A conseqüència de la mort de George Floyd a mans de la policia nord-americana, el moviment ‘Black Live Matters’ ha irromput amb força per defensar i reivindicar els drets i llibertats de les persones negres als EUA i posar fi a la discriminació sistemàtica que pateixen.

Hem entrevistat a l'entitat lleidatana Change and Progress per conèixer què en pensen del moviment i quina és la situació a casa nostra.

Com valoreu la irrupció del moviment 'Black Live Matters'?

Des de Change and Progress volem crear comunitats més inclusives i millorar la cohesió i convivència a través de la força de la joventut, així com, conscienciar i lluitar en contra de qualsevol discriminació per poder establir llaços entre les persones d'origen cultural divers. Per tant, des de la nostra associació donem suport màxim a aquest moviment que té com a objectiu la lluita pels drets humans.

En ser una associació creada per joventut immigrant i catalana però d'origen estranger, sentim i comprenem més que mai la sensació de rebuig, discriminació i xenofòbia. Alcem la veu per totes les que són silenciades; la diversitat és riquesa.

Considereu per tant que el racisme és un problema global i no exclusiu dels EUA?

El racisme té arrel supremacista i colonitzadora, per tant, és un problema global que pateixen totes les persones racialitzades.

Quina és la situació a Catalunya? Les persones immigrants o d’ascendència africana es troben amb els seus drets i llibertats retallats pel seu color de pell?

En ple segle XXI, les persones d'ascendència africana a Europa segueixen sent excloses i precaritzades. La població negra de Catalunya segueix sent víctima d'uns nivells de discriminació generalitzada i inacceptable, simplement pel color de la seva pell.

L'assetjament racial, les pobres condicions laborals que els ofereixen i les dificultats a què han de fer front per accedir a un habitatge digne, són exemples de la intolerància a què s'enfronten diàriament.

Què ha passat durant el confinament causat pel brot de la Covid-19, heu detectat un increment de les conductes discriminatòries cap a les persones negres?

L’actitud racista més grossa vista durant el confinament és el rebuig i discriminació cap als temporers. N’és un exemple el cas d'Alcarràs, en el qual s'ha denunciat xenofòbia cap al veïnat blanc, ja que els temporers han rebut insults, mirades i gestos per ‘ocupar’ el bar que ‘era’ de clientela blanca.

També hem detectat casos discriminatoris a Premià de Mar (Barcelona), on es denuncià l'actitud del jovent blanc per tirar pedres a una casa habitada per persones migrades.

Si posem el focus en la situació dels temporers a Lleida, considereu que tenen els seus drets i llibertats garantits?

Actualment, a Lleida els temporers viuen una situació devastadora i imperdonable. Més d'un centenar de persones es troben al carrer, concretament al nucli antic, sense les necessitats bàsiques cobertes i hi ha evidència de racisme institucional i de manca total de drets i llibertats.

Keita Baldé, jugador de futbol del Mònaco, es va oferir a allotjar tots els temporers en diversos hotels, però s’ha demostrat que no són benvinguts. Més d'una desena d'hotels lleidatans han negat l’entrada al col·lectiu perquè tacaria la seva imatge i reputació envers la clientela blanca i supremacista: un acte racista, i xenòfob.

Des del vostre punt de vista, quines mesures calen des de les institucions per posar fi a aquestes discriminacions que pateixen les persones nouvingudes?

Desgraciadament, no hi ha cap manera d'eliminar la discriminació de manera absoluta, tot i això, es pot reduir eliminant la por i l'odi en la ciutadania autòctona.

Cal fer entendre a les persones que els nouvinguts no hi venen per voluntat pròpia; la majoria d'immigrants senten l’obligació de marxar a un altre país per poder millorar la seva vida, i/o també, la de la seva família. Els països emissors destaquen pel seu alt grau de corrupció i no es pot avançar quan el mateix estat t'obstaculitza el camí.

I com a societat. Què podem fer per afavorir la plena llibertat d’aquestes persones i posar el nostre gra de sorra en la defensa dels seus drets?

Com a societat podem canviar moltes conductes començant pel vocabulari que fem servir. Cada paraula que s'utilitza cap a nosaltres està impregnada de racisme i repugnància. La gran majoria de blancs senten que ens fan un favor al dirigir-nos la paraula o prestar-nos atenció i expressions com ‘treballar com un negre’ o ‘el moro de la cantonada’, són errors que marquen una diferència notable, sobretot quan es tracta de l'educació a les escoles on els infants són bombardejats amb racisme sense que el professorat ho vegi com a acció equivocada.

No podem lluitar pel BLM d'Estats Units, i rebutjar als temporers d'Espanya, els immigrants amb residència espanyola o els descendents d'estrangers. Primer cal eliminar el que veiem en el nostre entorn i després ja aixecarem el cap per posar la mirada en altres països.