La Leyre Fernández i l’Héctor Pujol són dos joves que desprenen una força imparable. Ara treballen i estan estudiant el que els agrada, però amb 18 i 22 anys la seva vida no ha estat sempre així. Cursos que consideren “perduts”, sense estudiar o mal assessorats, i sobretot unes relacions amb els companys d’aula que els “deixaven de banda i els feien sentir que no valien” els van dur a sentir-se en “un pou sense fons” i abandonar els estudis. Una vivència va canviar el seu rumb: sentir que a l’Escola de Noves Oportunitats “teníem algú que ens escoltava i que ens deia que nosaltres podíem tirar endavant”.

Aquest divendres, 29 d’octubre, la Leyre i l’Héctor -juntament amb la Nerea, en Mourad, l’Oriol, el David i la Lizeth- han estat els protagonistes de la presentació de l’estudi ‘El model d’Escoles de Noves Oportunitats: una peça clau del sistema educatiu per garantir l’èxit escolar’.

Coordinat per la professora i investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona Aina Tabarnini-Castellani, aquesta recerca explica com impacten sobre la vida dels joves la rigidesa del sistema educatiu o la pobresa, dificultant enormement el seu creixement educatiu. “Les Escoles de Noves Oportunitats actuen com espais de protecció i dignificació dels joves”, apunta l’estudi, i afegeix que malgrat no estar exempts de conflicte “ofereix un espai d’esperança”.

Un repte per a la Llei d’FP

En un auditori del CaixaFòrum de Barcelona ple fins dalt, Paco Estellés, director general de Salesians Sant Jordi ha proposat que en el marc de la nova Llei de Formació Professional, que està previst s’aprovi abans d’acabar l’any, estiguin reconegudes com a “centres integrats”. Estellés ha demanat “eixamplar el perímetre del sistema educatiu” tot reconeixent-los com a un agent educatiu i a instat a la Generalitat a desplegar la nova amb tots els instruments que siguin necessaris.

Mentre no arriba aquest nou marc jurídic, les Escoles de Noves Oportunitats catalanes han demanat la concertació social i educativa dels centres. “Són noves oportunitats pels joves però també per al sistema educatiu” ha destacat Estellés.

Aquests centres, com recull l’estudi presentat, tenen es troben en una “situació d’elevada vulnerabilitat institucional”, tant pel que fa al reconeixement de la seva tasca com pel suport econòmic rebut per part de les administracions. Un fet que ha assumit Laura Vilagrà, consellera de presidència, reconeixent que el govern “és conscient de que cal estabilitzar la dotació de recursos” i ha lloat el model propi que s’està desenvolupant a Catalunya.

Model català

A Catalunya hi ha 13 Escoles de Noves Oportunitats que acompanyen a més de 3.500 adolescents i joves al llarg del seu procés educatiu. Adsis, Fundació Comtal, El Llindar, Fundació Gentis, Fundació Intermedia, Fundació Marianao i Salesians Sant Jordi estan integrades en la xarxa espanyola d’escoles de segona oportunitat, i han treballat conjuntament el que es coneix com “model català” dins aquest àmbit. Han configurat una manera d’entendre l’acció socioeducativa que es basa en la “construcció d’un itinerari formatiu a mida” i organitzar els centres -des de l’aula fins a la gestió- per tal de “construir recorreguts educatius llargs i significatius pels i les joves”.

Els alumnes en valoren, per sobre de tot, la proximitat d’un tutor o tutora que els acompanyi, que es preocupi pel seu rendiment acadèmic però sobretot per la seva vida. “Reforçar l’autoestima és la clau. Tenir algú que t’ajuda a sortir del pou en què has caigut”, explica Fernández.

Repensar el sistema educatiu

“La culpa no és dels professors en concret, sinó d’un sistema que no té en compte tothom”. Amb aquestes paraules Tabarnini-Castellani ha recapitulat una part de la presentació en què els joves han compartit les seves experiències a l’educació secundària. Ho definien amb paraules com “catastròfic”, “com si et donessin una patada”. Ràbia, abandonament i soledat es feien palesos quan els joves parlaven del seu pas per l’ESO.

Sense ressentiment, creuen que el professorat ha de ser “vocacional” i aportar altes dosis “d’humanitat” com les que han trobat a les Escoles de Noves Oportunitats. “Les actituds a la classe tenen a veure amb la vida personal”, reflexiona Fernández, i “no ens poden tractar a tots per igual, perquè no som tots iguals”.

“El dret a l’educació passa per tenir una experiència escolar satisfactòria”, ha conclòs la investigadora, i això passa per reivindicar “que els i les joves realment aprenguin coses a l’aula”. Quan no això no passa, ha assegurat “es posa de manifest que és un sistema profundament injust”.