María Segurola: “Darrere de cada dada, hi ha un infant amb una situació diferent a cada municipi”

Suport Tercer Sector
Autor/a: 
Judit Vela
Des de la Fundació Bofill, han creat diversos materials i documents per entendre i combatre la segregació escolar. Font: Pexels
Des de la Fundació Bofill han creat diversos materials i documents per entendre i combatre la segregació escolar. Font: Unsplash.
A Catalunya existeixen diverses normatives contra la segregació, però difícilment es tradueixen en accions. Font: Unsplash
A Catalunya existeixen diverses normatives contra la segregació, però difícilment es tradueixen en accions. Font: Unsplash.

María Segurola: “Darrere de cada dada, hi ha un infant amb una situació diferent a cada municipi”

Autor/a: 
Judit Vela
Suport Tercer Sector

Resum: 

El projecte DeSegregAcció, de la Fundació Bofill, pretén analitzar la segregació escolar a Catalunya, així com impulsar accions perquè es despleguin mesures efectives.

María Segurola és responsable de polítiques contra la segregació escolar a la Fundació Bofill. Segons comenta, la segregació escolar està relacionada amb el dret a l’educació i amb els aprenentatges a l’escola, però també es tracta d’una qüestió de cohesió social. Considera que amb l’auge dels populismes i la crisi democràtica cal lluitar més que mai per aconseguir erradicar aquesta problemàtica. Per això han creat el projecte DeSegregAcció.

Com va néixer el projecte DeSegregAcció?

El projecte existeix des de fa uns quatre anys. Va néixer perquè vam detectar que a Catalunya hi havia diferents normatives contra la segregació escolar, però que a la pràctica no passava el que havia de passar. És a dir, que la segregació escolar no es reduïa.

Vam crear aquest projecte per apuntar què s’havia de fer, perquè totes les normatives que existeixen al voltant d’això es traduïssin en accions que veritablement afectin els infants a les escoles de manera positiva.

Com pot ser que hi hagi tantes normatives per combatre la segregació escolar i, alhora, que encara en tinguem uns índex tan alts?

El fet d’elaborar una normativa no necessàriament es tradueix en accions. Pot haver-hi una normativa molt avançada, però si no generes mecanismes perquè això arribi a qui ha d’arribar... no serveix de gaire. Els municipis necessiten que se’ls expliqui el funcionament de la normativa i necessiten ajuda per fer les coses.

No obstant això, Catalunya és pionera en fer pactes contra la segregació, que suposen el primer pas per generar un marc i un consens a partir del qual poder començar a actuar. A més, hi ha municipis com Manlleu, Manresa i Terrassa fent coses molt valentes, que demostren que és possible. Tot i així, encara hi ha moltes diferències sobre el terreny.

Segons un dels vostres monogràfics, la segregació escolar es pot calcular tenint en compte l’alumnat socioeconòmicament vulnerable o el d’origen estranger. Per què a Catalunya només es calcula a partir del segon grup?

Podríem pensar que és fàcil detectar-lo, però fins ara no es detectava a la majoria de municipis de Catalunya, perquè això comporta unificar informació de molts àmbits. Com que la informació encara no està unificada, de moment tenim en compte l’alumnat d’origen estranger, ja que les taxes de pobresa estan sobrerrepresentades en aquest grup.

Des del Departament d’Educació han vist que també cal tenir en compte per a la detecció d'alumnat vulnerable requisits com ara rebre ajudes de menjador, tenir germans amb NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu), haver estat atès per Serveis Socials, etc. La detecció d'alumnat vulnerable per part de l'administració és encara insuficient en el moment de la preinscripció i especialment al llarg del curs, durant la matrícula viva.

Què vol dir ‘matrícula viva’?

Parlem d’aquells alumnes que demanen una plaça fora del període ordinari de preinscripció. Normalment són alumnes que venen d’un altre país, o que han canviat de municipi a meitat de curs perquè la seva família ha hagut de canviar de feina, per exemple. Aquestes situacions indiquen la possible existència de vulnerabilitat socioeconòmica. Hi ha excepcions, però ens quedem amb la norma general.

María Segurola: “El fet d’incorporar-se a meitat de curs genera una situació difícil de gestionar a l’aula”.

A banda del context de cada alumne, el fet d’incorporar-se a meitat de curs genera una situació difícil de gestionar a l’aula. Hi ha municipis que reben molts alumnes a meitat de curs i això no es té en compte... Els mestres tenen un mèrit brutal, perquè han d’estar pendents de les necessitats i les situacions de cada alumne, alhora que promouen la cohesió del grup.

Quan parlem de segregació, ens estem referint també a municipis o barris concrets on es concentra l’alumnat vulnerable?

No és el mateix segregació que alta complexitat. Pot haver-hi un municipi on els centres siguin molt complexos, però no té perquè haver-hi segregació. Quan parlem de combatre la segregació, volem dir que tots els centres educatius haurien de tenir una composició semblant a la del seu entorn. No és just que hi hagi escoles on es concentri més alumnat d’un tipus. El tema dels centres d’alta complexitat és una altra història, igualment important i urgent.

Un dels motius de la segregació escolar és, segons comenteu, “les preferències familiars”. Per què?

La majoria de famílies tenen la intenció de buscar el que pensen que és millor pels seus fills i filles. Com a individus, però, prenem decisions dins del marge que ens deixa l’administració. Per això és un deure d’aquesta garantir que totes les escoles siguin equivalents a nivell de recursos i que tothom tingui les mateixes oportunitats de tria.

María Segurola: “Sense unes condicions estructurals favorables, no podem confiar en voluntats individuals”.

Es permet, per exemple, que hi hagi escoles a la perifèria d’un municipi a les quals només es pot arribar en cotxe... Si no es generen unes condicions estructurals favorables, no podem confiar sempre en voluntats individuals. Per això calen incentius.

Quins reptes i èxits ha tingut el projecte DeSegregAcció fins ara?

Hem aconseguit conèixer de primera mà què passa sobre el terreny pel fet d’haver-lo trepitjat. Gràcies a això, sabem quins problemes hi ha pels tècnics i tècniques municipals a l’hora d’aplicar la normativa. Teníem moltes dades, però darrere de cada dada, hi ha un infant amb una situació diferent a cada municipi. Salvar aquesta distància va suposar tot un repte.

També hem aconseguit que alguns municipis i l’administració es plantegin coses que no fan bé. El fet que hi hagi gent com inspectors d’educació que es plantegin això i intentin saber què han de fer, és tot un èxit.

Quina perspectiva de futur teniu amb aquest projecte?

Actualment, hi ha gent molt conscienciada sobre el terreny que està gent coses molt valuoses. Hem fet que el projecte s’estengui pel país, però crec que encara tenim molt per guanyar. Hem de pensar què ve després de la normativa. La idea, al final, és que els nens i nenes es trobin i facin pinya a les escoles, tot i les seves diferències.

Afegeix un comentari nou