Sara Bujalance és psicòloga i directora de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), una organització que es dedica a ajudar i acompanyar persones afectades per un trastorn de conducta alimentària i les seves famílies.

Què són els trastorns de conducta alimentària?

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són malalties mentals greus, amb les quals la persona se sent profundament insatisfeta amb si mateixa i pateix un grau elevat de patiment emocional.

Tot i que existeix una obsessió molt aguda i visible amb el cos, el pes i el menjar, sempre insistim en el fet que els TCA són com un iceberg. La part petita del trastorn que s'aprecia, és l'obsessió del cos que es veu, però el més complex de treballar i combatre és tot el que no es veu, com la gestió de les emocions, la frustració, la inseguretat o l’autoestima, entre d’altres.

“Aquests trastorns impliquen un patiment emocional molt elevat”.

Quina és la incidència actual en la població catalana?

A partir de la pandèmia, les xifres de dones que pateixen TCA ha augmentat significament, en més del 60%. Actualment, un 10% de dones d’entre 12 i 25 anys pateix un TCA a Catalunya.

Quin impacte té en les persones que ho pateixen?

Aquests trastorns impliquen un patiment emocional molt elevat. A més, cal remarcar que, la persona no té control sobre els seus hàbits alimentaris, el seu comportament i el seu projecta vital, ja que qui agafa el control és el trastorn.

Així mateix, pel tipus de trastorns que són i les seves característiques, en molts casos, a més del patiment emocional i psicològic comporten greus conseqüències físiques i biològiques que poden posar en perill a la persona. També, m’agradaria incidir en el fet que les famílies i les persones properes també es veuen molt afectades.

Quins tractaments existeixen?

En l’actualitat, existeixen tractaments especialitzats per als trastorns de la conducta alimentària que es porten a terme des de diferents centres i unitats de tractament, tant públics com privats. Generalment, el que fan és abordar tota la normalització biològica i de l’hàbit alimentari, però també, i és crucial, treballen la via emocional i psicològica.

És important que el tractament dels TCA ha de ser portat a terme per un equip especialitzat en aquest tipus de trastorns i també que sigui multidisciplinari. Així mateix, és fonamental que la família i els actors més propers, participin activament en el tractament. Des de l’associació insistim que el tractament és un treball en equip, amb la persona afecta, la família i l’equip terapèutic.

De quina manera es poden prevenir aquests trastorns?

Actualment, no coneixem les causes concretes que provoquen els TCA, però sí que sabem que hi ha tota una sèrie de factors de risc que estan implicats en el seu desenvolupament i que augmenten la probabilitat de patir aquests trastorns.

Així mateix, coneixem factor de protecció que si la persona i el seu entorn coneixen, disminueix el risc de patir-los. Per exemple, factors de protecció podrien ser: tenir una autoestima saludable, el respecta per la diversitat corporal, tenir una imatge corporal positiva, afavorir una mirada crítica sobre la pressió social o fomentar estils de vida saludable, entre d’altres. Per aquest motiu, és fonamental fomentar els factors de protecció sobretot en la franja juvenil, ja que és la més promesa a patir-los.

Quina és la situació de l’atenció pública per aquests trastorns?

Avui en dia, existeixen unitats altament especialitzades per atendre els casos més greus dels trastorns de conducta alimentària. Per exemple, a Barcelona, està l’Hospital Cínic, l’Hospital Sant Pau o l’Hospital Sant Joan de Déu, entre d’altres. I, en canvi, a les altres províncies n’hi ha, però menys quantitat.

I quina atenció es dona als centres d’atenció primària?

Pel que fa a l’atenció primària, ara com ara, hi ha mancances, no hi ha especialització, ni referentS, ni tampoc protocols establerts.

Per aquesta raó, al final de març de 2023, el Departament de Salut de Catalunya va aprovar el 'Pla de millora per a l’atenció a les persones amb trastorns de la conducta alimentària' per poder millorar l’atenció sanitària i revertir aquestes mancances. S’ha aprovat ampliar les places hospitalàries i contractar més personal especialitzat, així com, comptar amb professionals especialitzats en els trastorns de la conducta alimentària a l’atenció primària.

Què és l’apologia dels TCA?

L’apologia dels trastorns de conducta són continguts, normalment a internet i xarxes socials, on no es parla dels TCA com a malalties mentals greus, sinó com estils de vida. Així mateix, es personifiquen aquests trastorns, a l’anorèxia se l’anomena Ana i a la bulímia Mia. Es parlen d’elles com si fossin amigues o princeses.

Fer apologia d’aquests trastorns agreuja les malalties, ja que són espais on es comparteixen idees i consells per aprimar-se o per purgar-se. A més, difonen imatges per veure cossos prims o fan concursos de qui té el pes més baix, entre d’altres. Per combatre aquest problema, a Catalunya des del 2019, es pot sancionar a plataformes web o xarxes socials que compateixin o permetin aquest tipus de contingut. Des de l’associació fem la tasca de denunciar aquest tipus de perfils, a través de l’Agència Catalana del Consum.