Les agressions LGTBI-fòbiques augmenten "de manera alarmant" en l'àmbit educatiu
Comparteix
Albert Carrasco (esquerra), Eugeni Rodríguez (mig) i Susanna Segovia (dreta) durant la presentació de la radiografia de l'estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya del primer trimestre del 2023 al Centre LGTBI de Barcelona. Font: Colectic.
El total d’agressions augmenta un 20% respecte del mateix període de l'any passat, segons les darreres dades de l'Observatori Contra l'Homofòbia.
Les agressions LGTBI-fòbiques han augmentat gairebé un 20% en el primer trimestre del 2023 respecte del mateix període de l'any passat, segons la radiografia de l'estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya del primer trimestre del 2023 presentada el passat divendres per l'Observatori Contra l'Homofòbia.
"El col·lectiu d'homes gais continua sent el que més incidències pateix", explica Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori. Gairebé el 50% de les denúncies del primer trimestre han vingut per part d'aquest grup de població, que és també el que ha patit el major augment percentual en el nombre d'incidències registrades, arribant gairebé a un 20%.
El segon col·lectiu més afectat és el de persones trans, que han rebut una quarta part de les agressions registrades entre els mesos de gener i març.
Gairebé un 17% de les incidències registrades són 'generalistes'. Segons el criteri de l'Observatori, aquestes incidències es corresponen amb aquelles accions que suposen un atac cap a tot el col·lectiu LGTBI+. Aquest tipus d'agressions han augmentat gairebé un 5%.
Per la seva part, el responsable del registre d'incidències de l'Observatori, Albert Carrasco, destaca l'augment d'incidències registrades a dones lesbianes, col·lectiu en què les denúncies han augment percentualment un 6,8% fins a situar-se en el 7,4% del total. En aquesta línia, Eugeni Rodríguez comenta que "un dels nostres grans objectius com a Observatori és el d'arribar a les dones lesbianes, a que sàpiguen que poden denunciar les agressions i que quedaran registrades, i sembla que ho estem aconseguint".
Barcelona, la província amb més agressions i Lleida, la que menys
Gairebé tres quartes parts de les incidències registrades són a la província de Barcelona, amb un augment percentual del 9,5%. En aquest sentit, des de l'Observatori destaquen que gran part de la seva xarxa d'actuació està centralitzada en aquesta província i que, per aquest motiu, el nombre d'agressions registrades és més elevat.
Precisament per la seva gran presència a la ciutat de Barcelona, l'Observatori Contra l'Homofòbia desglossa també les dades de la ciutat per districtes. En total a la ciutat s'han registrat 44 agressions, el que suposa més de la meitat del total del territori català.
Per districtes, els que acumulen més incidències són Sant Martí, amb un 20,5% del total, seguit de Ciutat Vella i Eixample, on es registren el 13,6% de les agressions. Sants-Montjuïc ocupa el tercer lloc amb quatre agressions, el que representa un 9,1% del total.
A l'hora d'interpretar aquestes dades, el president de l'Observatori contra l'Homofòbia, Eugeni Rodríguez, explica que, des de l'entitat, les atribueixen a dos motius. D'una banda, en el cas de Ciutat Vella i l'Eixample, Rodríguez comenta que "són dos dels entorns on el col·lectiu és més visible i, precisament per això, també es poden convertir en entorns molt hostils".
Pel que fa als districtes de Sant Martí i Sants-Montjuïc, el gran nombre d'incidències registrades es correspon amb els dispositius de prevenció, detecció i actuació contra les agressions que l'Observatori té a les sales de festes Razzmatazz i Apolo. En aquest sentit, Rodríguez defensa que aquestes dades demostren que "quan hi ha on fer-ho, la gent denuncia". Des de l'entitat expliquen que s'han rebut diverses demandes per part de discoteques de la ciutat d'implementar aquest servei, però que, ara per ara, no es tenen els recursos suficients per fer-ho.
Més enllà de Barcelona, cal destacar també les dades de la província de Lleida, on no s'ha registrat cap agressió durant el primer trimestre de l'any. Girona representa el 2,4% del total de les incidències i Tarragona, el 3,5%.
Augment de les agressions verbals i dels discursos d’odi
La tipologia d'agressions que més es registra és l'odi i exaltació, que representa gairebé el 26% del total de les incidències, seguit de les agressions verbals, que suposen gairebé una quarta part del total d'agressions i que han augmentat en un 5% en comparació amb l'any passat.
Destaca també l'augment d'incidències per negació del dret d'admissió o prestació de serveis a establiments. Respecte d'aquesta qüestió, el responsable del registre incidències, Albert Carrasco, comenta que el retorn a la plena presencialitat després de la pandèmia pot ser una de les causes d'aquest augment que, des de l'Observatori, qualifiquen de "molt preocupant".
També es considera molt preocupant l’augment d’agressions en l’entorn educatiu, que es col·loca com el segon àmbit on es registren més incidències, amb un 14,1% del total, i només el superat per la via pública, amb un 20%.
Des de l’Observatori asseguren que l’augment en l’àmbit educatiu "els sorprèn" i que estan rebent cada vegada més denúncies de situacions de discriminació en centres educatius. En aquest sentit, Albert Carrasco explica que el cas del suïcidi del menor a Sallent que es va produir el passat mes de febrer "ha creat una alarma que ha fet que augmentin les denúncies". Carrasco també destaca l’augment d’agressions entre joves, amb autors que, moltes vegades, no superen els tretze anys.
Més enllà de les dades quantitatives, des de l'Observatori posen el focus en l’augment en la intensitat de les agressions, que s’ha notat especialment en l’àmbit digital, on s’han registrat gairebé un 12% de les denúncies. També hi ha hagut un augment exponencial en l’àmbit esportiu i en els mitjans de comunicació, que han registrat quatre incidències. Respecte d’aquesta qüestió, des de l’Observatori comenten que el debat mediàtic al voltant de l’aprovació de la popularment anomenada 'llei trans' ha fet que molt mitjans recorrin a "entrevistes a suposats experts, historiadors i psiquiatres que, en comptes d’opinar, perpetuen el discurs d’odi".
"Sense diners, no hi ha drets"
La presentació de la radiografia de l'estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya del primer trimestre del 2023 va comptar també amb la presència de la presidenta de la comissió d'igualtat i del grup de treball contra la LGBTI-fòbia del Parlament de Catalunya, Susanna Segovia, que va exposar les conclusions extretes del grup de treball.
Segovia assegura que "la LGTBI-fòbia no es pot afrontar com a casos puntuals, sinó que s'ha de treballar com a problema estructural, també des de les institucions", a més d'afegir que aquesta xacra és una "conseqüència de la societat heteropatriarcal". Per tal de posar fi a aquest problema recurrent, Segovia destaca la importància d'incidir en l'educació sexoafectiva com a motor per a la transformació i en la feina conjunta que han de fer docents i famílies.
Pel que fa al grup de treball parlamentari, Segovia explica que "moltes de les conclusions es podrien haver estalviat si s'hagués desplegat completament l'actual legislació", a més d'afegir que, malauradament, Catalunya "és pionera en tenir una llei que garanteix els drets del col·lectiu LGTBI+, però es queda curta a l'hora de posar recursos per portar-la a terme". En aquest sentit, el president de l'Observatori Contra l'Homofòbia, Eugeni Rodríguez, denuncia que "sense diners, no hi ha drets" i que, en el seu cas, reben més diners per part de les sales de festes que les contracten per desenvolupar els seus protocols, que per part de la Generalitat.
Afegeix un nou comentari