Un mapa recull més de tres-cents punts d'arquitectura hostil per expulsar persones sense llar
Comparteix
-
Boles de formigó al costat de portes de pàrquings o bé reixes i punxes davant d'aparadors són alguns del elements d'arquitectura hostil més habituals. Font: Arrels Fundació Font: Arrels Fundació -
Cinc-cents nois i noies de centres educatius han participat en la iniciativa d'Arrels Fundació. Font. Arrels Fundació Font: Arrels Fundació -
Un dels espais amb arquitectura hostil o arquitectura antipersones a l'Eixample de Barcelona. Font: Arrels Fundació
Arrels Fundació mobilitza joves de centres educatius de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat per elaborar un mapa col·laboratiu i conscienciar sobre el difícil dia a dia de les persones sense llar.
Boles de formigó al costat de portes de pàrquings o bé reixes i punxes davant d'aparadors són elements que cada dia es veuen als carrers de Barcelona i de l'Hospitalet de Llobregat per fer fora persones sense llar que hi dormien. Ara, molts d'aquests llocs han quedat assenyalats en un mapa col·laboratiu que han elaborat nois i noies en una iniciativa d'Arrels Fundació.
Els i les joves van sortir entre el 6 i el 19 de febrer per diferents zones de les dues ciutats i van retratar amb els mòbils l'anomenada arquitectura hostil: 312 punts a Barcelona i 22 punts a l'Hospitalet de Llobregat. El mapa continua obert i s'hi poden fer aportacions.
"Creiem que tots els municipis que tinguin persones que dormen al carrer acaben generant aquest urbanisme hostil, perquè a una part de la ciutadania, per qüestions estètiques, li fa nosa que hi hagi gent dormint al carrer", explica el director d'Arrels Fundació, Ferran Busquets. I hi afegeix que la falta de coneixement sobre què li ha passat a aquella persona per ser allà o no voler saber com se sent per ser allà agreuja la situació i el rebuig.
"S'hi afegeixen prejudicis, com ara que molta gent creu que aquella persona dorm allà perquè vol. Si se la fa fora el que s'aconsegueix és fer-li la vida encara més difícil", adverteix Busquets. Per això demana que, tant particulars com ajuntaments, abans de posar un element d'arquitectura hostil es posin en contacte amb Arrels o amb alguna altra entitat per intentar trobar una solució per a la persona que dorm allà o intentar acompanyar-la.
A la pregunta de com ho viuen les persones sense llar, el director d'Arrels Fundació no dubta: "Ens diuen que és una mala jugada perquè per a ells és tornar a començar de zero". "Quan s'instal·len elements hostils, a més, els acostumen a treure les pertinences i la persona ha de tornar a buscar un espai -continua Busquets-. Per als nostres equips de carrer també és un obstacle, perquè no troben aquella persona on acostumaven a trobar-la i l'han de buscar".
Arquitectura hostil, incómoda y asocial. pic.twitter.com/fUNMxdSWBi
— M Gallego (@laemegallego) February 11, 2023
L'arquitectura o urbanisme hostil -també ho són els bancs unipersonals que instal·len molts ajuntaments per evitar que ningú hi pugui dormir- són elements que fa temps que les entitats que atenen persones sense llar denuncien. Però ara Arrels Fundació ha fet un pas més i hi vol implicar la ciutadania amb aquest mapa col·laboratiu i de denúncia.
"Implicar-hi gent jove és fonamental. Se sensibilitza i els canvia la mirada", assegura Busquets. Hi han participat uns cinc-cents nois i noies entre 14 i 25 anys i provinents de catorze centres educatius. "Són cinc-centes futures persones que poden decidir instal·lar o no elements hostils i potser amb aquesta acció els ha canviat la mirada", reflexiona.
Amb la incorporació d'aquestes expressions d'arquitectura hostil en el mapa que Arrels Fundació va crear el 2018 ja s'hi recullen 540 punts de diferents ciutats catalanes. Tothom que estigui amb disposició d'anar pel carrer amb mirada crítica i a despertar consciències pot fer una fotografia als elements hostils que es trobi i pujar-los per ampliar el mapa col·laboratiu. "La pobresa no és un problema estètic, sinó un problema de drets humans", resumeix Busquets.
Afegeix un nou comentari