La Laia Cuadro és orientadora laboral a la Fundació Integramenet, la seva tasca, però, inclou moltes altres àrees per a donar suport i acompanyament a les persones que cerquen feina i que, en molts casos, són nouvingudes a Catalunya.

Com feu la recepció a les persones que arriben a la Fundació Integramenet?

Nosaltres obrim la porta a tothom i aquí hi ha gent que té permís de treball i gent que no. Si en tenen, fan una entrevista individual amb les orientadores per saber en quin moment de la recerca de feina es troben o quines necessitats específiques tenen. Després, la majoria, entren al programa INCORPORA de la Fundació “la Caixa”.

Les persones sense permís de treball fan una acollida on els expliquem la llei d’estrangeria, el context social, els recursos públics i privats de què disposen... Després, la majoria passa a l’itinerari del servei d’ocupació que comença amb tres sessions on parlem de la situació del mercat laboral, es defineixen els objectius professionals i les persones assistents elaboren el seu propi pla de treball individualitzat. A partir d’aquí, el servei d’ocupació ofereix diferents càpsules de formació en l’àmbit dels serveis d’atenció domiciliària.

Quin és el perfil habitual amb què treballeu?

Les dones d’entre 30 i 45 anys de Sud-Amèrica són el perfil majoritari. Els darrers anys han vingut sobretot moltes dones d’Hondures. També ens trobem amb moltes dones que, literalment, no han vist mai un ordinador o que no saben tot el que poden fer amb ell. Crec que la persona que té competències TIC està quatre passes per davant de la que no en té.

Arran de la pandèmia també ha canviat aquest perfil, perquè ara ens està arribant més gent amb permís de treball i més homes. La gent sobretot arriba a la fundació a través del boca-orella.

Sessió de gestió de les emocions al curs Professional de l’atenció personalitzada i familiar. Som Punt de Formació #IncorporaFundlaCaixa de la @FundlaCaixa https://t.co/fEOfPH1Haj pic.twitter.com/uXc6bRun2T

— Fundació Privada Integramenet (@integramenet) September 23, 2021

Per tant, cal una formació prèvia en TIC per a incorporar-se al mercat laboral?

És clar, però hi ha gent amb 45 anys a qui li estàs dient que ha de fer un curs d’alfabetització digital quan no té treball ni per a pagar el lloguer. Aquí les necessitats són d’una altra mena. Els hi xoca una mica.

Quant a les competències en tecnologies, també cal destacar la feina dels voluntaris i voluntàries. A més, les persones que atenem poden venir al centre amb un conegut que els ajudi i així tenir accés a un ordinador. El tema de la tecnologia és una barrera molt gran i es nota molt.

Una de les opcions per regularitzar la situació és l’arrelament social, en què consisteix?

Primer, cal l’empadronament durant tres anys seguits, sense interrupció, per demostrar a l’Estat espanyol que et vols quedar; saber parlar castellà o demostrar un mínim de quaranta-cinc hores de formació en aquesta llengua; i, per últim, un contracte laboral d’un any de quaranta hores setmanals. D’aquesta manera estàs demostrant al país que vols integrar-te, que no marxaràs i que no seràs una càrrega econòmica.

Però és un peix que es mossega la cua. Si no tens permís de treball, no et poden fer el contracte, i si no tens contracte, no tens permís de treball. A més, en el 2021 és molt complicat tenir un contracte laboral de quaranta hores indefinit o de més d’un any.

Si s’acrediten aquests tres factors per a l’arrelament social, es regularitza la situació automàticament?

No, qualsevol detall aliè a la persona contractada pot posar en perill el procés de regularització. Et poden fer el contracte laboral, però si l’empresa té deutes, si no paga l’IRPF o no ha presentat les declaracions... t’ho poden tirar enrere. També, per exemple, si l’empadronament t’ha caducat.

