Àmbit de la notícia
Social

Josep Maria Lluch: “Les persones tenen possibilitats i han de poder millorar la seva autonomia”

Entitat redactora
Suport Tercer Sector
Autor/a
María Eugenia Ifer
  • La Fundació Acollida i Esperança es dedica a l’atenció bàsica a persones amb gran vulnerabilitat o que pateixen exclusió social.
    La Fundació Acollida i Esperança es dedica a l’atenció bàsica a persones amb gran vulnerabilitat o que pateixen exclusió social.
  • L’entitat té programes especialitzats en la malaltia VIH i sida.
    L’entitat té programes especialitzats en la malaltia VIH i sida.

La Fundació Acollida i Esperança fa més de vint anys que realitza un acompanyament socioeducatiu a persones en situació d’exclusió social.

Josep Maria Lluch és el director general de la Fundació Acollida i Esperança, una organització que treballa per atendre persones que pateixen exclusió social, especialment persones afectades pel VIH o sida sense recursos econòmics, personals ni suport familiar.

En què es basa la vostra feina?

La nostra feina es basa a generar oportunitats de canvi per a persones en situació d’exclusió social per millorar la seva qualitat de vida i la seva autonomia, i això ho fem mitjançant la creació d’espais d’acollida i d’un acompanyament socioeducatiu individual des de la proximitat.

Què és el servei 'servei odontològic per a pacients socials'? Quin impacte té sobre les persones poder accedir a aquest programa?

El ‘servei odontològic per a pacients socials’ (SOPS) és un servei de dentista per a persones en situació d’exclusió social i que no es poden pagar un tractament odontològic en una consulta privada. Oferim atenció bucodental bàsica (neteja, obturació o pròtesis) a persones que estan en seguiment per part de treballadors socials i en situació d’emergència social.

És el servei d’Acollida i Esperança que atén més persones: 630 el 2022. La qüestió de tenir una boca sana i en bon estat té un impacte directe en l’autoestima de les persones i, per tant, en la seva recuperació. De la mateixa manera, milloren la seva salut i adquireixen hàbits d’higiene bucodental.

Com funciona el servei d’habitatge? 

A la Fundació Acollida i Esperança tenim el ‘servei d’acompanyament a la vida autònoma’ (SAVA) i el ‘servei d’habitatge’ que es dedica a abordar una de les dificultats més importants en el col·lectiu que atenem: la manca d’accés a una llar digna. És una qüestió estructural, però en el nostre cas, la quasi impossibilitat de trobar pis per part de persones en situació d’exclusió social severa, les deixa en una situació molt i molt complexa.

Per això fa anys vam desenvolupar el 'SAVA', que és un programa que ajuda les persones a trobar companys de pis i un habitatge, i que compta amb un acompanyament social per part d’un professional per gestionar aquesta autonomia. Té una durada de dos a tres anys i després han de trobar una altra sortida. El 'servei d’habitatge', per la seva banda, es tracta d’un projecte que facilita un pis finalista a persones amb alta vulnerabilitat, però no compta amb aquest professional fix de referència.

Quin impacte té per a les persones amb exclusió social severa tenir una vida autònoma? 

L’autonomia és un dels eixos de treball dels professionals d’Acollida i Esperança. Totes les persones, tinguin molts problemes de salut o de mobilitat -per exemple- o en tinguin pocs, tenen possibilitats i han de poder millorar la seva autonomia.

Aquest treball pot significar emancipar-se i per altres persones, serà poder-se vestir sol i moure’s sense ajuda.

Hi ha tota una gradació dins d’aquest treball socioeducatiu en funció de la realitat de cada persona que atenem. Però hi ha una cosa comuna molt important: la visualització i la constatació que millorar és possible i que si s’esforcen poden anar fent passes per tenir una vida millor.

Com afecta la inflació a la cura d’aquestes persones?

La inflació ha fet augmentar les despeses de tots els serveis, en especial a les cases d’acollida amb atenció les 24 hores, on les factures d’alimentació i subministraments s’han disparat i això fa que els serveis siguin deficitaris.

I les persones que acompanyem des del ‘SAVA’ o estan al ‘servei d’habitatge’, així com els treballadors del CET Mansol, també veuen com la vida s’ha encarit. Això ens passa a tothom, a tota la societat, però quan estàs en una situació delicada i els teus ingressos són pensions o el Salari Mínim Interprofessional encara t’impacta més.

De quines maneres poden contribuir les persones amb l’entitat?

De diverses maneres, fent una donació per poder sostenir els projectes, ajudant-nos a trobar clients i empreses per 'Mansol Projectes', el nostre centre especial de treball, o fent un voluntariat en el temps lliure.

Quins reptes teniu com a fundació?

Per una banda, mantenir el nostre reconeixement com a entitat que treballa des d’una atenció propera i de qualitat amb persones en situació d’exclusió social, i la nostra capacitat d’incidència per contribuir a la reducció de les desigualtats socials.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari