Sergi Raventós: "La Renda Bàsica ens dota de més llibertat per decidir"

FCVS
Autor/a: 
Sònia Pau Cortada
Sergi Raventós Panyella, Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és cap de l'Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal. Font: Generalitat de Catalunya
Sergi Raventós Panyella, Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és cap de l'Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal. Font: Generalitat de Catalunya
El cap de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal en una xerrada a Pineda de Mar.  Font: Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal
El cap de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal en una xerrada a Pineda de Mar. Font: Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal

Sergi Raventós: "La Renda Bàsica ens dota de més llibertat per decidir"

Autor/a: 
Sònia Pau Cortada
FCVS

Resum: 

Es preveu que les persones que rebin la Renda Bàsica de la prova pilot que es farà l'any que ve puguin sortir de la pobresa.

Amb la mirada posada a l’any vinent, dissenyen un pla pilot que durà la Renda Bàsica Universal (RBU) a cinc mil persones per experimentar quins beneficis comporta. El Govern va crear l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal el 22 de juny del 2021 i el seu cap, Sergi Raventós, explica que encara els queden serrells per lligar.

Sergi Raventós, Doctor en sociologia per la UAB, es va dedicar durant molts anys a l'àmbit de la salut mental i és un dels fundadors de la Xarxa de la Renda Bàsica.

La RBU és una assignació monetària individual (per a la persona, no la llar o la família), universal (per a tots els ciutadans i ciutadanes o residents acreditats) i incondicional (independent de tota condició o requisit). Raventós assenyala que ha de ser una quantitat suficient per cobrir les necessitats materials elementals i així cada persones tingui llibertat a l’hora de decidir sobre la seva vida.

La Renda Bàsica Universal (RBU) seria la bona notícia en un panorama desolador on augmenten les persones que tenen dificultats per tenir una vida digna?

És una proposta que donaria resposta a diferents problemàtiques, tot i que no pot ser l’única proposta. A sobre la taula hi ha molts problemes i molt complicats: l’accés a l’habitatge, l’augment de preus, l’increment del preu de l’energia... són temes que van més enllà de la Renda Bàsica. Malgrat això, poder parlar-ne i poder tirar endavant un pla pilot com el que plantegem és una bona notícia.

Com és aquest pla pilot?

És un pla pilot ambiciós, perquè va adreçat a cinc mil persones, de les quals la meitat seran seleccionades aleatòriament. Un fet diferencial és que tot el domicili cobrarà la renda bàsica. Les altres 2.500 estaran ubicades a dos municipis de Catalunya de manera que podrem analitzar l’experiència de tota una comunitat rebent un ingressos incondicionals, individuals i universals.

És ambiciós, innovador i original, perquè combina dues metodologies. Confiem que ens doni tot un seguit d’indicadors que ens permetin avaluar la incidència en la salut, en els serveis socials, en veure si els joves tenen la possibilitat d’emancipar-se, veure quins dinàmiques familiars es donen, veure si s’engeguen projectes cooperatius o empresarials... Ens pot donar molta informació.

Però insistim que és un pla pilot.

Sí. És evident que amb totes les problemàtiques que dèiem seria adient una Renda Bàsica a escala el més global possible, però el nostre objectiu és per ara modest. Parlem només de cinc mil persones. I tot i això serà el pla pilot més ambiciós que s’ha fet a Europa.

Fer-lo en una comunitat sencera és nou?

No s’ha fet a Europa, sí a Namíbia, a l’Índia i al Canadà. Ho farem en dos municipis sencers. Mai s'ha fet la combinació dels dos municipis amb la selecció aleatòria d’individus i llars, ni arribar a cinc mil persones. I també és nou que la quantia sigui de vuit-cents euros per persona adulta i de tres-cents per menor.

Estem, per tant, davant d’un pla pilot que pot aportar força informació. La majoria de plans pilot han avaluat sobretot els efectes individuals de la RBU i nosaltres ho farem sobre dues comunitats senceres. I pel que fa a la quantia econòmica creiem que és suficient i, en principi, les necessitats bàsiques estarien cobertes.

Els altres plans pilot a Europa s’han fet a Finlàndia...

I a Barcelona també. Però es va fer amb persones que eren usuàries de serveis socials. I a Finlàndia amb persones que estaven a l’atur amb una quantia de 560 euros. Gal·les ho vol fer amb joves extutelats, i Irlanda amb gent de l’àmbit de la cultura. Ens diferenciem que nosaltres ho farem amb municipis sencers. Només en quedaran fora el 10% de persones més riques.

De fet, una renda bàsica ha de significar una redistribució de la riquesa de la gent més rica cap al conjunt de la societat. És evident que cada cop tenim una concentració de la riquesa en menys mans i amb aquest 10% que en queda exclòs volem visualitzar-ho.

La pregunta recurrent que suposo que tothom us fa: la gent que cobri la RBU deixarà de treballar?

