La salut mental dels joves en dades

Les persones joves representen un dels col·lectius més vulnerabilitzats pel que fa a la salut mental i el malestar emocional. L’afectació proporcional dels trastorns mentals en persones de 18 a 35 anys és més elevada que en les persones adultes. De fet, L’OMS indica que el nombre de joves que té algun problema de salut mental és d'un 14%.  

Pel que fa a Catalunya, les dades registrades pels centres de salut mental, tant de persones adultes (CSMA) com d’infants i joves (CSMIJ), ho constaten. Entre els anys 2016 i 2019, aquests centres van atendre, de mitjana anual, fins a 3,8 joves per cada 100, el que representa entre mig punt i un punt més que les adultes. A més, segons l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA), una de cada set joves declara tenir algun trastorn mental.  

Així ho recull l’informe ‘La situació de la salut mental en el jovent català’, elaborat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya junt amb la Federació Salut Mental Catalunya l'any 2023. Segons l'estudi, un 30% del jovent declara no sentir-se relaxat mai o només de tant en tant. Alhora, més d’un quart del jovent no se sent mai o només algunes vegades amb energies de sobres.  

Per altra banda, l’Enquesta de Benestar Emocional de l’Alumnat indica que entre les joves d’entre 10 i 18 anys, un 13% sent tristesa i un nombre similar sent ira o ràbia. El 18% dels joves enquestats declara tenir alguna amistat amb problemes de salut mental i entre un 9 i un 10% un familiar, segons l’Enquesta de Salut de Catalunya.  

La pandèmia, un episodi negre per la salut mental

Segons l’estudi, l’hospital Sant Joan de Déu va incrementar un 47% les urgències per salut mental el 2021 respecte del 2020. En aquesta línia, més d’un any després de la pandèmia, el CIS va publicar que un 42% de les joves assegurava haver plorat i arrossegat sentiments de tristesa i desesperança per les conseqüències de la pandèmia, enfront de la mitjana general del 35,1% si s’observen totes les edats.  

Aquest col·lectiu també va ser el que més cops va visitar els centres i serveis de salut mental, i també qui va registrar més casos de tristesa i ansietat durant la pandèmia.

La salut mental per gèneres

A més de l’edat, hi ha altres factors que de manera interseccional afecten la problemàtica de la salut mental. El gènere és un d’ells, també entre la gent jove. Segons l’ESCA, mentre que les dones amb algun tipus de trastorn mental arriben a ser el 15%, els homes estan en el 7%.

Si ens situem a Barcelona, l’Enquesta de Salut de la ciutat mostra que, mentre que entre els 15 anys i els 24 o entre els 25 i els 34 eren les franges d’edat de dones on hi havia menys prevalença sobre la salut mental el 2016, l'any 2021 van ser les que més.  

En totes dues franges se supera el 35% de dones amb problemes de salut mental. De fet, dels 15 anys al 24 es passa al 38,2%, amb un creixement de més de 20 punts percentuals en la prevalença. La prevalença dels homes de 15 anys a 24, en canvi, és del 26,6% el 2021, 11,6 punts percentuals menys que les dones joves de la mateixa edat.

Existeixen altres col·lectius dins de la població jove que es veuen altament vulnerabilitzats en quant a salut mental. El més significatiu són les persones amb qualsevol tipus de dissidència sexual o de gènere. Segons l’enquesta, a nivell de l’estat espanyol, la població universitària del col·lectiu té una percepció de la qualitat de la seva salut mental més baixa que els seus companys heterosexuals, sobretot pel que fa a l’ansietat.

Condicionants socials i econòmics

L’ansietat, seguint les dades de l’ESCA, és el trastorn de la salut mental més comú entre els joves. Entre els anys 2018 i 2021, el 10% dels enquestats afirmava patir-ne i aquest nombre no ha fet més que augmentar.  

A l’informe ‘La situació de la salut mental en el jovent català’ s'indica que existeix una relació entre les dificultats econòmiques que els joves tenen i el fet de tenir ansietat. A l’Estat espanyol, el 30% de les menors de 29 anys no tenen feina, i entre les que sí, un 60% està en condicions temporals i més d’un 80% es troba per sota del salari mínim interprofessional.  

D’altra banda, de forma general al territori català, la taxa AROPE, la qual fa referència al percentatge de població que es troba en risc de pobresa o exclusió social, se situa en un 26,3%, segons dades de l’IDESCAT de l’any 2022, quatre punts per sobre la mitjana de la Unió Europea.  

Suïcidi i autolesions

Respecte al suïcidi en adolescents i joves, les dades a Catalunya són preocupants. L’any 2020, el suïcidi i les autolesions van ser la primera causa de mort entres a la població jove. A més, el codi Risc Suïcidi de Catalunya ha detectat un 195% més de temptatives entre abans i després de la pandèmia.  

Entre el 2019 i el 2021, als CSMIJ les atencions van augmentar un 23,4%, i, d’altra banda, les urgències van créixer un 28,5%. Segons l’Enquesta de Benestar Emocional de l’Alumnat del 2022, el 8,8% del jovent a Catalunya d’entre 10 i 18 anys expressa tenir ganes de morir-se.