Realitat de l’estigmatització de les persones amb drogodependència

El projecte ‘Observatori Alerta estigma en drogues’ és una iniciativa impulsada per la Federació Catalana de Drogues (FCD) amb la col·laboració de la Subdirecció de drogodependències de la Generalitat de Catalunya per estudiar la discriminació i estigma que persones que fan ús de drogues poden patir en els diferents àmbits de la vida. Cada any, el projecte publica una infografia amb les dades obtingudes per informar i aportar propostes de feina i millora.

L’estigma vers les persones que fan ús de drogues està molt present, especialment per aquelles persones que desenvolupen un ús problemàtic. L’Organització Mundial de la Salut ha classificat la dependència il·legal de drogues com la condició sanitària més estigmatitzada a escala mundial, i la dependència a l’alcohol figura al número quatre.

L'estigma sobre el consum de drogues afecta la persona que ho pateix de manera molt negativa tant en l’àmbit de la salut, benestar, ocupació i resultats socials. Josep Rovira Guardiola, director de l’àrea de drogues i salut del Grup ABD, entitat pertanyent de la FCD: “És un problema greu que pot impedir que les persones accedeixin als serveis de salut i rebin el suport que necessiten”.

Segons les dades obtingudes publicades a la infografia, el 96,3% de les denúncies presentades per estigma són a càrrec de professionals que acompanyen a les persones afectades. Segons l’Observatori, això és degut al fet que les persones que tenen problemes amb les drogues, no sols perceben l’estigma de l’entorn, sinó també l’experimenten en primera persona de manera reiterada per part d’institucions, professionals i la societat en general. Això fa que es desenvolupi un autoestigma.

“És essencial que es mantingui una via oberta de diàleg entre els veïns i els proveïdors de serveis de drogues". 

Aquest autoestigma, a part de tenir un impacte significatiu en la disposició d'una persona per cercar ajuda, també ho té en sentir que no té dret a queixar-se d'un tracte injust. L'autoestigma pot portar a la creença que mereixen un tracte negatiu a causa de la seva situació i, per tant, poden no sentir-se empoderades per presentar una queixa o una denuncia. Per aquest motiu, molt sovint són les persones professionals qui comuniquen les situacions d’estigma les que fan la denuncia.

El percentatge més gran de l’estigmatització és a l’entorn

El 89% de l’estigma prové de l’entorn (carrer, comunitat veïnal, xarxes socials o premsa, entre d’altres). Per a Rovira: “Millorar l'estigma del veïnat cap als serveis de drogues, com pot ser el centre residencial per a persones sense llar amb addicció, implica educació, sensibilització, promoció de la comprensió i establir sinergies de col·laboració”.

Per tant, és important que tant els serveis com l’administració proporcionin informació precisa i basada en evidència per desmitificar els prejudicis i els estereotips associats amb la problemàtica per ús de drogues.

“És essencial que es mantingui una via oberta de diàleg entre els veïns i els proveïdors de serveis de drogues. Convidar el veïnat als centres de tractament i a conèixer les persones que se'n beneficien. Això pot ajudar a humanitzar les persones que cerquen ajuda i reduir l'estigma. Per tant, compartir històries de les persones que pateixen o han superat l'addicció i han trobat suport a través dels serveis pot ajudar a mostrar que les persones són individus reals que mereixen comprensió i suport”, afirma Josep Rovira.

Estigmatització a l’atenció sanitària/hospitalària

El 10% de les denúncies de l’estigmatització es produeixen a l’àmbit de l’atenció sanitària/hospitalària.

“L’àmbit hospitalari, de vegades, presenta certes limitacions en l’atenció a persones amb problemàtica d’addicció a drogues: com la manca d’adequació en el tracte o a les urgències, on la influència negativa de l’addicció porta a no reconèixer la malaltia física que presenten, entre d’altres, argumenta Rovira.

"SI CONSUMEIXES ÉS PERQUÈ VOLS"
Si pel teu consum de drogues reps missatges com aquest, reps estigma i prejudicis. Denuncia'ls a l'Observatori Alerta Estigma i Drogues: https://t.co/9qgEZU7SWr#26J #SupportDontPunish pic.twitter.com/mRfTpWXXMG

— FCDrogodependències (@FCDrogodep) June 28, 2023

Pobresa i sensellarisme, factors que potencien la discriminació

El 85% de les persones estigmatitzades es troba en situació de pobresa o sensellarisme. L’estigma és l’expressió de desigualtats i opressions que afecta col·lectius de persones. Que no s’experimenten de manera aïllada, sinó que també es potència per les diverses dimensions de la identitat (classe social, sexe i gènere o raça o ètnia, altres d’altres).

“Una expressió important d’estigma és la qual s’observa a la xarxa de suport social. Ja que no garanteix a les persones de consum actiu de drogues, un accés equitatiu de suport i recursos de protecció i allotjament. La cobertura de necessitats bàsiques, igual que el vincle humanitzador, són indispensables perquè la persona es pugui plantejar la possibilitat de disminuir o abandonar el consum de drogues”, sentencia Josep Rovira.