Salomó Torres: "Hi ha hagut sectors pels que el Covid-19 els ha estat útil i un trampolí"

Com va néixer la Fundació Pagesos Solidaris?

Va néixer a finals dels 90 o principis del 2000 acompanyant als immigrants temporers que venien a recollir la fruita a Catalunya i alhora en tasques d’acollida. Et rebo, et vaig coneixent i si hi ha opció de tenir una oferta de treball perfecte i si no et derivem a les entitats de suport o l’administració. La Fundació fa tasques d’acollida i acompanyament.

En quin context la vau crear?

La necessitat de mà d’obra va fer que la feina d’intermediació que feia la Unió de Pagesos iniciés un procés de contractació del país d’origen, que primer va ser amb la comunitat colombiana on les persones que venien ens acabava demanant ajuda per ajudar a les seves comunitats d’origen. I de fet és que vam fer.

Gent que venien a treballar aquí, un cop acabaven els seus mesos de feina s’estaven aquí 1 o 2 mesos més i els fèiem formació. Com si estiguessin treballant, cobraven un salari i alhora els formàvem. Els ensenyàvem a fer una cooperativa, tècniques de producció amb vaques, hortalisses... els conreus que ells tenien.

Us demanaven ajuda per millorar les seves comunitats d'origen?

Sí. L’any següent tornaven i ens deien que allò que els havíem ensenyat els havia semblat interessant i ara volien fer una cooperativa.

Poc a poc ens vam especialitzar en gestionar recursos d’aquí cap allà, en fer campanyes d’alfabetització de dones al Marroc, Romania i Senegal quan encara no era de la Unió Europea i se les havia de contractar amb aquest mecanisme d’anada i tornada.

Quan acaba aquesta tasca?

Amb la crisi del 2007. L’atur a Catalunya torna a pujar, es limita molt la contractació d’origen per qüestions òbvies perquè aquí hi ha persones disposades a fer aquesta feina, però vam seguir amb aquests projectes de desenvolupament a Colòmbia sobre tot fins que es van acabar els recursos.

Llavors vam repensar la Fundació en el sentit d’enfocar-la a actes de solidaritat i dins el marc del fet migratori en el món rural. Vam deixar de fer tasques d’invertir en enviar recursos a les seves comunitats.

De quina manera?

Les persones migrants que buscaven feina es podien informar per exemple de com participar a la campanya de la fruita a diversos punts d’informació a Catalunya però sobre tot a Lleida perquè és on hi havia més impacte

Demanàvem la documentació, fèiem un primer cribatge a través d’una entrevista i els derivàvem cap a una borsa de treball i entraven al mercat laboral. En cas que la persona no tingués la documentació en regla, la derivàvem a les entitats de suport a l’immigrant indocumentat tipus Creu Roja, Càritas, o oficina local i comarcal.

Com vau viure el decret de confinament el març de l'any passat?

L’any passat no hi havia vacunes, el confinament ens va agafar a l’inici de la campanya de la cirera. Tots estàvem espantats sobre com gestionar allotjaments col·lectius, transport de les persones de la casa a la finca per collir.

Nosaltres hem sigut un sector essencial. Quan el març de l’any passat es va decretar el confinament total nosaltres vam seguir treballant. Ens podíem moure lliurement. A nivell laboral no ens ha afectat. Sí que ens ha afectat a nivell de sortida comercial de la producció de la pagesia.

Quines van ser les actuacions que vau fer?

La Fundació va participar amb el Procicat i altres actors del propi sector per tal d’elaborar protocols i manuals de seguretat. Ningú havia pensat que els temporers anaven d’on viuen a la feina amb vehicle. Primer se’ns va dir que havien d’anar 2 persones per vehicle i clar hi han explotacions que tenen 8 treballadors i ens hauríem passat el dia portant persones. Al final van ser 4 per vehicle.

També es van limitar molt la capacitat dels allotjaments col·lectius, es van fer jornades d’assessorament a les explotacions per tal de donar gel hidroalcohòlic,mascaretes, guants. Tot això és la feina que la Fundació va ajudar a preparar i a divulgar.

Com ajudeu a les persones pageses?

