Mariona Ortiz: “La pandèmia ha reafirmat la necessitat de reduir el malbaratament de menjar”

La Laia Carulla és directora adjunta de projectes a Rezero i la Mariona Ortiz, coordinadora del Pont Alimentari a la Fundació Banc de Recursos. Ambdues entitats treballen colze a colze amb l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari i crear una xarxa de proximitat per aprofitar els excedents de menjar.

En què consisteix la fundació?

Laia. La Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable (Rezero) és una entitat sense ànim de lucre. Fa 15 anys que anhelem una societat que valora els recursos que proveeixen els sistemes naturals i integra tots els materials en processos cíclics, sense matèries tòxiques, ni productes que quedin sense ús. 

Per això cerquem solucions noves per allargar la vida dels productes i materials facilitant la seva reutilització i per eliminar la generació de residus domèstics. Les provem i les promovem en l’àmbit social, de les administracions i de les empreses.

Quin objectiu té?

L.C. Impulsar la transició cap a la societat residu zero, tot cercant coneixement, provant propostes noves i comunicant-les en positiu a la societat.

Actualment en quins projectes esteu treballant?

L.C. Treballem en diversos projectes, des d’estudis, a campanyes, plans i polítiques transformadores i iniciatives legislatives. Tots amb la prevenció de residus i el consum responsable com a eix principal i abordats des de diferents àmbits: malbaratament alimentari, reutilització d’envasos, impacte del plàstic a la salut, consum conscient, identificació i promoció del comerç amb oferta sostenible...

Em podries explicar en què consisteix el pont alimentari?

Mariona. El Pont Alimentari és un projecte del Banc de Recursos i Rezero que té com a objectiu reduir el malbaratament alimentari. D’una banda, sensibilitzant la població (empreses i ciutadania) i, d’altra, aprofitant excedents alimentaris (frescos, secs o cuinats) que derivem cap a entitats socials. Al llarg del temps que portem funcionant hem creat una xarxa de proximitat, entre empreses i supermercats, que deixen de llençar productes, i entitats socials, que poden beneficiar-se’n.

El resultat és que els treballadors i treballadores de les empreses amb qui col·laborem agafen més consciència mediambiental i social, alhora que moltes famílies en situació econòmica precària poden estalviar part de la despesa en alimentació. Durant el 2019 vam aprofitar 337.500 kg d’aliments, de 112 comerços, que van anar a parar a una xarxa de 53 entitats socials de tot Catalunya.

Com està funcionant durant aquest temps?

M.O. Al principi del confinament va ser complicat que el projecte seguís funcionant perquè treballem bastant amb voluntaris i amb col·lectius de risc. Vam dedicar-nos més a contribuir en la mesura que podíem a pal·liar l’emergència, però ara tornem a funcionar seguint els nostres objectius: reduir el malbaratament i reforçar el teixit social. Hem incorporat les mesures de seguretat, però hem seguit funcionant. Al final, la pandèmia ha donat encara més sentit a la tasca d’aprofitament, a les xarxes de suport i a la importància de tenir cura del medi ambient.

Què ha suposat la pandèmia respecte la vostra activitat?

M.O. D’entrada, va haver-hi una demanda molt forta i sobtada de productes de primera necessitat i la qüestió del malbaratament va quedar en segon terme perquè es necessitava atenció de xoc ràpida. Ha estat l’única vegada que hem demanat excepcionalment donacions d’aliments per a les entitats amb qui treballem, no fruit del malbaratament.

També ha estat una sotragada organitzativa perquè algunes entitats socials han hagut de plegar, han sorgit noves iniciatives de suport veïnal mutu que hem incorporat en la mesura que ens han anat contactant i algunes empreses de cuina col·lectiva també han tancat temporalment, com les cuines de les escoles. Però ens hem adaptat i hem après que la xarxa d’aprofitament està en constant reorganització. Al final, la pandèmia reafirma la necessitat de la nostra tasca; si no reduïm malbaratament i residus, acabarem destruint del tot el planeta.

Us ha servit per millorar el servei d’alguna manera?

M.O. Més que per millorar el servei, ens ha servit per constatar un cop més que el projecte és útil, té sentit i que cal treballar en  xarxa per abordar els reptes importants i urgents: la justícia social i l’emergència ambiental. Nosaltres ja treballàvem en xarxa perquè és la nostra manera de funcionar, però ha quedat clar que, si no és així, no ens en sortirem.

Amb el tema residus, no sembla que col·lectivament hàgim après gaire. Amb la Covid-19 estem generant un munt de deixalles extra com envasos monodosi, guants d’un sol ús o mascaretes no reutilitzables i això augmenta el desastre ambiental.

Com veieu el futur de la fundació?

L.C. Amb il·lusió i esperança, de veure que cada vegada hi ha més agents de la societat preocupats per la situació actual i pel model de producció i consum que tenim i conscienciats de la necessitat d’un canvi de model.

I, al mateix temps, amb empenta per encarar un llarg camí que encara ens queda per recórrer i per fer projectes transformadors amb la participació dels diferents agents fins assolir l’objectiu d’una societat residu zero.