Les joves, el col·lectiu atès per Creu Roja que més pateix la soledat no volguda

Les persones joves d'entre 18 i 29 anys ateses per Creu Roja són les que més pateixen la soledat no volguda, amb uns indicadors que s'incrementen entre les dones joves. En contrast, la gent gran és la que pateix menys soledat no volguda i la que ho fa de forma menys intensa. Aquesta realitat trenca amb la creença social que identifica la soledat amb les persones gran i que, per tant, fa que s'adrecin els recursos a aquest col·lectiu.

Es tracta d'un dels resultats a destacar del primer observatori sobre la soledat no volguda presentat aquest dimarts, fet a partir de 1.500 enquestes a les persones ateses per l'entitat a les quatre demarcacions.

"És un fenomen que requereix encara més l'atenció de Creu Roja", ha dit Josep Quitet, president de Creu Roja a Catalunya, que ha afegit que està preocupat pel jovent. Tot i així, no s'ha mostrat sorprès pels resultats: "La pandèmia ha empitjorat la situació de la soledat no desitjada, però ja sabíem d'abans que aquesta serà una crisi i un problema del segle XXI."

Anna Sabaté, responsable de l'estudi, ha explicat que s'havien marcat com a objectius millorar la detecció de la soledat, determinar els factors que hi incideixen, aprofundir en el lligam entre vulnerabilitat i soledat, millorar la resposta de l'entitat, generar coneixement sobre el fenomen i sensibilitzar la societat.

Vuit de cada deu persones pateixen soledat no volguda i, d'aquestes, el 22% admet patir soledat greu o molt greu.

La vulnerabilitat està directament relacionada amb la soledat. Si analitzem les dades per col·lectius vulnerables i no per franja d'edat són les persones migrades les més afectades per la soledat no volguda. També tenen indicadors més alts les persones amb discapacitat, les dones monoparentals i les persones aturades. Quan conflueixen dos o més factors, els indicadors augmenten exponencialment.

Menys ingressos, més soledat

Un altre factor que té una relació directa amb la soledat és el nivell d'ingressos de les unitats familiars. "La pobresa ens porta a la soledat", ha afirmat Sabaté.

A més, l'informe assenyala que l'entorn pot actuar com a factor protector davant de la soledat, però també pot contribuir a augmentar-la. Les enquestes mostren més soledat no volguda en entorns urbans que en entorns rurals.

Desestigmatizant la soledat

Sabaté ha subratllat que les enquestes revelen un canvi de tendència en la visió desfavorable de la soledat com a sinònim d'abandonament. Tot i que encara es veu com una realitat negativa majoritàriament, una de cada tres persones menors de 65 anys volen viure soles quan arribin a la vellesa, i entre les dones, és l'opció majoritària.

La bretxa digital

La majoria de les persones enquestades consideren que les noves tecnologies poden ajudar a mitigar la soledat no volguda, tot i que, entre les persones grans, el 22% diu que no les sap utilitzar. L'entitat també alerta dels casos de persones que es relacionen principalment de forma virtual, les quals poden presentar indicadors de soledat més elevats.