Una nau al Port de Barcelona concentra l’ajuda humanitària per a Ucraïna

FCVS
Autor/a: 
Sònia Pau Cortada
El Banc dels Aliments de Barcelona s’encarrega de gestionar el material que arriba a la nau cedida al Port de Barcelona. Font: Banc dels Aliments Barcelona
El Banc dels Aliments de Barcelona s’encarrega de gestionar el material que arriba a la nau cedida al Port de Barcelona. Font: Banc dels Aliments Barcelona
Una nau del Port de Barcelona centralitza l’ajuda humanitària que s’està recollint a tot Catalunya. Font: Banc dels Aliments Barcelona
Una nau del Port de Barcelona centralitza l’ajuda humanitària que s’està recollint a tot Catalunya. Font: Banc dels Aliments Barcelona

Una nau al Port de Barcelona concentra l’ajuda humanitària per a Ucraïna

Autor/a: 
Sònia Pau Cortada
FCVS

Resum: 

Medicaments, roba i aliments surten des de divendres de Barcelona cap a Polònia, a la frontera ucraïnesa, per pal·liar la crisi humanitària i ajudar les persones desplaçades i afectades per la guerra.

Tot i que entitats i administracions insisteixen que la millor ajuda -més eficient, més ràpida i més adequada- són donacions econòmiques a les organitzacions humanitàries que ja són al terreny, a petició de la comunitat d’Ucraïna que viu a Catalunya, una nau del Port de Barcelona s’ha convertit en un magatzem on s’aplega i des d’on surt ajuda humanitària.

Es tracta d’una nau de 1.800 m2 ubicada a la ZAL Prat cedida pel Port de Barcelona i el Banc dels Aliments de Barcelona s’encarrega de gestionar el material. La Generalitat es fa càrrec d’una part de les despeses i l’ONG Open Arms és responsable dels trasllats en coordinació amb el Consolat d’Ucraïna i el Departament d’Acció Exterior.

Hi ha caixes i caixes sobretot de material sanitari, aliments i roba. El divendres 11 de març va sortir-ne el primer tràiler amb una trentena de palets cap a Polònia. La nau està pensada per actuar com a ‘hub’ logístic de l’ajuda humanitària que s’està recollint a tot Catalunya.

“La manera més eficaç de ser solidaris amb Ucraïna és fer donacions a les organitzacions que treballen sobre el terreny”, insisteix la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina. Però, vista l’ajuda humanitària que s’estava mobilitzant a través d’iniciatives d’empreses, parròquies i particulars a pobles i ciutats del país, el cònsol d’Ucraïna a Barcelona, Artem Vorobyov, va demanar suport al Govern per poder-ho classificar i fer arribar a les persones afectades per la guerra.

Lafede.cat i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament han publicat recomanacions sobre la millor manera de donar suport a la població ucraïnesa i la Generalitat també ha posat en marxa una pàgina on resoldre dubtes. S’hi poden trobar els contactes de les entitats que treballen sobre el terreny i a les quals es poden fer aportacions econòmiques.

Ajuts específics per a les ONG catalanes

La Generalitat ha anunciat una línia d’ajuts a les agències de les Nacions Unides de gairebé 600.000 euros: a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) aportarà 290.000 euros a l’Agència de les Nacions Unides per les Persones Refugiades (ACNUR) i 290.000 euros a l’Oficina de Nacions Unides que coordina l’ajut humanitari a Ucraïna.

A més, Acció Exterior ha anunciat una línia d’ajuts específics per a les ONG catalanes que estan treballant sobre el terreny.

En una visita a la nau que centralitza l’ajuda humanitària acompanyada del vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, Alsina ha destacat “la gran solidaritat del poble de Catalunya”. “Fem una crida a mantenir aquesta solidaritat quan arribin les persones refugiades a Catalunya”, ha insistit Alsina, que ha posat de relleu “la necessitat d’actuar pensant també en el mig i llarg termini”.

Per la seva banda, el director del Banc dels Aliments a Barcelona, Lluís Fatjó-Vilas, ha explicat que “el Banc dels Aliments gestiona la logística d’aquest magatzem centralitzador com una mostra més del suport que es dona a les persones en situació vulnerable, en aquest cas, les que estan patint les conseqüències del conflicte bèl·lic”.

Pensant en les persones refugiades que arriben i arribaran, Fatjó-Vilas planteja que “la majoria no tindran suficients recursos i no podran incorporar-se al mercat laboral de forma immediata”. Conscients d’això, ha afegit, es prepara “una resposta ràpida i eficient”.

Afegeix un comentari nou