Laia Grabulosa: “Les entitats estan fent mans i mànigues per no deixar a ningú enrere”

La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya ha reclamat que mentre duri l’estat d’alarma davant l’emergència del Covid19, es garanteixi el pagament del 100% del finançament dels serveis d’atenció a les persones que gestionen les entitats socials, davant la mesura que preveu el pagament del 85% de l’import per als serveis que han estat temporalment aturats.

D’aquesta manera, la plataforma d’entitats ha instat a les administracions a abonar urgentment les factures i pagaments pendents a entitats per facilitar-ne la liquiditat. A més, la Confederació ha afirmat que l’emergència sanitària arriba després de deu anys d’infrafinançament i de retallades en els serveis públics d’atenció a les persones i que, per tant, la capacitat de resistència econòmica de les entitats socials és més feble.

En quin moment de tresoreria es troben les entitats socials davant la crisi del Covid19?

Cada entitat té la seva pròpia realitat i el nivell de tresoreria de cadascuna és molt divers, però està clar que aquesta crisi sanitària i social del coronavirus arriba en un moment on el sector ve de 10 anys de retallades i d'infrafinançament. La capacitat de resistència econòmica del Tercer Sector davant de l’impacte econòmic que pot generar aquesta emergència és molt baixa.

Què pot passar?

O el Govern es compromet a impulsar mesures de xoc per sostenir tots aquests serveis que s’estan prestant o les entitats tindran greus problemes.

Com s’està prestant l’atenció a les persones durant l’Estat d’alarma?

L’atenció a les persones en el sector té dos àmbits. El primer és el dels serveis, que es presta 24/7 durant 365 dies l’any i funciona amb ple rendiment, amb més forces i ganes que en un context ordinari. Parlem de serveis residencials o de centres d’atenció a persones sense sostre.

Quin és l’altre?

Parlem d’aquells serveis que a causa de les mesures de prevenció, absolutament necessàries, han quedat suspesos. Però les entitats no estan de braços creuats.

Com segueixen en actiu?

Si parlem d’un servei d’atenció directa les plantilles estan treballant donant suport telefònic, fent seguiment i coordinant altres recursos. Les entitats estan fent mans i mànigues per no deixar enrere les persones que els reben. Segurament els serveis no es presten en les mateixes condicions, però les entitats estan fent un seguiment constant i vetllant perquè ningú es quedi enrere.

De quins exemples podríem parlar?

Els Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) estan en permanent contacte amb les famílies i els infants. Que un servei hagi estat aturat o suspès no vol dir que els professionals estiguin de braços creuats. En l’àmbit de la discapacitat o la salut mental, els professionals donen suport a altres serveis, per exemple els residencials, on hi ha manca de personal. Tots ens hem hagut d’adaptar a aquest context d’emergència.

Aturar no vol dir desactivar.

En cap cas quan un servei ha quedat suspès vol dir que la gent no estigui treballant.

Com pot afectar el pagament del 85% a les 97.000 persones professionals contractades?

Les entitats compten amb un finançament per fer el servei. Si no es rep el total del finançament, entenc que cadascuna haurà de valorar la seva situació particular i prendre decisions també en l’àmbit laboral. No és sostenible no tenir ingressos i sostenir al 100% les plantilles com si tinguessis els ingressos.

Per tant, acomiadaments.

L’objectiu primer és garantir la continuïtat de l’atenció a les persones. Aquesta és la clau. I després mantenir l’ocupació. No pot ser que quan estem duent a terme serveis de cartera social des de l’administració no es cobreixi el 100%.

I a les persones ateses com els hi afecta?

Si no es pot mantenir l’ocupació com la tenim ara, evidentment els col·lectius atesos seran els mateixos. Què representa això? Que no es podrà fer l’atenció tal com seria desitjable. Si es va reduint la jornada dels professionals, igualment hi ha persones que reben aquesta atenció i que  requereix el mateix nivell o més d’atenció que si estiguéssim en una situació ordinària. Per tant és molt important garantir que es pugui comptar amb els professionals.

Què s’hauria de fer per pal·liar aquesta situació?

Estem fent una primera reclamació que ens sembla molt evident. Una bona primera mesura seria pagar totes aquelles factures i subvencions que la Generalitat té pendent de pagar a les entitats per feina ja feta. Estem en un moment excepcional, per tant si estem preocupats per la liquiditat de les entitats, com a primera mesura, pagar allò pendent. Això suposarà una injecció de liquiditat per fer front a la situació d’emergència. La segona mesura seria que l’administració mantingui el 100% del pagament pels serveis.

A qui ho demaneu?

És un reclam que fem a les administracions i als serveis concertats, la fem a nivell d’administracions públiques i per a tot tipus de serveis sigui quina sigui la situació.

Són molts els pagaments pendents?

Hi ha factures pendents, no t’ho sé quantificar. Hi ha projectes que van via subvenció i que ja estan justificats i executats i deu quedar un romanent per fer el pagament. Demanem només pagar allò que està pendent de pagament d’activitats ja justificades.