però amb la massiva afluència de persones hem optat per un altre espai obert, molt més racionalitzat com la vorera del riu Besós, a última hora de la tarda.

Finalment, i per la darrera decisió judicial, tornem a una pista d’atletisme, amb els protocols de seguretat que haurien de ser comuns: menys de 10 persones, utilització de mascareta si no s’entrena, presa de temperatura abans d’accedir a pista i reducció dels dies d’entrenament.

Com es planteja el futur d’Amisi a curt termini?

És una molt bona pregunta ja que ens la fem nosaltres mateixos. Aquesta societat en la que vivim està en una situació amb moltes fragilitats: fragilitat ideològica i política, manca de lideratges compromesos amb la societat, fragilitat per la mateixa situació inestable que produeix la pandèmia o fragilitat econòmica i laboral. Encarem el futur tal com aquest arribi, tot oferint sentit comú, compromís social, cerca de solucions inclusives i interculturals. Aquest és el nostre ADN, no en tenim cap altre.

I a llarg termini?

Apostem per una societat inclusiva, que permeti el progrés social a partir de l’esforç i la formació. Creiem en el jovent, perquè ells i elles són els principals protagonistes del futur. Pensem en clau constructiva i de futur.