El cas de l’Institut del Teatre

La desgraciada realitat dels abusos sexuals que s’ha donat aquests darrers dies a l’Institut del Teatre ha tornat a mostrar una forma de violència que s’ha d’eliminar definitivament. La violència sexual i l’abús de poder, exercits majoritàriament contra noies adolescents, són fets molt perjudicials per a les víctimes, les seves famílies i l’entorn de les mateixes.

La fundació PrevenSI recorda que un cop es coneixen els fets, ja sigui en centres educatius o entorns esportius i d’oci d’infants i adolescents, el rebuig social és gran i molt compartit, al igual que la legítima demanda de responsabilitats i de fer el possible per tal que no es tornin a produir.

“El que ha passat a l’Institut del Teatre no és nou, ja ha passat a molts llocs. Aquestes organitzacions han de ser capaces de detectar aquests abusos i actuar molt abans que tot això passi”, explica Antonio Andrés Pueyo, promotor de l’entitat.

“Ja hi ha prou consciència que això és un fet de violència que s’ha d’evitar, però la cultura de negació i no creure’s les coses perquè la transcendència que tenen és molt gran, passa a molts llocs”, afegeix Pueyo.

Resposta a les víctimes

La primera resposta ha de ser necessàriament el suport a les víctimes. Garantir que totes elles sàpiguen que poden obtenir ajuda i rebre-la, que aquelles que ho decideixin, recorrin a la via judicial i que aquelles que no volen o no poden també tinguin garantit el dret a l’acompanyament i l’assistència.

Les víctimes seran el centre d’atenció per la seva recuperació, però la resposta institucional i social ha d’evitar afegir més dolor i qualsevol tipus de revictimització. “Cada vegada que surt a la llum una situació com el cas de l’Institut del Teatre hem de trencar els mites i oferir un suport que no qüestiona, que no culpabilitza, que no jutja a les víctimes, un suport que repara”, assegura Pueyo.

“Sobretot, ha de quedar clar que la responsabilitat d’aquesta violència és de qui l’exerceix i de qui no fa res per evitar-la o aturar-la, enlloc de qui la rep”, afegeix Pueyo.

Un problema intrínsec a les organitzacions que treballen amb infants

El fet que la violència sexual es doni en organitzacions i entorns que donen servei i atenció als infants i adolescents, no es limita només a les oportunitats de contacte entre les persones agressores i víctimes menors.

Ja fa temps que les pràctiques preventives com protocols d’actuació en cas d’assetjament o certificats penals negatius d’antecedents sexuals, són molt insuficients, ja que l’agressor hi troba amb facilitat la manera d’abusar de la víctima en un context que no la protegeix prou.

“Un clar exemple d’aquesta vulnerabilitat ens el dona, precisament, el cas de l’Institut del Teatre, però també el podem trobar en els abusos denunciats fa uns mesos a l’Aula Municipal de Teatre de Lleida”, apunta Pueyo.

El degoteig de notícies sobre abusos i violència en el marc de les organitzacions és continu i massa sovint la resposta es debat entre la sorpresa i l’estupefacció per part de les persones amb responsabilitat en aquestes organitzacions.

“Hem d’entendre que aquests llocs tenen especial vulnerabilitat, però que es pot actuar per prevenir-ho. Ningú que treballi en aquestes entitats ha de tenir cap dubte que aquest tipus de fenomen passarà, i que, per tant, s’ha d’anticipar una intervenció preventiva molt activa, amb una monitorització permanent davant d’aquest risc”, assenyala Pueyo.

Les Institucions que treballen amb nens, nenes i adolescents són organitzacions d'especial vulnerabilitat.

La prevenció de la violència sexual des de la base i no de manera reactiva davant notícies com a punt de partida de la prevenció@diariARAhttps://t.co/1iXXnSDMFQ

— PrevenSI (@PrevenSi) February 23, 2021

Apostar per la prevenció

Les entitats i persones expertes ja fa temps que ofereixen el seu suport, coneixement i experiència per la implementació de mesures reals i eficaces amb l’objectiu de prevenir i actuar correctament quan es detecten conductes d’aquest tipus.

Les organitzacions de prevenció remarquen que davant una situació de violència, els rumors no existeixen, existeixen les sospites o els indicis, i amb això n’hi ha prou per entomar la responsabilitat i activar un protocol que esclareixi la situació. “Si no s’actua, la situació es perpetua i es vulnera el dret de totes les futures víctimes que no s’estan evitant”, alerta Pueyo.

Des de PrevenSI creuen que, per tal d’evitar la violència sexual a les organitzacions, institucions i entitats que atenen infants i adolescents, s’han de reforçar i actualitzar les mesures preventives.

L’entitat remarca que hi ha exemples de bones pràctiques a molts països com Anglaterra, Austràlia i Suècia, amb models preventius que es poden incorporar. “Es poden introduir millores com la formació constant dels i les professionals implicats, el seguiment de la adequació dels protocols preventius, l’homologació externa dels plans preventius i la seva revisió bianual i la selecció preventiva de qui treballa en aquestes organitzacions, entre d’altres”, explica Pueyo.

Des de PrevenSI volen insistir en que aquestes solucions existeixen, són possibles i imprescindibles per prevenir la violència sexual. D’aquest manera, també insisteixen en que això interpel·la a totes les institucions, entitats, organitzacions i centres a posar aquestes solucions preventives en marxa, a assessorar-se si ho necessiten i a no mirar cap a una altra banda, amb la voluntat i el coratge d’actuar contra aquesta forma de violència.