La Taula del Tercer Sector, mitjançant la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) i Diplocat, va organitzar aquest 16 de novembre el debat Europa Social: 'Un nou impuls a l’acció local i europea en defensa dels drets de la infància’, en motiu del Dia Internacional dels Drets de la Infància que té lloc el 20 de novembre. La jornada, a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, va configurar un espai de reflexió al voltant dels drets de la infància i l’adolescència a Catalunya i a Europa.

Europa Social es va estructurar en dues taules rodones amb experiències de primera mà pel que fa a la protecció dels drets de la infància i la joventut en diferents nivells administratius. La primera taula, titulada ‘Perspectives globals i comunitàries dels drets de la infància a la UE’ va posar el focus en un àmbit superior, comptant amb les reflexions d’agents clau en l’àmbit de la infància i l’adolescència sobre i des d’institucions governamentals catalanes i europees.

La segona taula va posar el focus en l’escala local i les capacitats del tercer sector d’impulsar mesures al seu context més proper. D’aquí el títol ‘Propostes en infància des de l’acció local i del tercer sector’. Aquesta segona secció es va centrar en l’intercanvi d’experiències i testimonis de persones pertanyents a entitats de diferents països europeus que treballen en la lluita per la garantia i la defensa dels drets de la infància i la joventut des de l’acció local. La segona taula va comptar amb la moderació de Ciaran O’Donnell, responsable de projectes d’Eurochild, i la participació de persones representants d’entitats dedicades a la defensa de drets de la ciutadania des de l’àmbit més local on s’emmarca també la qüestió de la infància i la joventut.

Hi participà Mattia de Bei, vocal de la junta de la xarxa de Coordinació Nacional de Comunitats d’Acollida (CNCA), d’Itàlia, configurada com un espai de diàleg i xarxa entre organitzacions per la protecció dels drets i el benestar dels i les italianes. També Henrik Nørgaard, expert en treball en xarxa i consultor de BROEN Denmark, de Dinamarca, una entitat especialitzada en fer activitats esportives per la infància i l’adolescència, posant el focus en el lleure com un dret. Va estar present també Margaret White, directora de l’entitat Prisms, de Malta, centrada en “la creació d’espais segurs” per a joves i persones amb risc d’exclusió social, discapacitat o afeccions de salut mental i migrants.

Tancaven la taula Bettina Schwarzmayr, directora educativa de l’Agència d’Infància i Adolescència (WIENXTRA) de Viena, a Àustria, que treballa pel desenvolupament de programes de cultura i lleure per la prevenció de mals hàbits i situacions de risc en la infància des de l’administració de la ciutat; i Elisenda Xifre, presidenta de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA), que acompanyen i donen atenció a nens, nens i adolescents i les seves famílies en situació de risc, i centrant-se en la prevenció i la protecció, “compromesos amb la transformació social i la promoció de la igualtat d’oportunitats en educació, formació, participació, bon tracte i protecció davant de negligències o violència”.

Reptes socials en infància i adolescència

Les entitats participants a la taula, per tant, fan una tasca amplíssima en relació amb la infància com a ciutadania de ple dret. En aquest sentit, a la primera part del debat, les diferents persones ponents van assenyalar alguns reptes pel que fa a la infància i l’adolescència en els seus entorns, tots ells relacionats amb la compartició de responsabilitats i el treball conjunt entre àmbits des de l’experiència de la pròpia infància i joventut.

Mattia de Bei subratllava la necessitat de crear una xarxa de suport per a la creació d’espais segurs, així com l’adaptació de polítiques nacionals i internacionals a l’àmbit local, dos gestos primordials per a la generació d’una relació entre competències, és a dir “crear un entorn natural i compartir responsabilitats”. I aquí un exemple claríssim d’abast europeu, deia, són els menors migrants no acompanyats: “A Itàlia s’han fet coses com crear la figura del guardià de la legalitat, però hi ha altres problemes com espais per a allotjar aquestes persones”. Relacionat amb això, Henrik Nørgaard esmenta la interseccionalitat de problemàtiques com la pobresa o l’exclusió social: “Sabem que les cases amb menys capacitat adquisitiva no prioritzen l’activitat física, per això intentem forjar ponts, perquè els nens que no s’integren a la societat s’acaben marginant de la societat”.

També en aquesta línia, Margaret White defensa que els problemes de la infància i la joventut són els problemes de la societat. Específicament, “ens hem tornat tan fluids que no hi ha cap estabilitat, tot canvia molt ràpidament, i d’aquí que les persones amb qui treballo, moltes vegades amb problemes mentals, em diguin coses com que no saben qui són, i per això no s’estimen”. La manera d’abordar això, diu, és entendre que “no podem parlar dels reptes de nens i adolescents sense parlar dels nostres propis reptes. Els joves ens assenyalen què li manca a la societat i cal escoltar-los”. Un posicionament semblant al de Bettina Schwarzmayr, que esmenta que aquest és l’esperit de treball que ha adoptat WIENXTRA en l’elaboració de l’Estratègia de Joventut i Infància a Viena, on s’han creat grups de treball amb el públic objectiu del programa, és a dir, amb infància i joventut vulnerable i en risc.

