Natàlia Puente: "Contra l'estigma, les persones amb discapacitat intel·lectual poden millorar i aprendre"

Parlem amb Natàlia Puente Alcañiz, coordinadora tècnica del Centre Ocupacional Sant Jordi, sobre la feina de l'entitat i els estigmes que envolten la discapacitat intel·lectual.

Què és el Taller Sant Jordi?

Som una associació de pares i familiars, que és un centre ocupacional, però també tenim una fundació, on hi ha un pis tutel·lat, i una llar de residència. Ens dediquem a atendre les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual que no poden seguir un ritme productiu i a promocionar la seva qualitat de vida.

Què feu?

A l'associació tenim dos serveis: l'STO, a partir del 33% de discapacitat, i el SOI, a partir del 65%. Dins del primer, fem un conjunt d'activitats per mantenir hàbits i competències en relació al benestar psíquic i físic, l'artesania i els serveis. Ho fem des de la inclusió, col·laborant amb escoles i instituts, altres entitats i equipaments culturals perquè la persones tinguin un rol de participació en la comunitat.

Fem drets i actualitat, caninoteràpia, natació, zumba, costura, fusteria, cafeteria, jardineria, portem horts comunitaris, fem manteniment de casals. Fem un munt de coses. Fem una planificació centrada en la persona perquè pugui escollir les activitats que vol fer amb uns suports adequats.

Dins del SOI, a més, treballem activitats competencials molt més ajustades a activitats prelaborals. Per exemple, anem a un institut a fer digitalització de documentació i fem cursos d'especialització.

Quins drets de les persones amb diversitat funcional estan vulnerats?

Tots. El dret a la sanitat, per exemple. No hi poden optar perquè no es poden explicar o necessiten a tercers, el dret a vot... Jo el que penso és que ens falta informació sobre què significa tenir discapacitat intel·lectual, sobre el tracte i el rol que tenen. Volem treballar des de les diferències la inclusió. El dret a la igualtat i a la no discriminació, l’accessibilitat, a nivell de barreres arquitectòniques, de comprensió, de comunicació...

No tenen els mateixos drets, s’invaliden les seves decisions, des de la llei i la justícia a la llibertat d’expressió. Parlem de les necessitats de la persona però també dels suports que dona l’entorn, i no estem preparades com a societat per donar aquests suports.

Què significa discapacitat intel·lectual?

L’estigma porta a que molta gent entengui discapacitat intel·lectual igual a persones que no entenen res, que són tontos, que no milloraran mai i que no poden fer res. Si, la discapacitat comporta dificultats en dues o mes àrees adaptatives de la seva vida, i aquestes són les que treballem perquè adquireixin autonomia per poder-se desenvolupar, però poden millorar, poden créixer i poden aprendre amb els suports adequats.

Quin rol han de tenir o quin els atorguem?

El rol de la participació. Per exemple, hi ha una persona amb síndrome de Down en un bar, i molta gent els veu com a "Pobreta", quan és algú que pot estar treballant. Aquest rol de persona a la qual no només li passa alguna cosa. No és una malaltia la discapacitat, són unes característiques. Si la mirada canviés, el tracte canviaria, la persona amb discapacitat estaria més reconeguda i podria fer altres coses.

Quina relació teniu amb les persones usuàries i les famílies?

Un centre ocupacional s’ocupa de la persona, de la família i de l’entorn. Hi ha un vincle molt estret amb els educadors. El vincle és de compromís i de treball però també afectiu. És bidireccional perquè també ens nodrim de tot això. El vincle és sovint la clau per aconseguir que una persona millori.

Quins són els vostres projectes estrella?

L’accessibilitat cognitiva, treballar perquè la informació sigui comprensible per a ells. Això passa perquè tinguem adaptacions a traves d’imatges, icones, textos senzills, perquè ho entengui tothom, també la gent gran o les persones que no dominen un idioma. Volem treballar això amb la comunitat, fer-ho al barri i als equipaments, a les biblioteques. És un repte incidir no només en el nostre col·lectiu sinó en d'altres.

Com ho feu al centre?

És molt fàcil, amb missatges visuals, amb fotos, amb tasques, amb paraules clau, amb fletxes i colors.

Teniu voluntàries? En busqueu?

Sí, tenim un pla de voluntariat. Ara tenim una voluntària que ve a fer mindfullness, una altra que ensenya costura... És molt personalitzat i depèn de les competències de cadascú.

Què és el més satisfactori de la teva feina?

Veure'ls les cares cada matí. Agraeixen molt que estiguem aquí, que fem coses. Per a mi el millor són els usuaris i la relació afectiva que tenim amb ells.

I el que potser et costa més enfrontar?

Com lidiar amb la manca de recursos que tens com a professional i la manca de personal que tenim. A vegades és molt complexe tenir un educador per a vuit persones.