Potser algunes persones reduiran la jornada laboral, però quan preguntem a la gent què farà si rep una Renda Bàsica, la immensa majoria diu que no deixarà de treballar. I si deixen de treballar és perquè seran lliures de poder prendre aquesta decisió i deurà voler dir que la seva feina no és gaire satisfactòria. La renda bàsica ens dota de més llibertat per decidir.

Respecte a la majoria de subsidis, la RBU té dos grans avantatges: acabaria tècnicament amb la pobresa i augmentaria la capacitat de negociar en els llocs de treball i, per tant, augmentaria la capacitat de les persones per decidir els seus plans de vida. Per tant, si algú està a disgust a la feina, situació que pot arribar a suposar un malestar, pot decidir quedar-se o marxar.

Això pot significar un gran canvi.

És important, perquè s’evita que la feina es converteixi en un xantatge. Una persona no és lliure si no té les necessitats materials d’existència garantides. Ningú hauria d’estar obligat al que Aristòtil i Marx en deien “esclavitud a temps parcial”, que és el treball assalariat, perquè amb la RBU tindria la llibertat de dir que no. I això per a nosaltres és fonamental.

I insisteixo que en les enquestes la immensa majoria de gent diu que no deixaria de treballar encara que cobrés una Renda Bàsica. Ara bé, diuen que dedicarien més temps a estar amb la família, a estudiar, a participar d’activitats associatives... Diuen que potser es plantejarien reduir a jornada laboral, que aprofitarien per compaginar estudis i treball...

"Quan preguntem a la gent què farà si rep una Renda Bàsica, la immensa majoria diu que no deixarà de treballar"

De fet, caldrà veure els resultats reals.

Veure si la gent deixa de treballar massivament o no. I ho haurem d’avaluar tenint en compte que ja ara hi ha gent que marxa de les feines perquè no ho aguanta més, creu que li paguen poc, no hi està a gust... Passa i és aliè a la renda bàsica. Molta gent és pobra malgrat treballar. Un 14% són treballadors pobres. La renda bàsica podria donar a resposta a tot això.

Resposta com?

Les prestacions actuals no treuen a la gent de la pobresa, la Renda Garantida i l’Ingrés Mínim Vital no funcionen. Per tant, hem de posar el debat de la Renda Bàsica a sobre la taula. Què passaria si a més del sistema sanitari i l’educatiu assegurat tinguéssim uns ingressos assegurats? Ens aniria millor? Hi ha molta gent que estem convençuts que sí, que ens aniria millor.

La RBU donaria poder de decisió a les persones...

Hi hauria més capacitat negociadora perquè algú pugui anar a dir al cap que si no es canvien les condicions laborals se’n va. La llibertat augmenta. Precisament, com que pot canviar algunes relacions de poder i de dominació hi haurà alguna gent que hi estarà en contra. Creiem que al 80 o 90% de la gent sí que ens interessa.

Portem uns dies parlant molt de salut mental. Està demostrat que la tranquil·litat de tenir uns ingressos, les necessitats bàsiques cobertes i unes condicions de vida digna influeixen en el benestar emocional.

Molts estudis i també els resultats dels plans pilot de la RBU detecten que hi ha indicadors relacionats amb l’estrès, amb la tranquil·litat psicològica i amb el benestar que milloren. És evident que tenir garantits uns ingressos com a mínim a dos anys vista redueix la incertesa i la inseguretat econòmica que pateix la majoria de gent. Sabem que la tranquil·litat millorar el benestar psicològic.

Venim d’una crisi del 2008 i 2010, que va impactar molt i molta gent encara n’arrossega les conseqüències. Això ha empalmat amb la crisi de la Covid i amb la guerra d’Ucraïna, amb l’augment de preus... Hi ha gent amb unes economies molt febles i el patiment psicològic es manifesta amb ansietat, depressions, augment d’ansiolítics, augment de suïcidis... Hi ha tota una sèrie de problemes socials que no han estat massa estudiats per saber com repercuteixen en la salut mental.

"Les prestacions actuals no treuen a la gent de la pobresa, la Renda Garantida i l’Ingrés Mínim Vital no funcionen"

Tornem al pla pilot. On es farà? Quan?

El tenim pràcticament enllestit: la idea, la metodologia, hem treballat l’avaluació amb Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques), tenim un consell assessor, crearem un comitè científic i un d’ètica. I hem de tancar aspectes jurídics com ara com encaixa la RBU amb la Renda Garantida i l’Ingrés Mínim Vital.

Ja sabem que tal com anem no començarem a pagar a principis del 2023, però potser sí a enviar les cartes informatives i a informar les persones que podrien rebre la renda bàsica. L’administració requereix el seu temps i volem anar molt sobre segur. No ens volem penedir d’haver volgut anar massa ràpid.

Necessiteu més temps del que pensàveu?

Confiem que estigui en marxa l’any vinent. També hi ha un tema de pressupostos. Tot i que no podem oblidar que el programa pilot de la RBU va ser un dels projectes prioritaris del pla de govern.

Afegeix un comentari nou