Elisenda Xifre, per la seva banda, ha esmentat, fent palesa de la urgència de la interseccionalitat, diferents prioritats que FEDAIA té per bandera: lluita contra la pobresa, exclusió d’habitatge, trastorns de l’alimentació, recursos del sistema de protecció, lluita contra la segregació escolar, violència de gènere... Totes elles qüestions relacionades amb les dificultats que nens, nenes i adolescents es troben a l'hora d’accedir a diferents activitats i recursos i que, per tant, obstaculitzen el seu dret d’efectuar una ciutadania plena.

Testimoni i exemples de bones pràctiques

En tant que a l’inici d’Europa Social es va esmentar el llançament de programes pilot a Catalunya per a adreçar les problemàtiques de la infància i la joventut, el següent apartat de la segona taula va obrir un espai on les persones participants van compartir programes i experiències dels seus contextos i de les seves entitats que podrien inspirar les accions catalanes. Per començar, Mattia de Bei va esmentar tres accions de la CNCA: projectes per a donar suport a infància i joventut que abandona la llar familiar abans dels 18 que se centren en acompanyar a aquestes persones per a que puguin viure de forma autònoma; un programa que posa en diàleg a menors que han comès alguna infracció amb les víctimes i representants de la comunitat que es considera víctima secundària i alhora agent actiu en el procés de reconciliació; i el projecte ‘Terre Ferme’, dedicat a crear xarxes de suport per a menors migrants.

Una altra línia d’acció que s’ha esmentat a la taula com a experiència de bones pràctiques és l’apel·lació política. Henrik Nørgaard ha esmentat que aquest és un dels pals de paller de la seva entitat, que treballa a través de projectes amb institucions civils per a preveure les conseqüències de la pobresa en la infància i les famílies, apel·lant als governs per a que promoguin polítiques per a garantir la igualtat d’oportunitats i la vida activa per a tots els nens i nenes.

Aquesta apel·lació és de fet una de les tasques principals de WIENXTRA, explica Bettina Schwarzmayr, que esmenta que l’Estratègia de Joventut i Infància en la qual treballen s’estructura en la transversalitat en tots els àmbits governamentals alhora que en la participació activa dels nens, nenes i adolescents a què fan referència els programes. D’aquí l’organització en més de mil grups de treball, que tenen lloc als entorns propers de la infància i la joventut que són el públic objectiu, com a les escoles, les cases d’acollida, els centres d’internament... “Tot amb l’objectiu d’evitar el caràcter estigmatitzant del sistema normatiu, cosa que va “permetre fer els programes més accessibles i adaptats”.

Aquesta idea d’oferir un espai segur i distès també la tenen a Prisms. Margaret White va posar l’exemple concret d’un projecte que van fer conjuntament amb l’Associació Alba i Residential Care, en què van organitzar un Camí de Sant Jaume per a adolescents amb discapacitat mental i física: “era molt maco veure com aprenien els uns dels altres, oblidant els seus reptes”. Es tracta, en tot cas, de crear connexions, i en aquest sentit White va posar com a segon exemple el projecte recentment encetat ‘Points of Connection’ (‘punts de connexió’), on posen en contacte persones autistes i neurotípiques.

Finalment, Elisenda Xifre va posar l’accent en la innovació exposant la tasca de la FEDAIA pel que fa a la digitalització del sector, posant el focus en la gestió i l’atenció a les persones donant-se suport en les dades. També ha esmentat alguns programes que les entitats federades duen a terme per a enfrontar els reptes relacionats amb la infància i la joventut: finançament i autofinançament per a cobrir necessitats bàsiques com el reforç escolar o el dentista, treball amb famílies des de la proximitat en els entorns de la comunitat, treball de les competències parentals de criança i mentalitat positiva, acompanyament a adolescents en la transició cap a la vida adulta, bon tractament i prevenció de violència...

Infància i pobresa: abordatge integral i participatiu

En resum, la segona taula del debat ‘Europa Social’ va posar el focus en dos aspectes. El primer és la necessitat imperiosa d’implicar els nens, nenes i adolescents en les polítiques i programes que els facin referència, des dels seus espais. I és que, com va concloure Ciaran O’Donnell, “els serveis normatius, sovint, no es configuren en espais segurs ni resulten en solucions duradores”. Alhora, com comentà Margaret White, això implica “deixar-los espai per a respirar, per a simplement ‘ser’”.

Tot això és important per al futur, esmentà Bettina Schwarzmayr: “Si no fem res sobre la infància amb la infància, estem perdent l’oportunitat de tenir un bon fonament per a estalviar temps i diners i tenir ciutadans més saludables i feliços”. Cal mirar cap al futur, doncs, però sempre des del present, en la infància i l’adolescència que arribarà a l’endemà a l’edat adulta. Així ho va defensar Elisenda Xifre: “Cal pensar en la infància com a ciutadans de ple dret del present”.

El segon aspecte que es va reiterar en aquesta taula de debat va ser el fet que la conjunció d’agents per a abordar el reptes pel que fa a infància i adolescència és clau. Com va dir Henrik Nørgaard, “els nens no tenen permès escollir viure en la pobresa”, i cal una tasca “coordinada de les polítiques i les accions”, assenyalà Mattia de Bei.