Marià Llop: “El jovent no tenim veu als mitjans, ni quan es parla de nosaltres”

El jovent ha estat un dels col·lectius més colpejat per la pandèmia: ha viscut noves situacions de precarietat i ha vist agreujades les ja existents. En l’àmbit relacional i de salut emocional, la pandèmia ha provocat, a més, un gran augment de casos de trastorns mentals entre adolescents i joves. Des del CNJC fan una reflexió sobre el tractament mediàtic del jovent i com caldria revertir l'estigma. 

El jovent ha estat en el punt de mira mediàtic des del relaxament de les mesures contra la Covid-19. No és la primera vegada, es tracta d'una situació ja generalitzada?

Sí, sobretot el que està més generalitzat és el tractament generalitzat -valgui la redundància- del jovent. És a dir, tracta-los com un col·lectiu en particular, que no és divers o plural. Això fa que sigui molt més fàcil estigmatitzar-los. 

Si bé és cert que hi ha macrobotellots massius, segurament els desperfectes, l'incivisme, o les agressions no són generalitzades a totes les persones joves que surten al carrer a gaudir de l'oci. Ha faltat veure aquests macrobotellots com un reclam del dret a l'oci i a recrear-se.

A què se’ls associa? A quines pràctiques o a quins valors?

Tal com va detectar l'informe sobre el tractament de les joves als mitjans realitzat pel Grup Barnils, per encàrrec nostre i del Consell de la Joventut de Barcelona, en general s'associa el jovent a la violència. Ho podem veure en moltes de les notícies d'aquests darrers anys: les manifestacions i la crema de contenidors, les festes i les agressions, les persones joves migrades i les agressions. 

Amb això, no estem demanant que se censuri la notícia, però caldria tractar-ho sense generalitzar. I el que ha de ser més interessant, què porta aquests joves a actuar així? Segurament, acabaríem veient que és per la situació de vulnerabilitat, els referents familiars, les oportunitats o el lloc que ocupen a la societat.

"Al jovent se'ns tracta com un col·lectiu, però no tenim les mateixes característiques".

Se’ls generalitza segons a un perfil concret de jove?

No, i aquest és el problema. Malgrat que com a col·lectiu jove tenim unes característiques comunes, som molt diversos entre nosaltres. La situació econòmica, la diversitat cultural, els projectes de vida, la situació territorial, la mateixa edat, entre altres, són factors que ens diferencien. Malgrat això, se'ns tracta com un sol col·lectiu, amb les mateixes característiques. Això no se sol fer amb el col·lectiu adult. Poques vegades hem sentit a parlar dels ‘adults’ com a col·lectiu.

Per què no interessa el perfil de la persona jove associada?

Primer, perquè es contraposa amb les notícies que malauradament estan a l'ordre del dia. Els mitjans necessiten reforçar els titulars que estan donant, i la imatge de la persona jove associada no ho fa. A més no es veu la joventut associada com un col·lectiu. 

El que em sap més greu és que amb el teixit associatiu juvenil i el moviment organitzat jove que tenim en aquest país, i com d’important ha estat al llarg de la història, no estiguem a les tertúlies televisives. Tampoc tenim veu als mitjans en els nostres temes d'expertesa, o inclús quan es parla de nosaltres. I en aquestes situacions hi acaben tenint veu les empreses o aquell ‘influencer’ que és ‘trending tòpic’.

"Hi ha la voluntat sensacionalista de recalcar que el futur és incert, apocalíptic i desastrós".

Quina creieu que és la raó per la qual el jovent només apareix en premsa quan hi ha una “mala notícia” o quan se’ls vincula a fets no considerats ètics? L’adultocentrisme n’és la causa?

Encara hi ha una espècie de morbositat de donar la imatge d'un futur catastròfic. S'associa a la joventut amb el futur, i hi ha la voluntat sensacionalista de recalcar que el futur és incert, apocalíptic i desastrós. La joventut sempre hem vist amb ulls crítics el món dels adults i aquest han rebutjat aquestes crítiques. Per tant, aquesta estigmatització forma part del sistema adult-cèntric.

Com s’hi pot fer front perquè el jovent pugui aconseguir presència tractada en positiu?

Donant eines als mitjans. Aconseguir que des de l'associacionisme juvenil el col·lectiu de periodistes ens tingui present a l'hora de parlar de segons quins temes. 

Cal un periodisme que també analitzi les causes que porten el jovent a comportaments incívics, poc ètics o poc exemplars. No es tracta de no explicar les notícies "dolentes" sinó aprofundir en els fets i poder ajudar a entendre el perquè i com s'ha arribat aquí, s'entendrien moltes més coses. I com és lògic donar veu a la joventut, mostrar la seva responsabilitat i ser altaveu també dels èxits col·lectius. 

I per donar-los suport en les seves reivindicacions?

Que els adults vegin les noves formes, realitats, visions i crítiques de les persones joves com a oportunitats, enriquiment. Que se'ns vegi que formem part de la societat, i que les nostres reivindicacions són igual de vàlides. El jovent hem portat a l'agenda mediàtica molts temes, a la vegada que hem estat protagonistes d'aquesta agenda mediàtica. Però sempre se n'ha parlat sense incloure'ns, o per incloure'ns de forma individual, i m'atreviria a dir, sensacionalista. 

Cal visibilitzar que també ens mobilitzem i ens organitzem. Que també sabem i proposem solucions. Que també tenim molt a dir a allò que ens afecta i que afecta la societat.