Entendre l'educació sexual com a clau per a la transformació social, això és el que demana el manifest 'Triem Educació Sexual', impulsat per la Xarxa per una Educació Sexual Feminista i Comunitària, que ja han signat més de quaranta entitats de l'àmbit català.

"L'educació sexual pot ser un obrir finestres al camp dels desitjos i plaers", comença el manifest, que continua destacant la importància que té l'educació en matèria de sexualitat a l'hora de "distanciar-nos d'un model de sexualitat injust, estigmatitzant, discriminatori i violent", a més d'assenyalar la importància de gaudir "dels nostres drets, els nostres cossos i les nostres vides" des d'una perspectiva més diversa.

El manifest també exposa quins valors ha de tenir l'educació sexual. Segons la Xarxa, aquesta formació ha de posar el focus en el respecte a les persones i els seus drets, a més de promoure una mirada crítica enfront de les desigualtats socials. 'Triem Educació Sexual' també reclama posar l'educació sexual al centre, ja que la qualifica d'"essencial" en la salut i el benestar social, en la generació de vincles respectuosos i en l'autoconeixement i la identitat personal.

Un altre dels punts clau de l'escrit, que el posa a l'avantguarda de les converses que s'estan mantenint ara mateix als feminismes, és la importància que se li dona al plaer. Tradicionalment, els col·lectius feministes han demanat que l'educació sexual deixi de tenir un to punitiu i amenaçador, centrat en les conseqüències negatives que pot tenir la descoberta de la sexualitat.

Ara, es busca que la descoberta de la pròpia sexualitat vagi acompanyada del plaer i l'autoconeixement, tal com queda plasmat al manifest, que afirma que "connectades amb el plaer, les persones prenem millors decisions sobre les nostres sexualitats, els nostres cossos i les nostres vides".

Bloqueig institucional i polític

Des de la Xarxa per una Educació Sexual Feminista i Comunitària asseguren que el manifest sorgeix de la necessitat de desbloquejar l'aplicació pràctica de les diferents lleis d'ordenament jurídic que "insten a la implantació d'una educació sexual integral, reconeixent-la com un element clau en la promoció de relacions positives, saludables i igualitàries". Aquest bloqueig institucional, segons el manifest, vulnera el dret de la infància i l'adolescència a rebre una educació sexual integral i de qualitat.

La Xarxa també denuncia el retrocés en llibertats que s'ha produït en els darrers anys, període en què consideren que els moviments d'ultradreta "no cessen d'abocar discursos tergiversats als mitjans de comunicació". Uns discursos que, segons el manifest, ataquen directament el dret a l'educació sexual, ja que aquesta està "íntimament relacionada amb la defensa de la igualtat, la diversitat sexual i de gènere i els drets sexuals".

Amb l'objectiu de desbloquejar la situació, l'escrit exigeix que l'educació sexual sigui contingut obligatori i avaluable en l'educació postobligatòria i que els equips docents encarregats d'impartir-la rebin una formació "rigorosa i sistemàtica per tal de garantir la implementació integral".

Una reivindicació cada vegada més present a l’agenda feminista

El manifest ha estat signat, de moment, per gairebé setanta entitats, de les quals més de quaranta són d'àmbit català. Algunes d'elles fa anys que treballen en qüestions relacions amb l'educació sexual. És el cas de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, que ha desenvolupat iniciatives com ara el Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats o el web vullavortar.org.

Un altre exemple seria el Comitè 1r de Desembre que, cada any, llença la campanya 'Fck Stigma', per acabar amb els prejudicis i els mites que encara existeixen envers les persones amb VIH, una lluita que també manté l'organització Creación Positiva, que, a més, desenvolupa protocols d'abordatge de les violències LGTBI-fòbiques.

A més d'entitats, el manifest també ha estat secundat per més de 400 persones que l'han signat a títol individual i entre les quals es troben l'influenciador i escriptor Roy Galán, les comunicadores Marta Molas i Laura Aznar o l'activista Patricia Carmona.

Podeu consultar la llista completa d'adhesions aquí.