"S'ha d'acompanyar la persona amb VIH des del respecte i sense fer judicis", Rubén Mora

Stop sida va néixer el1986 com a associació comunitària de base (amb el nom Gais per la Salut), que tenia per objectiu lluitar contra el VIH, en aquell moment en plena auge. Actualment, la missió de l'entitat ha evolucionat per tal d'adaptar-se als nous reptes i necessitats.

Quina és la missió principal actualment d’Stop Sida?

L’Associació Stop Sida és una entitat comunitària LGTB+ (Lesbianes, Gais, Trans, Bissexuals) i de dones trans i homes que exerceixen el treball sexual, voluntàries/is amb diferents identitats, orientacions sexuals i diversos seroestatus enfront del VIH. L'entitat promou els drets sexuals i facilita l’apoderament amb la cura de la salut sexual des de i per a la comunitat LGTB+ i els/les treballadors/es sexuals.

Com valoreu actualment la situació de la sida a Catalunya? 

Segons les dades que ens ofereix el Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les ITS i Sida de Catalunya (CEEISCAT), el número de noves infeccions es manté estable els darrers 10 anys. Els casos de sida, al contrari, disminueixen significativament, en gran part pels avenços en els tractaments. Valorem com especialment rellevant que el VIH afecti de manera més significativa les dones trans i els homes gais i bisexuals i altres homes que tenen sexe amb homes (HSH), posant en relleu les diferents vulnerabilitats de la nostra població. L'any 2015, el 66% dels nous diagnòstic van ser d'HSH. Són necessàries polítiques de prevenció que incloguin a la mateixa comunitat i que se centrin en les persones i no tan sols en la infecció.

Quin és el perfil més típic de persona que ve a la vostra associació? 

No tenim un perfil més típic. Les necessitats en salut de la comunitat LGTB+ ens han portat a ampliar serveis: hi ha una gran diversitat de perfils i demandes. Des de persones que necessiten un acompanyament individual o grupal en relació al seu diagnòstic, persones que acudeixen a fer-se la prova ràpida del VIH i sífilis, persones LGTB amb i sense VIH amb dificultats per accedir al sistema sanitari o al món laboral, persones que volen canviar algun aspecte del seu consum o de la seva sexualitat en relació a la pràctica del chemsex (consum d'un còctel de drogues per tal de mantenir relacions sexuals durant moltes hores)...

Des del teu punt de vista, què necessita algú que acaba de ser diagnosticat de VIH o sida? Com se'l pot acompanyar bé?

Les persones acabades de diagnosticar tenen necessitats molt diverses, tant en relació amb l'impacte emocional del diagnòstic com en la manera que afecta les seves relacions de parella, el seu treball, etc. Pensem que la millor manera d'acompanyar-lo és des d'un marc respectuós, sense judicis, d'escolta activa i facilitant la reflexió, l'exploració d'emocions, la creació i valoració d'opcions basades en les possibles conseqüències i en definitiva, apoderant la persona en la presa de decisions.

Com valoreu la intervenció de la sanitat pública en aquest tema? S'acompanya bé als pacients i es fa una bona prevenció?

Les millores en l'atenció a les persones amb VIH des de l'àmbit mèdic i hospitalari són innegables. Però encara hi ha reptes que poden millorar aquesta atenció: garantir l'accés al sistema sanitari; coneixement per part del personal sanitari i administratiu dels protocols d'accés al sistema sanitari; formació en diversitat sexual per atendre necessitats específiques i facilitar la comunicació amb els pacients (especialment en relació a la pràctica del chemsex); participació de la societat civil en la detecció de necessitats, i creació d'estratègies i polítiques de salut que donin resposta; facilitant la comunicació en temes de salut sexual als centres d'atenció primària...

La sida i el VIH encara tenen molt estigma?

Malgrat que l'actitud de la societat catalana ha millorat en referència a la sida i el VIH, continuen existint prejudicis. També moltes creences errònies al voltant de les vies de transmissió i estereotips negatius sobre les persones amb el VIH, especialment quan se sumen a altres factors com la diversitat d'orientació, d'identitat sexual o d'expressió de gènere o l'origen, ... Per exemple, el tractament mediàtic de la infecció de Charlie Sheen no es diferencia gaire dels titulars dels anys 80 i 90.

De fet, drogoaddiccions i homosexualitat sempre han estat lligats a l’estigma sobre el VIH i sida...

No és un fenomen tan acusat com fa una dècada, però encara existeix un imaginari social al voltant de les persones amb VIH. La informació i la sensibilització, juntament amb polítiques actives que protegeixin els drets de les persones amb VIH, continuen sent claus per a reduir les expressions d'estigma i les actituds discriminatòries.