MENA. Menor Estranger No Acompanyat. Avui aquesta etiqueta afecta negativament a tota aquella persona menor d’edat que migra a un pais europeu sense una persona adulta responsable del seu benestar, ja que s’ha criminalitzat al col·lectiu. Alguns episodis puntuals han generalitzat la seva existència com un 'fenomen perillós', per damunt de la vulnerabilitat de la seva situació.

Amb l’objectiu de transformar aquest relat construït des de l’estereotip i el prejudici, SOS Racisme durà a terme una investigació periodística per a capgirar el terme i posar en el centre els drets d’aquests infants, adolescents i joves. Construir un nou relat des dels seus propis protagonistes.

El projecte es diu ‘D‘infància en perill a infància perillosa’ i ha estat becat a la 4a Beca Devreporter que concedeix La Fede a través del projecte europeu Frame, Voice, Report! Hi participarà també l’espai Did L3onf i la cooperativa IACTA en aliança amb el fotoperiodista José Colón Toscano; la periodista Laura Jiménez Varo; Khadija Ryadi, reconeguda activista marroquina pels drets humans; i Omar Radi, periodista implicat en moviments socials al Marroc, qui serà convidat a Barcelona el proper mes d’octubre.

Mònica López és responsable de comunicació de SOS Racisme i coordinadora del projecte becat:

Quines són les causes socio-polítiques que més condicionen a les persones menors a migrar?

Sobre les motivacions dels adolescents i joves per emprendre el viatge migratori, se'n solen identificar tres: les econòmiques, la millora de les expectatives socioculturals i les polítiques. Però podríem afegir també un quart motiu, vinculat principalment a les noies: la fugida d'una situació familiar de conflicte, sovint per alliberar-se d'un rol de gènere assignat. Resulta rellevant parlar de com pot ser el procés de construcció del projecte migratori dels nois i noies, i com està motivat per circumstàncies molt greus com la persecució i la violència, la pobresa i la desatenció política, entre d'altres causes.

"Tant en el trajecte com en l'acollida, s'imposa la lògica securitària i penal, perquè no es prima ni es garanteix la cura, l'acollida i la protecció; sinó que es criminalitza a aquests infants".

Com els rebem a Europa?

Els infants, adolescents i joves estrangers i estrangeres no acompanyades que arriben i viuen a Catalunya, a l'Estat espanyol i a la resta d'Europa, no són tractats ni mirats com a infants, sinó com a estrangers i estrangeres, amb tota la càrrega negativa que avui i aquí suposa. De manera que no s'està complint la Convenció Internacional sobre els Drets dels Infants de 1989, i s'estan vulnerant diversos drets.

Tot i que l'Estat espanyol es compromet a prioritzar, en el pla teòric, la protecció del menor per damunt del control migratori, a la pràctica, el que hauria de ser una oportunitat esdevé paper mullat, i la política migratòria passa per davant de la política d'infància.

Quins drets són vulnerats en el trajecte migratori i al país de destí?

Tant en el trajecte com en l'acollida, s'imposa la lògica securitària i penal, perquè no es prima ni es garanteix la cura, l'acollida i la protecció; sinó que es criminalitza a aquests infants. L'Estat es bolca per fer efectiva aquesta criminalització i persecució amb tota la maquinària racista de la que disposa: la llei d’estrangeria, la llei mordassa i el codi penal al seu servei.

Pots posar exemples?

Penúries i perill de mort en el trajecte; devolucions en calent a la frontera, sovint sense cap esforç per identificar si són o no menors d'edat sols als CIE; identificacions policials diàries, també davant dels CRAE on viuen aquells que són tutelats; casos d'abusos per part de cossos de seguretat pública, que per la pròpia situació dels joves sovint queden impunes perquè els hi manquen eines i acompanyament per fer efectiva la denúncia, entre d'altres.

També es vulneren drets en el marc de la Llei d'Estrangeria i es nega el dret dels infants a ser i estar documentats. Se'ls fan proves de determinació de l'edat que resulten molt polèmiques per deshumanitzadores; no es garanteix un ple accés a l'educació, sobretot dels 16 als 18; no es facilita que arribin a la majoria d'edat amb permís de treball, entre altres.

A Catalunya, com s’està atenent aquest fenomen?

El sistema de protecció a la infància en el nostre país, com en molts altres, és una assignatura pendent. A Catalunya s’han viscut diferents etapes en relació a la presència de menors no acompanyats. Des de 2016 es viu un augment en les arribades que, entre altres qüestions, ha evidenciat que, més enllà de la possible sobresaturació que denuncien les administracions, es donen casos de desprotecció, així com també mancances en la intervenció que impossibiliten donar resposta a les necessitats plantejades.

S’està perpetuant?

En el cas de la infància estrangera no acompanyada, per què se la situa en centres a banda? Per què hi ha un circuit paral·lel? Segons un article publicat recentment a La Directa, s'han obert 168 centres exclusius per aquests infants. Qui els està segregant? És possible el contacte directe i la inclusió social, en aquestes circumstàncies?

A banda d'això, sabem que la manca de previsió i inversió està convertint centres d'emergència, que haurien de ser transitoris, en centres d'acollida. A més, el testimoni de diferents educadors socials ens confirma que, dins dels centres, tot sovint prevalen el càstig, el paternalisme i l'autoritarisme per damunt de la cura.

"En comptes d’acollir-los i cuidar-los, es transmet la idea que cal perseguir-los per ser migrants infractors".

Com contribueix el discurs mediàtic a generar criminalització en el relat de les seves vides?

L'aparell mediàtic reforça la construcció estigmatitzada i racista del col·lectiu MENA. Se’l construeix com a problema social: roba, consumeix, és una càrrega pel sistema, és violent. En conseqüència, no s’adopta una visió de protecció, sinó una visió penal: en comptes d’acollir-los i cuidar-los, es transmet la idea que cal perseguir-los per ser migrants infractors. En general, el fet que són infants i adolescents no s'està posant de rellevància periodísticament. Els tractaments mediàtics en aquesta línia fomenten, de retruc, el rebuig veïnal a l'obertura de centres, tal com s'ha vist a Canet, Castelldefels o Rubí, entre d'altres.

Tant al Sud com al Nord, es poden depurar responsabilitats institucionals?

I tant. Un dels objectius de la feina periodística consistirà en fer visible que tot el conjunt de vulneracions de drets en origen, trajecte i acollida és responsabilitat de les lògiques racistes amb què operen les institucions, tant dins de l'Estat espanyol com al Marroc, a través dels acords que s'estableix amb el país per mitjà de subterfugis com, per exemple, l'ajuda al desenvolupament.

Les exigències són clares: 1) que cada administració, des de les seves competències, exerceixi la responsabilitat de protegir la infància migrant no acompanyada; 2) que se li garanteixi una atenció excel·lent des de l'empatia, canviant tot allò que sigui necessari; 3) que s'asseguri una bona intervenció comunitària al municipi quan es planteja ubicar-hi un centre.

Com fomentareu la implicació d’adolescents i joves migrants que viuen a Catalunya?

La idea és generar espais de diàleg on els joves puguin expressar quines són les seves necessitats i què pensen que no funciona en la creació del relat que es fa sobre ells però sense ells. A partir de la línia que es traci en aquestes trobades, l'equip periodístic centrarà el seu enfocament. A banda d'això, les persones que ho vulguin seran una font d'informació essencial, amb l'objectiu d'explicar què està passant amb el màxim rigor possible.