Un de cada quatre joves de l’àrea de Barcelona pateix malestar emocional arran de la pandèmia

La pandèmia ha causat estralls en la salut emocional del jovent barceloní. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi ‘Estat anímic en joves de Barcelona província: evolució, factors associats i impacte de la pandèmia’, impulsat per la Diputació de Barcelona. L’estudi també evidència que s’ha eixamplat la bretxa de gènere: els nois amb estat anímic negatiu representen el 28%, enfront del 53% de noies.

A partir d’una enquesta d’hàbits relacionats amb la salut de l’alumnat de 4t d’ESO de l’àrea de Barcelona, s’analitza l’estat anímic negatiu amb un bloc de preguntes sobre la Covid-19. Amb les respostes obtingudes es posa de manifest la forta associació del malestar emocional amb el confinament, les perspectives negatives de futur i una mala adaptació a les circumstàncies actuals. 

L’estudi també assenyala que el pes socioeconòmic, pel que fa a l’estructura familiar o el nivell econòmic, també és un factor important en l’impacte anímic del jovent. Les persones que es troben en situacions més vulnerables són més propenses a patir malestar emocional persistent.

Més de la meitat de les adolescents pateixen malestar emocional durant la pandèmia. Entre els nois, 1 de cada 4 expressa un estat anímic negatiu. Són les conclusions d'un estudi de la @diba que et compartim #salutDIBA #som311 #ODSDiba

https://t.co/kYRut134AE pic.twitter.com/YILdHeKNxs

— Diputació de Barcelona (@diba) December 15, 2022

Els percentatges es dupliquen

Pel que fa als diversos elements que componen l’estat anímic negatiu, les conclusions de l’estudi exhibeixen una clara tendència a l’empitjorament de tots ells, duplicant-se entre els períodes prepandèmic (2015-2020) i pandèmic (2020-2022). El 14,6% de l’alumnat que ha respost l’enquesta assegura sentir-se sempre avorrit, el 13,4% nerviós i el’11,8% permanentment desesperançat respecte al futur. 

A més, el 12,4% assegura tenir problemes per dormir i el 13,6% apunta no tenir prou ànims per fer coses. En línies generals, el jovent que se sent desplaçat, deprimir o trist es triplica i passa del 3,1% al 10,3%.

També s’evidencia que no hi ha un canvi de tendència en les hores de son entre els períodes prepandemic i el pandèmic. El jovent amb estat anímic positiu dorm una mitjana de 7,7 hores, mentre que el que presenta malestar emocional dorm 7,1 hores.

Protegir la salut mental i el benestar emocional, una prioritat de Salut Pública

Un dels reptes immediats que l’estudi recomana abordar per evitar la cronificació de l’estat anímic negatiu és identificar la possibilitat de revertir la tendència. Pel que fa a les intervencions, s’han engegat iniciatives per a protegir i cuidar la salut mental de l’adolescència en tots els entorns, sigui familiar, escolar o d’oci.  

En altres països estan sorgint iniciatives que des de la Diputació considera “interessants”, com per exemple la plataforma MoodSpace, impulsada a la ciutat belga de Flandes. Consisteix en un espai web en el qual, amb un llenguatge entre iguals i pròxim, es donen eines per a l’autodiagnòstic, consells per a la resiliència, alhora que crea marcs de confiança.