Com va néixer la Fundació Josep Irla?

La Fundació va néixer el 1997 amb l'objectiu d'esdevenir un espai d'anàlisi, reflexió i debat al servei de la societat dels Països Catalans des d'una perspectiva d'esquerres, republicana i europeista.

Per divulgar coneixement i situar a l'agenda política la defensa dels drets humans, la democràcia, la justícia social, la igualtat de gènere, el medi ambient, la diversitat cultural i lingüística i el dret a l'autodeterminació dels pobles. Aquest afany de divulgació dels nostres continguts es mostra en les més de 200 publicacions que hem editat i que es poden consultar, en obert, a la nostra web.

Per què és important la recuperació de la memòria històrica?

En primer lloc, és un imperatiu ètic recuperar la vida, el pensament i l'obra de tota una generació del catalanisme republicà que van patir l'exili, la clandestinitat i la repressió durant la dictadura franquista, com a acte de reparació i dignificació de la memòria col·lectiva i de reconeixement a la seva lluita per la justícia social i la llibertat nacional de la qual en som hereus.

Per a la salut d'una societat democràtica cal reivindicar la memòria històrica, perquè si no coneixem el nostre passat i extraiem les reflexions oportunes, no podem entendre el present i estem condemnats a repetir errades en el futur.

Com funciona a grans trets la fundació?

Com a laboratori d'idees del catalanisme republicà d'esquerres. Posem molts esforços en els orígens d'aquesta tradició, massa poc estudiada fins al moment.

La nostra voluntat és rescatar les històries de centenars de persones que van tenir un paper molt destacat arreu del territori, però que a causa de l'exili i la profunditat de la repressió patida pel franquisme han restat en molts casos pràcticament en l'anonimat.

Quina tasca féu des de l'entitat per contribuir a la seva recuperació?

Treballem per rescatar la memòria històrica del catalanisme republicà amb un programa d'edicions centrat en les biografies, recuperant els principals lideratges, així com les seves capçaleres i episodis més significatius.

Més enllà de les figures dels quatre presidents de la Generalitat republicana: Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas, existeixen dotzenes de destacades personalitats del catalanisme republicà, publicacions importants o fets rellevants que fins ara no han gaudit de l'atenció historiogràfica que es mereixen.

Quin cas paradigmàtic ens podries posar com a exemple?

La recuperació de la memòria del feminisme republicà i de les seves principals dirigents, alguna de les quals tan emblemàtica com Nativitat Yarza, la primera alcaldessa elegida democràticament de Catalunya, o Maria Dolors Bargalló, la líder feminista del país durant la Guerra Civil, en tant que presidenta de la Unió de Dones de Catalunya.

En quins projectes destacats treballeu?

El 2006 va veure la llum el portal memoriaesquerra.cat, la hiperenciclopèdia històrica d'Esquerra Republicana. I el 2013 s'hi afegí memoriavalencianista.cat. Són projectes en constant creixement que reuneixen centenars d'entrades biogràfiques sobre destacades personalitats del catalanisme republicà i del valencianisme.

A més, aquestes entrades es complementen amb un repositori digital en obert amb milers de pàgines pertanyents a centenars de capçaleres dels catalanistes i valencianistes, des dels seus inicis, al segle XIX, fins a l'actualitat, passant per l'etapa republicana, l'exili i la clandestinitat sota el franquisme.

Com us imagineu d'aquí a deu anys?

Tenim l'ambiciós objectiu "cent, mil, un milió". Això vol dir haver arribat a editar un centenar de biografies i estudis històrics; haver publicat als webs memoriaesquerra.cat i memoriavalencianista.cat, un miler d'entrades biogràfiques; i finalment, en els repositoris digitals d'aquests webs, tenir digitalitzades un milió de pàgines de la premsa catalanista i valencianista, disponibles en obert.

Quin ha estat el moment més emotiu que has viscut a l'entitat?

Són molts. Quan rescatem una figura històrica, que havia restat en l'anonimat i ens trobem amb els seus familiars que en serven el record, fotografies i documents, molt sovint es produeixen moments de molta felicitat barrejats amb més d'una llàgrima.