La lluita perquè els carrers siguin per a tothom

La reforma del Passeig de Gràcia, al centre de Barcelona, va fer aixecar les alarmes a moltes entitats de persones amb discapacitat. La construcció de l’anomenada plataforma única, és a dir, sense voreres diferenciades de la calçada són un perill per a persones amb discapacitat visual, mentre que hi ha tipus de paviments que ho són per a les persones que van amb cadira de rodes o amb bastó. “Allà vam fer un exercici molt bo: asseure’ns tothom en una taula i buscar un equilibri entre les necessitats diverses”, explica la referent d’accessibilitat a ECOM, Montse Garcia.

D’aquest exercici en va sortir la Plataforma Carrers per a tothom, formada per entitats que acompanyen persones amb discapacitat. L’objectiu: reivindicar una millor accessibilitat a Barcelona i preservar els drets del col·lectiu amb necessitats especials. No eren només els carrers de plataforma única, també les terrasses dels bars i restaurants es convertien en obstacles. I amb aquests dos motius el març del 2018 la Plataforma va organitzar mobilitzacions.

La plataforma va denunciar que taules i cadires envaïen la zona de pas de vianants i complicaven la vida a les persones amb mobilitat reduïda, així com la pèrdua de llocs per reposar amb la desaparició de bancs. També que els carrers de plataforma única, on les voreres no estan diferenciades i els cotxes circulen a la mateixa alçada que els vianants sense senyalització, posaven en perill les persones cegues, infants i gent gran.

L'estratègia del treball en xarxa

“Amb el Passeig de Gràcia no ens en vam ensortir, però sí que ens han escoltat en la urbanització d’altres zones de la ciutat”, assenyala Garcia, que està convençuda que el treball en xarxa és una bona estratègia, tant perquè recull les necessitats de tothom, com perquè té més força a l’hora de fer incidència política.

La Plataforma Carrers per a tothom segueix viva, tot i que no està en ple funcionament. “Hem après una manera de treballar i de reivindicar conjunta i això és important”, insisteix la membre de la junta directiva d’ECOM. A més d’ECOM, en formen part Acera peatonal, l’Assemblea per la Diversitat, l’Associació Catalana per a la Integració de les persones cegues (ACIC), Associació Catalana Pro Persones Sordcegues, B1+B2+B2, AUGPCAT, ASENDI, Catalunya Camina, Cecs.cat, CDxl i PUEDO. A les inicials entitats de persones amb discapacitat s’hi van sumar entitats veïnals i entitats de vianants.

Han treballat per incidir en el procés d’elaboració del Drecret d’accessibilitat, que fa molt de temps que el Parlament té a sobre de la taula pendent d’aprovar, i han establert un sistema de funcionament que és sempre amb informació en obert, perquè altres ciutats la puguin consultar, utilitzar i fins i tot replicar. En el cas de Barcelona, a més del Passeig de Gràcia i altres carrers, també han incidit en la creació de les superilles.

Des de l'Associació Catalana per a la Integració de les Persones Cegues (ACIC), una altra de les integrants de la plataforma, també destaquen que la seva creació va ser "un pas molt important per construir i teixir complicitats entre entitats". Ho diu el seu secretari, Joan Heras, que hi afegeix que el treball conjunt és bo per analiltzar les necessitats i les demandes de les persones amb diferents tipus de discapacitat i buscar possibles solucions.

En el cas de les persones amb ceguesa, Heras subratlla que sovint es troben en situacions d'inseguretat i de risc en el model urbanistic de ciutats com Barcelona. "Les superilles -explica- les venen com un model ideal per a tothom, però ès un model que expulsa les persones amb ceguesa, perquè no ens hi sentim segures". De la seva participació a les taules d'accessibilitat en qüestions urbanístiques a Barcelona, assegura que sovint se'ls escolten, tot i que després no es tradueix en res a la pràctica.

Reconegudes com a agents

A la pregunta dels impactes, Garcia contesta que la incidència política  és més elevada si s’actua en xarxa i subratlla la importància que les persones amb discapacitat siguin reconegudes com a agents. “Res és tan inclusiu com treballar plegades”, insisteix. Tot i que admet: “Sovint el resultat no acaba essent ben bé el que voldríem”.

I de resultats en l’urbanisme de Barcelona destaca que ja s’aplica el paviment tàctil que separa els vianants dels cotxes en carrers de plataforma única de Gràcia i la Barceloneta, i que l’ordenança prohibeix que terrasses de bars i restaurants estiguin enganxades a les façanes. Malgrat això, la falta d’inspeccions, diu Garcia, fa que encara hi hagi incompliments i que la mobilitat a la ciutat no sigui fàcil per a tothom.