Manu Izquierdo:“A les presons es pateix doble aïllament amb la pandèmia, el contacte amb voluntariat és vital”

Totes les activitats de voluntariat a les presons catalanes segueixen suspeses, a excepció dels acompanyaments individuals per comunicacions orals. Aquesta és una de les restriccions dins de l’àmbit penitenciari que la Taula de Participació Social ha mantingut davant la ràpida propagació de la Covid-19 en aquesta segona onada de la pandèmia.

En aquest sentit, les persones internes poden mantenir comunicacions orals en cap de setmana a través de videotrucades, atès que el voluntariat és considerat, així com les persones familiars, un contacte proper. Manu Izquierdo, coordinador de la Comissió d’Àmbit Penitenciari i Execució Penal a ECAS, ens explica en una entrevista a www.xarxanet.org quin és l’estat del voluntariat penitenciari a Catalunya.

Com ha afectat la pandèmia a les presons catalanes?

Tant a nivell de persones preses com de professionals l’impacte de la pandèmia ha sigut baix. Això no vol dir que en alguns casos hi hagi hagut més contagis. En general la incidència no és molt elevada, però darrerament hi ha hagut alguns casos, per exemple a la presó de Mas d’Enric (Tarragona). En aquesta presó, per exemple, han tallat totes les comunicacions per aquest increment de casos.

S’han adoptat les mesures necessàries?

La incidència no ha sigut molt alta perquè s’ha instal·lat mesures que han impedit que la Covid-19 entri. El perill de les presons era que entrés la Covid-19, perquè ja estaven confinats i el risc era que aquest virus entrés per les persones externes. Quan hi ha un brot en una presó, es talla tot perquè no hi hagi rebrots que s’expandeixin pels diferents mòduls.

El voluntariat penitenciari actualment no pot assistir per fer les seves activitats a les presons.

Aquest tipus de voluntariat es va reprendre quan la situació va millorar, cap al juliol i l’agost. Ara s’ha tornat a suspendre el contacte amb les persones voluntàries i amb aquelles entitats que fan un acompanyament molt específic, s’ha establert un sistema de videotrucades perquè puguin estar en contacte amb les persones preses. Això s’ha instal·lat tant per a voluntariat com per a les famílies.

Quin efecte poden tenir les comunicacions entre persones preses i voluntariat?

L’efecte és molt important. Hi ha diferents tipus d’activitats al centre, aquelles que són grupals i potser menys essencials i les que són vitals. Hi ha entitats que fan un suport molt important d’acompanyament a la soledat, i tallar això d’arrel és dur. Les videotrucades fan que les persones preses no estiguin tan aïllades, els presos pateixen un doble aïllament amb la pandèmia i el contacte amb els voluntaris és molt important.

Sense aquestes videotrucades potser no tindrien cap contacte.

En alguns casos l’única via de connexió amb l’exterior la tenen a través dels voluntaris.

Quin és el perfil de voluntariat que tenim a les presons de Catalunya?

Cal reflexionar sobre el perfil que tenim, sobretot per les videotrucades. Moltes persones són grans i jubilades i d’altres tenen algun tipus de patologia. Són persones amb més vulnerabilitat davant la Covid-19.

Quina importància creus que té el voluntariat per a la reinserció d’aquest col·lectiu?

És una part molt important que gira al voltant de la reinserció. Hi ha moltes entitats que fan un treball col·laboratiu, i hi ha moltes entitats de voluntariat que fan activitats on no poden arribar les col·laboradores. El voluntariat dins de les persones és clau per transmetre valors que tenen a veure amb allò social, no deixa de ser un instrument que entra dins de les presons, on no penetra la part social. Els voluntaris són simbòlicament el mirall de què passa a la societat. Quan un voluntari entra, explica les notícies que estan passant, les seves idees, etc.

Quin valor té aquest contacte per a les persones privades de llibertat?

És un valor afegit. A l’àmbit penitenciari el voluntariat permet fer d’enllaç entre la societat i un món tan tancat com és el de les presons. Afortunadament, en els últims anys els centres penitenciaris s’han obert molt a la societat, encara és una institució on costa entrar. S’han de demanar molts permisos. Amb el voluntariat s’han forjat vincles que quan el pres o presa surt, la relació continua. Les entitats tenen una tasca molt important dins de les presons.

Creus que hi ha estigma vers les persones preses?

Avui dia, l’àmbit penitenciari pateix estigma. Fins i tot pels professionals que hi treballem, encara hi ha molts prejudicis, moltes pors, moltes resistències. Això passa en el món de la formació o de l’empresa. Amb les persones que intenten cercar una feina o formar-se, per provenir de l’àmbit penitenciari sovint posen molts problemes. Això fa palès que no hi ha hagut avenços. En l’àmbit penitenciari s’ajunten altres fenòmens com les drogodependències, les addiccions, etc. Sumat a l’àmbit penitenciari, aquest estigma s’amplifica.

Com podem aconseguir una societat més integradora amb les persones preses?

S’està treballant per dur a terme línies de treball amb el sector empresarial i amb les entitats del territori. S’ha d’intentar obrir la presó a la societat civil. Els professionals tenim una gran responsabilitat sobre com transmetem als mitjans de comunicació el que significa estar complint una condemna. També hem d’involucrar els polítics i s’han d’articular accions que facin de pont entre l’àmbit penitenciari i la societat civil.

S’està fent tot el que cal des de les administracions?

El Departament de Justícia ha actuat ràpidament i pel que fa a les mesures que s’han pres, és cert que potser en algun moment ha faltat comunicació entre les administracions i les entitats. Precisament va reunir a totes les entitats per tractar aquest tema i compartir la situació. En el mes de març hi va haver un moment de silenci, però les entitats de voluntariat vam reclamar que era important establir canals de comunicació.

No crec que s’hagin produït talls bruscos en les visites dels presos. Un brot de Covid-19 pot tornar-se molt complicat en una presó, perquè hi ha persones molt vulnerables amb estats de salut delicats. Les famílies diran que han sigut molt rígids amb les mesures. Han tallat els vis-a-vis i el contacte, han deixat de veure a les persones que viuen allà dins. Les mesures que s’han pres en general crec que han sigut efectives i s’ha treballat amb previsió.