Amb les famílies que contracten cuidadors o treballadors de la llar, amb l’objectiu de regularitzar la seva situació, també es presenten molts obstacles durant aquest procés. A més, triga uns tres mesos, si durant aquest temps mor l’avi o l’àvia de qui té cura, s’acaba tot. És a dir, t’ho poden negar per la família o per l’empresa i, llavors, has de canviar de feina.

Però hi ha altres opcions per regularitzar la situació.

Sí, pot ser per asil polític, per reagrupament familiar, per matrimoni de fet amb una persona espanyola, per raons humanitàries...

També pot ser per la denúncia d’un contracte laboral, si portes dos anys treballant en economia submergida i ho denuncies. Llavors, si hi ha un judici, et donen el NIE. Però no és tan fàcil, perquè has de demostrar que has estat treballant més de sis mesos i anar a judici és molta despesa.

Com va el procés per a l'asil polític?

Aquí et donen un NIE, permís de treball i et diuen que en un any has de demostrar que has estat cotitzant un mínim de sis mesos. Si, per exemple, ets una persona que no tens formació homologada i que potser no parles el català o el castellà, és complicat. Si no ho pots demostrar, et deneguen la renovació i et poden bloquejar el compte bancari.

A més, hi ha persones que han fugit del seu país per rebre continues amenaces de mort, un temps després d’arribar aquí han deixat de rebre-les i se’ls ha denegat l’asil polític. Es considera que ja estan salvades i que no cal protegir aquestes persones, però, és clar, no han rebut amenaces perquè estan a l’altra banda del món.

Des de la Fundació Integramenet treballeu per l’empadronament a Santa Coloma de Gramenet. Com està la situació?

El tema de l’empadronament és complicat a Santa Coloma. Si pots demostrar que resideixes en un domicili fix, sigui a un pis o a una habitació rellogada, mitjançant alguns documents com factures, pots fer una instància per demanar l’empadronament. Si no disposes d’un domicili, necessites un informe de serveis socials que ho acrediti. En qualsevol cas, tot funciona mitjançant instàncies en què s’analitza cas per cas. No hi ha un procediment establert i el procés burocràtic pot arribar a ser molt llarg.

Les entitats que formem la Taula de Drets de Ciutadania de Santa Coloma reclamem des de fa anys que es contempli l’empadronament sense domicili fix, tal com es fa en altres ajuntaments. El padró és la porta d’accés a altres drets bàsics com ara la targeta sanitària.

Com afecta això la ciutadania?

Per exemple, si en un habitatge hi ha deu persones empadronades, tu no pots demanar cap ajuda. Si vas a serveis socials a demanar la beca pel menjador o l'ajuda per dependència, et diran que tens altres persones a casa que estan treballant i et poden donar suport. Llavors, la gent desempadrona sense avisar.

També hi ha màfies que fan negoci amb els empadronaments. En canvi, a Barcelona o a L’Hospitalet et poden empadronar a Correus i no passa res si hi ha 200 persones empadronades allà. Aquell és el teu punt de referència i l’administració sap que el teu domicili no és fix.

Com va afectar la pandèmia a les persones en situació d’irregularitat amb què treballeu a la Fundació?

Durant la pandèmia ens trucava gent explicant que no tenia què menjar ni on dormir. Van ser uns mesos molt durs. Gràcies a l’ajuda d’una altra entitat vam poder gestionar i donar suport a les persones amb necessitats més urgents.

Personalment, com vius totes aquestes realitats tan complicades que t’envolten cada dia?

Soc orientadora laboral, ajudo a buscar feina, però si no tens feina, no tens moltes altres coses. Sense casa i després de patir un procés de dol migratori, trobar feina no sempre és prioritari. Acabem fent de psicòlogues, de treballadores socials, d’assessores fiscals, de conselleres...

Imagino que els voluntaris i voluntàries també conviuen amb això.

Encara que les persones voluntàries de l’entitat tenen unes tasques molt concretes, també conviuen amb aquestes realitats i des d’aquí les hem de cuidar i hem de ser responsables. Cada voluntari és diferent, per això, és important conèixer-los a tots i saber quina persona envies amb cada voluntari o voluntària.