Enguany estem demanant que es vacunin, que ja depèn de la disponibilitat de vacunes que hi hagi i la nostra estratègia és vacunar a la població, que per la campanya agrària de collida de fruita, a Lleida només ja suposa 24.000 contractes. És a dir, molta gent.

Ara ja estem en una altra fase de vacunació, la campanya agrària està a punt de començar i no preveiem que hi hagin gaires més problemes de les que una campanya agrària normal pugui tenir.

Quins canvis forçats a portat la Covid-19 al sector de la pagesia?

Hi ha un abans i un després de l’afectació Covid-19. El canvi tecnològic ha acabat arribant d’una manera forçada per la Covid-19 però s’acabarà quedant. Ens encantava trobar-nos i anar a fer un dinar o sopar després de les reunions per fer la xerrada però això ja no ho podem fer. I hem descobert fent reunions virtuals que d’aquesta manera ens estalviem quilòmetres, sorpreses i alguna coseta més.

Organitzar un sector com el nostre que està escampat per tot el territori, que cada vegada som menys, fer trobades virtuals o jornades online ha estat un èxit. I fins i tot a les eleccions agràries que es van fer a mitjans de març, que es van fer de manera absolutament virtual. Amb participació baixa per què el mecanisme era nou. No hi va haver urnes ni meses ni punts de votació i podíem votar per internet.

Ha tingut afectació positiva ha tingut la pandèmia?

Hi ha hagut sectors pels que el Covid-19 els ha estat útil i un trampolí per fer sortir la seva producció sobretot en la primera fase del confinament. Hem de descobrir els mercats de proximitat, el tornar a cuinar a casa, això vol dir comprar producte fresc. Hi va haver un increment de verdura i fruita fresca de producció catalana, però ha anat variant al llarg del temps.

I negativa?

El sector del vi ha tingut problemes. Catalunya portava aproximadament 20 anys fent una aposta per vins de qualitat singulars produccions petites dedicats sobre tot a la restauració. Producte local, de proximitat. Petits cellers que van fer una aposta decidida per fer un producte diferenciat, buscar restauradors per tenir sortida el seu producte que a més és a la vora dels llocs de producció.

Però si tanques la restauració i poden treballar els vins de qualitat no tenen sortida. Aquest ha estat un primer problema. Des de Fundació no, però des d’Unió de Pagesos hem creat programes de suport de venda online com el projecte Arrels i el de Pagesia a casa.

En quines àrees treballeu actualment a la Fundació?

Actualment dividim la nostra tasca en tres àrees diferenciades. Una és l'acollida i seguiment d’immigrants que busquen feina al camp, una altra són les activitats pedagògiques a les escoles del fet migratori i una altra és l'atenció a la pagesia gran que viu al món rural, detecció de necessitats i treball conjunt amb aquest col·lectiu per tal de visibilitzar-los.

De quina manera feu pedagogia a les escoles?

Ho fem a través del projecte Diversum terra per sensibilitzar l'alumnat de centres educatius de primària situats en zones rurals sobre les realitats socioculturals d'immigrants, així com eliminar prejudicis vinculats. Ens acollim a algun programa del ministeri de treball.

Ens dediquem a fer jocs de conta-contes a les escoles, a explicar experiències de vida d’immigrants que ja són aquí i com i de quina manera van venir, concursos de dibuix a les escoles per tal de reflectir de la millor manera possible el fet migratori.

Com ajudeu a la pagesia gran o que està jubilada?

A través del projecte d'envelliment saludable 'Vida, terra i arrels' intentem treure de l’oblit a nostra gent gran, que és molta, i donar visibilitat a la nostra pagesia gran fent actes pedagògics a les escoles ensenyant com es planta un arbre, com es gestiona un hort, fem tallers amb els nous capatassos que surten a les escoles de capacitació agrícoles de qualificació agrària i confrontem tècniques de fa 50 anys.

Aquest col·lectiu participa en el consell de la gent gran i identificar els problemes que poden tenir la gent gran en el territori rural com en el tema de pensions, mobilitat, accés a les TIC, soledat, maltractament, etc. Això és el que fem al col·lectiu Pagesia gran dins el paraigües de la Fundació.