A Catalunya s’estima que hi ha uns 600.000 casos de diabetis, dels diferents tipus, segons dades de la Generalitat. El nombre de casos de diabetis tipus 2, a més, any rere any va en augment.

L’Associació de Diabetis de Catalunya (ADC) és una de les entitats de pacients que treballa al territori per donar suport a les persones que viuen amb aquesta patologia en primera persona o a través d’un/a familiar.

Un dia per conscienciar sobre la diabetis

El 14 de novembre se celebra el Dia Mundial de la Diabetis i amb aquest motiu l’ADC organitza diversos actes arreu de Catalunya per conscienciar de la importància d’aquesta malaltia.

L’objectiu principal és sortir al carrer de nou després d’un any de confinament i fer memòria a la gent de la necessitat de menjar bé i fer activitat física per prevenir la diabetis tipus 2 i tenir un bon control. “Perquè la diabetis pot ser una malaltia silenciosa”, tal com recorda Sandra Canudas, gerent de l’ADC, ja que en alguns casos es pot detectar quan està avançada.

Francesc Fernández, president de l’associació, afegeix que cal sensibilitzar la gent perquè “qualsevol persona pot tenir diabetis”, de fet, hi ha diversos factors que poden desencadenar aquesta malaltia, com els genètics.

Enguany, la celebració serveix també com a reivindicació de l’accés a l’atenció en diabetis, sobretot després d’uns mesos on els serveis s’han hagut de limitar: “hi ha persones que durant un any no han sabut de ningú, no se’ls hi ha pogut donar visites mèdiques i estan molt atabalades”, comenta Pilar Mur, responsable d’atenció al/la pacient.

En aquest sentit, Canudas recorda la tasca de les associacions de pacients: “som importants perquè estem fent una tasca de suport en tot allò al qual el personal sanitari no pot arribar”.

Fernández destaca també la importància de relacionar-se entre persones que tenen la malaltia, tal com ofereix l’entitat: “de vegades necessites parlar amb algú que hagi passat per la teva situació. Nosaltres aquí resolem molts dubtes, sobretot d’allò que poden menjar o no, perquè és el que més els hi costa i del que menys informació tenen”.

El pròxim 14 de novembre se celebra el #DiaMundialdelaDiabetis amb el lema "Accés a l'Atenció en Diabetis" on des de l'ADC, reivindiquem aquesta accessibilitat.#SiNoAhoraCuando #WorldDiabetesDay #DiaMundialdelaDiabetes#DiadelaDiabetes #WorldDiabetesDay pic.twitter.com/JBPENBIOGH

— ADC - Associació de Diabetis de Catalunya (@ADC_CAT) November 8, 2021

Comunicar bé la diabetis

Entre les diferents iniciatives programades per l’entitat, enguany destaca la publicació de la guia ‘Com comunicar la diabetis?’ per fomentar un “correcte i acurat tractament mediàtic” de la malaltia. “Encara veiem un gran desconeixement de la diabetis i creiem que és bo que els periodistes utilitzin un llenguatge adequat per, també, poder-ho expandir a la resta de població”, explica Sandra Canudas.

En aquest sentit, l’entitat vol potenciar que als mitjans de comunicació es diferenciï principalment entre la diabetis tipus 1 i tipus 2. També recomanen que no s’estigmatitzin les persones amb diabetis, per exemple, publicant només imatges de gent amb sobrepès quan es parla de la malaltia, ja que “en molts casos té un component hereditari i la diabetis no té com a causa exclusiva un mal estil de vida”.

A més, treballen des de fa temps per conscienciar la població de la importància d’un llenguatge que posi al centre a les persones: “la malaltia no t’identifica com a persona i, per tant, no ets diabètic, sinó que tens diabetis”, comenta Canudas.

Durant aquest any, l’ADC també té en marxa una exposició de glucòmetres històrics a la seu de Barcelona i en els pròxims mesos es podrà visitar a altres territoris.

Sandra Canudas: "La malaltia no t’identifica com a persona".

Atenció a les escoles

Si bé l’entitat treballa en diferents eixos, la feina amb els infants amb diabetis tipus 1 (DM1) és una de les més destacades, ja que és una malaltia que afecta tot l’entorn (mares, pares, germans/es, avis/es, professorat...).

En els darrers mesos, a més, destaquen que ha augmentat considerablement el nombre d’escoles que demanen una formació, explica Pilar Mur. L’associació ofereix xerrades per explicar al professorat què és la diabetis i com s’ha de gestionar quan hi ha un alumne/a amb aquest diagnòstic.

“Amb aquest any de pandèmia hi ha hagut moltes persones que han estat diagnosticades i s’han quedat sense el protocol d’atenció i formació”, comenta Sandra Canudas. Per aquest motiu, diu, ara s’han ajuntat moltes demandes de formació.

Des de l’associació també fan acompanyaments quan aquests/es alumnes surten d’excursió o colònies, però reconeixen que encara hi ha mancances: “hi ha molta demanda i molt pocs professionals que puguin fer aquest acompanyament”, explica Canudas, ja que calen persones amb una formació que puguin tenir cura durant 24 hores d’un nen o nena amb diabetis.

Reconeixen que s’han fet molts avenços en l’atenció als infants i joves amb DM1, però, per exemple, també s’han de millorar les condicions als menjadors: “com a mínim caldria saber els carbohidrats de l’àpat, perquè les famílies puguin tenir un millor control”, demanen.

En termes generals, també celebren els avenços tecnològics perquè “no s’ha trobat una cura, però s’ha millorat molt la qualitat de vida de les persones amb diabetis”, diu Pilar Mur. Amb els nous sensors moltes persones que viuen amb aquesta malaltia han pogut disminuir considerablement el nombre de punxades al dit per fer els controls de glucosa. Malgrat tot, des de l’ADC remarquen que encara hi ha molt camí per recórrer.