Boles de formigó al costat de portes de pàrquings o bé reixes i punxes davant d'aparadors són elements que cada dia es veuen als carrers de Barcelona i de l'Hospitalet de Llobregat per fer fora persones sense llar que hi dormien. Ara, molts d'aquests llocs han quedat assenyalats en un mapa col·laboratiu que han elaborat nois i noies en una iniciativa d'Arrels Fundació.

Els i les joves van sortir entre el 6 i el 19 de febrer per diferents zones de les dues ciutats i van retratar amb els mòbils l'anomenada arquitectura hostil: 312 punts a Barcelona i 22 punts a l'Hospitalet de Llobregat. El mapa continua obert i s'hi poden fer aportacions.

A la pregunta de com ho viuen les persones sense llar, el director d'Arrels Fundació no dubta: "Ens diuen que és una mala jugada perquè per a ells és tornar a començar de zero". "Quan s'instal·len elements hostils, a més, els acostumen a treure les pertinences i la persona ha de tornar a buscar un espai -continua Busquets-. Per als nostres equips de carrer també és un obstacle, perquè no troben aquella persona on acostumaven a trobar-la i l'han de buscar".

L'arquitectura o urbanisme hostil -també ho són els bancs unipersonals que instal·len molts ajuntaments per evitar que ningú hi pugui dormir- són elements que fa temps que les entitats que atenen persones sense llar denuncien. Però ara Arrels Fundació ha fet un pas més i hi vol implicar la ciutadania amb aquest mapa col·laboratiu i de denúncia.

"Implicar-hi gent jove és fonamental. Se sensibilitza i els canvia la mirada", assegura Busquets. Hi han participat uns cinc-cents nois i noies entre 14 i 25 anys i provinents de catorze centres educatius. "Són cinc-centes futures persones que poden decidir instal·lar o no elements hostils i potser amb aquesta acció els ha canviat la mirada", reflexiona.

Amb la incorporació d'aquestes expressions d'arquitectura hostil en el mapa que Arrels Fundació va crear el 2018 ja s'hi recullen 540 punts de diferents ciutats catalanes. Tothom que estigui amb disposició d'anar pel carrer amb mirada crítica i a despertar consciències pot fer una fotografia als elements hostils que es trobi i pujar-los per ampliar el mapa col·laboratiu. "La pobresa no és un problema estètic, sinó un problema de drets humans", resumeix Busquets.