És una guia per a docents, l’ha editada l’Associació de Nens amb Càncer AFANOC i es titula ‘Tenir un o una alumna amb càncer a l’aula. Algunes orientacions’. “L’objectiu és transmetre de forma acurada i serena la realitat del càncer infantil. A partir de tot el que hem anat observant i recollint de part dels diferents agents implicats, s’hi donen eines pràctiques i útils per afrontar-la”, resumeix la coordinadora de l’àrea de Voluntariat d’AFANOC, Irene Costa.

Costa, que és coautora de la guia juntament amb Maria Sanmartí, Núria Carsi i Gina Pla, en destaca tres elements: és un recurs pràctic que neix de la realitat que han parlat amb diferents agents educatius, incorpora l’etapa de final de vida i de dol i es complementa amb testimonis audiovisuals. “La guia és resultat de converses amb moltes persones implicades i també de l’experiència de la nostra entitat, que fa trenta anys que treballem amb infants amb càncer”, subratlla.

Pel que fa a la incorporació de com afrontar el final de vida i el dol també des de l’àmbit educatiu, Costa ho té clar: “Són temes que cal abordar, perquè formen part de la realitat de la vida”. En aquest sentit la guia dona pautes de com afrontar-ho a classe quan s’hi troba un company o companya, però també és útil per quan passa amb altres familiars, com ara àvies, mares i pares.

La gestió emocional

“Són situacions d’una difícil gestió emocional -admet Costa, que és psicopedagoga- i tenir unes pautes ajuda els equips docents”. Especifica, a més, que “es tracta de viure-ho amb naturalitat, que no és el mateix que viure-ho amb normalitat”. “El final de vida és una etapa més i l’escola educa per la vida. N’hem de parlar tenint en compte els dubtes de l’alumnat”, diu.

Un altre element important és que l'infant diagnosticat ha de deixar l'aula i la canvia per l'hospital o per casa. Un dels testimonis dels audiovisuals que formen part de la guia és una noia que ha tingut càncer i destaca com es va sentir d’acompanyada quan no podia anar a classe, però rebia missatges dels companys i companyes i s’hi connectava virtualment.

"Els nens i nenes viuen en un parèntesi, com passa a les pel·lícules, i la vida continua -explica la coordinadora de l’àrea de Voluntariat d’AFANOC-. És important que es continuï sentint part de l’aula, tot i la malaltia. Que continuï essent company de classe i essent alumne”.

La guia insisteix en la importància que l’infant que està malalt no caigui en l’oblit, sinó que s’adoptin estratègies perquè es mantingui present d’alguna manera en el grup classe. Sara Olcina, que és mestra de l’equip estable d’Atenció Educativa Domiciliària el Consoci d’Educació de Barcelona, afirma que en aquest i altres aspectes “AFANOC ha sabut captar les necessitats de les escoles”.

“Quan hi ha un diagnòstic de càncer entre tothom ens hem de coordinar perquè no perdin el curs, perquè segueixin en contacte amb el grup i perquè, malgrat tot, hi hagi aquest toc de normalitat en la seva vida”, explica Olcina. Professionals com ella hi entren quan l’infant substitueix l’escola per l’hospital, però busquen que l’escola i el grup hi siguin presents sempre que es pugui. “Les mestres -diu- aportem un element de normalitat perquè tot no sigui malaltia i tractament”.

Els contes de llops

Pel que fa a com afrontar el final de vida, Olcina admet que ningú està del tot preparat. “Mentre hi ha vida hi ha possibilitat d’aprendre coses noves i per això hi som”, exposa. Són professionals acostumades a fer els temaris i les classes i els continguts flexibles del tot. “Si és un infant a qui li encanten els llops trobarem tots els contes sobre llops del món i els explicarem", posa com a exemple.

Es tracta, en definitiva, d’afrontar el càncer en un infant amb serenitat i realisme, així com les vivències que genera, tant amb el propi infant com amb l’alumnat, el claustre docent i amb les famílies.

La intenció és que sigui una guia viva que es vagi actualitzant. És important tenir en compte, destaca Costa, que la guia està avalada pel Departament d’Educació i ha comptat amb la col·laboració de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. L’AFANOC, que també ha fet un esforç per seguir acompanyant infants i famílies durant la pandèmia, ofereix als centres educatius coordinacions, xerrades, campanyes solidàries i assessoraments. I ara, amb la guia, també ofereixen un material tangible.

'Tenir un o una alumna amb càncer a l’aula. Algunes orientacions’ es pot descarregar de forma gratuïta i en el mateix apartat del web d’AFANOC s’hi pot trobar material amb recursos pràctics i vídeos de testimonis que han viscut la realitat del càncer infantil com a infant, com a mare i com a mestres.