La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) ha creat un document per diferenciar els tipus d’assetjament que es poden produir entre iguals. És important que les entitats sense ànim de lucre coneguin quins tipus d'assetjament hi ha per poder combatre'ls.

Les agressions es poden produir de forma directa o indirecta. Quan es fa de forma directa, la persona agressora ho fa sense amagar-se i la víctima és conscient que l’estan fent mal. En cavi, quan l’agressió és indirecta, pot ser subtil i la víctima pot sentir-se confosa, amb ansietat i estrès per no poder identificar a la persona que l’està agredint.

Naturalesa de les agressions entre iguals

XTEC ha creat una taula per identificar fàcilment la naturalesa de l’assetjament.

Collell i Escudé expliquen quines característiques ha de tenir la intervenció en la prevenció, detecció i actuació davant els diversos tipus d'assetjament i afavorir la resolució positiva de conflictes @uvic_ucc @UVic_CESS pic.twitter.com/FK9NY7V1yI

— DIXIT (@DIXITcat) June 18, 2020

El ciberassetjament

En cas que les agressions es facin a partir d’aparats tecnològics, es parlarà de ciberassetjament. Normalment, les persones agressores utilitzen l’anonimat per tenir major poder sobre la víctima, ocasionat que desconfiï de tothom.

Aquest tipus d’agressió també pot ser directament o indirectament. De forma directa podrien ser, trucades, missatges, fotografies o vídeos sense permís de la víctima. En canvi, en el cas de les formes indirectes, la persona agressora publica de forma anònima el contingut, suplanta l'entitat o exclou a la persona a través de les xarxes socials.

Dintre del ciberassetjament existeixen diverses formes segons el tipus de conducta.

• Provocació incendiària: insults breus i acalorats mitjançant missatges digitals.
• Fustigació: enviament d’imatges o vídeos humiliants sobre una persona o s’envien virus informàtics, entre d’altres.
• Denigració: distribució d’informació, falsa o no, d’una altra persona per desprestigiar-la mitjançant correus electrònics, missatges o enviament de fotografies alterades digitalment.
• Assetjament públic: quan un grup grava a companys/es i ho penja a la xarxa.
• Exclusió social: privació a la víctima de l’accés a grups, xats o xarxes socials.
• Suplantació de personalitat: accedir al compte de correu electrònic o en el perfil d’una xarxa social d’una altra persona per usurpar la seva identitat i difamar-la.

Així mateix, existeixen altres conductes relacionades amb el ciberassetjament com el sèxting, entès com la distribució o publicació digital de contingut de tipus sexual d’una o més persones sense els seus consentiments. Aquest tipus de violència genera sobre la víctima una clara violació de la seva intimitat i danys psicològics, entre d’altres.

En aquesta pràctica es pot donar el cas que la víctima envia una fotografia o un vídeo a una persona i la receptora, sense el consentiment de la víctima reenvia aquest contingut o el publica. Un altre exemple seria quan hi ha un robatori d’un dispositiu electrònic i es comparteix o s’extorsiona a la víctima amb contingut privat.