Una de les novetats de la legislatura a Catalunya pel que fa a l’àmbit social és la posada en marxa, primer en format de pla pilot, de la Renda Bàsica Universal (RBU). Es tracta d’una prestació de caràcter universal pensada perquè ningú hagi de viure per sota del llindar de la pobresa. Dimecres se’n van conèixer les primeres dades: en la primera prova s’arribarà a unes 5.000 persones i començarien a cobrar al voltant de 900 euros a finals del 2022.

En un acte celebrat dimecres al Palau de la Generalitat, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va exposar que l’objectiu és que la RBU es vegi com “una herència pública i social” en un marc de “redistribució de la riquesa que col·lectivament construeix la societat”. “Aquesta mensualitat ens permetria escollir el treball, des de la perspectiva menys precària, perquè ja tindríem una base econòmica. Per tant, més seguretat i emprenedoria i, paradoxalment, un estalvi per a l’erari públic”, hi va afegir Vilagrà.

“Vol ser una prova generosa i ambiciosa, tant pel que fa a les persones, unes 5.000, com a la quantia, que volem situar al llindar de la pobresa”, va explicar el director de l’oficina del pla pilot de la Renda Bàsica Universal, Sergi Raventós.

De moment, el govern treballa en el pla pilot que ha de servir per valorar-ne el funcionament i després decidir si s’amplia i com. La prova, a la qual s’hi han destinat 4 milions d’euros, es faria entre el desembre del 2022 i el novembre del 2024 i després, el 2025, s’analitzarien els resultats i l’impacte individual i col·lectiu que ha tingut.

Les persones al centre

“Volem posar les persones al centre de les polítiques públiques que impulsem, perquè no hi ha res més important que atendre les necessitats més urgents i bàsiques”, va afirmar la consellera de Presidència. La implantació de la RBU hauria de significar, va indicar, una simplificació de la burocràcia, perquè diferents prestacions quedaran reduïdes a una.

Aquesta reducció de tràmits burocràtics és una reivindicació de les entitats socials i dels professionals dels serveis socials. De fet, des del tercer sector social hi ha moltes esperances posades en una futura RBU i aquesta mateixa setmana la van tornar a reclamar en la presentació de l’informe 'L'impacte social de la pandèmia a Catalunya: sobreviu l'economia, pateix la ciutadania', elaborat per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).

L’informe adverteix que molta gent es queda al marge del creixement macroeconòmic, perquè l’actual model econòmic i social és incapaç de transformar el creixement econòmic en millores de les condicions de vida per a tota la població.

Alguns dels països que ja han fet alguns experiments de renda bàsica, seguint les recomanacions d’institucions europees i internacionals, són Finlàndia, Països Baixos, Canadà, Índia o Namíbia. Mentre que en d'altres, com a Alemanya, França o Escòcia, s’està dissenyant.