L'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) ha publicat el seu últim informe. En ell, revela que durant l'any 2021 s'han registrat un total de 284 incidències LGTBI-fòbiques. Aquesta xifra suposa un increment del 50,3% respecte del total registrat l'any anterior. A més a més, el 2021 ha estat el període durant el qual s'han rebut més denúncies des que es va iniciar el recompte anual fa set anys.

Segons l'informe, aquest augment es deu, d'una banda, a la flexibilització de les restriccions en el context de pandèmia. D'altra banda, a l'auge de l'extrema dreta en tot el món. Cal tenir en compte, però, que aquestes xifres poden perpetrar la revictimització del col·lectiu. Per això, l'OCH també recorda que l'increment pot estar relacionat amb un augment en la sensibilització sobre les violències LGTBI-fòbiques.

L'estat de la LGTBI-fòbia

Els homes gais apareixen com el col·lectiu que més percentatge d'incidències registra. A més a més, s'observa que les discriminacions de tipus gaifòbic continuen sent les més nombroses. S'ha de tenir en compte, però, que la resta de col·lectius es troben molt més invisibilitzats i que possiblement això porti a la infradenúncia.

Pel que fa a l’edat de les persones que pateixen discriminacions o agressions, les dades indiquen que la mitjana se situa en 33,4 anys. Una qüestió rellevant per entendre aquest resultat és la de l’edatisme: segons l’informe, les persones més grans podrien deixar de sortir de casa per protegir-se de la LGTBI-fòbia.

El context espai-temporal de les discriminacions i agressions més comú és el cap de setmana a l’espai públic. De la mateixa manera, aquestes incidències es donen majoritàriament de manera presencial. No obstant això, a l’informe s’adverteix que, probablement, els pròxims anys es veuran marcats per un augment de LGTBI-fòbia a l’espai virtual.

Si bé l’agressió verbal és el tipus de discriminació més registrat (28,5%), amb 81 casos, i l’àmbit en el qual es produeixen majoritàriament és la via pública, els resultats varien depenent del tipus de LGTBI-fòbia del qual s'estigui parlant:

• En el cas de la gaifòbia, predominen les agressions verbals i físiques en la via pública.
• En les situacions de lesbofòbia destaquen les agressions verbals i l’assetjament, que acostuma a presentar-se en àmbits com l'habitatge o el laboral.
• Quant a la transfòbia, destaquen el tracte inadequat i les agressions físiques en la via pública.
• Les incidències que afecten a tot el col·lectiu LGTBI estan relacionades amb discursos d’odi, comportaments vandàlics i exaltació de l’LGTBI-fòbia.
• Enguany, com a novetat, s'han registrat situacions discriminatòries a col·lectius com l’asexual o l’intersexual.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Observatori Contra l'Homofòbia (@och.cat)

Casos concrets, violències sistèmiques

L'OCH ha realitzat també una anàlisi de casos. En aquest apartat, s'exposen 28 exemples específics d'LGTBI-fòbia, com ara el tracte inadequat que va atorgar un ajuntament a una parella de dones en la inscripció de la seva criatura, la denominació discriminatòria de les persones intersexuals a un mitjà de comunicació, la negativa per part d'una funerària de posar símbols LGTBI a una esquela o les burles d’unes infermeres a una dona trans.

Aquestes situacions, juntament amb les que exposen els testimonis a l'apartat de 'Produccions narratives', demostren que l'LGTBI-fòbia està present a tots els contextos i àmbits de la socialització humana, ja sigui a l’hospital, a l’escola, als locals d’oci, a l’administració pública o als mitjans de comunicació, entre altres.

En aquest sentit, els discursos d'odi de l'extrema dreta legitimen les violències vers el col·lectiu. Per això, des de l'OCH, creuen que s'haurien d'adoptar diferents estratègies per abordar la deriva neofeixista. Concretament, es proposen dues: situar el focus del problema al mateix sistema i construir discursos alternatius veritablement eficaços.

Propostes per combatre la discriminació

A partir dels testimonis de les persones participants en l'estudi, s'han trobat certs consensos i dissensos sobre com s'han viscut aquestes discriminacions i sobre les possibles estratègies per enfrontar-les. Tothom està d'acord, per exemple, en què els itineraris oficials de denuncia suposen processos lents i fatigosos emocionalment, així com en la necessitat de valorar la pedagogia sobre diversitat sexual i de gènere com a motor de canvi social.

Des del propi OCH també assenyalen la necessitat d'estratègies complementàries al recorregut jurídic, així com del treball conjunt amb els diferents agents socials i institucionals que tracten situacions de discriminació per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, entre altres.

Un d'aquests agents podria ser el tercer sector, el treball del qual és reconegut a l'informe per part de l'Observatori Contra l'Homofòbia. En aquesta línia, recomanen dotar-lo de recursos econòmics, humans, materials i socials dignes; establir una millor coordinació entre les administracions i el teixit associatiu i, finalment, donar suport a la creació d’una llei específica pel Tercer Sector.