Voluntariat de nit: acompanyar en la màxima intimitat

Al voluntariat de nit s’hi acostuma a arribar perquè les persones no tenen temps durant el dia i opten per dedicar una, o dues, o tres nits al mes a fer de voluntàries. Però un cop s’hi és, és una activitat que enganxa.

Coincideixen en aquesta opinió Lucía Ortín i Ana Basanta. De professió són treballadora social i periodista. Sempre han dut una vida una mica atrafegada, tant per qüestions professionals com personals i per la vessant d’activisme, però totes dues van trobar un forat per fer un voluntariat de nit i fa anys que hi són. A l'entitat Projecte Sostre i al Pis Zero d’Arrels Fundació, dos recursos nocturns a Barcelona per a persones sense llar.

“Nosaltres obrim la porta, però entrem a casa seva”, resumeix Ortín. Cada vespre una persona voluntària obre la casa de Sostre, a la Barceloneta, a Barcelona, i hi van arribant la mitja dotzena de persones que hi passaran la nit i el matí següent. És una entitat de voluntariat que va construir el veïnat l’any 1992 amb el suport de la Parròquia Sant Miquel del Port. “A la nit passen poques coses, perquè són hores per descansar, però alhora en passen moltes”, diu Ortín. Sopar, xerrar, jugar a escacs o al parxís, mirar la tele...

Una iniciativa del veïnat

Projecte Sostre funciona gràcies a una cinquantena de persones voluntàries que hi van un cop al mes. Va sorgir de la inquietud veïnal per acollir les persones que vivien al carrer i així continua. Les persones que hi dormen tenen vincle amb altres entitats, com ara Càritas o Arrels Fundació, per tenir un suport més integral. I sovint el sopar el porten veïns i veïnes del barri.

“Dormir sense por a les agressions”. Això és que Ortín destaca que troben les persones al Projecte Sostre. Ella hi va arribar fa vuit anys. En tenia vint-i-dos i en un camp de treball a Lleida va col·laborar en un pis d’inserció per a persones sense llar d’Arrels Sant Ignasi. Quan va tornar a casa, a l’Hospitalet de Llobregat, va buscar un projecte semblant. Volia seguir fent allò. I va trobar Sostre, a Barcelona.

“Sopem, hi som i dormim”, resumeix. I hi afegeix: “S’estableix un vincle molt bonic, passem estones disteses. No és només perquè sigui de nit, que també, sinó que és el lloc. El lloc és casa seva i ens reben al voluntariat. A casa et relaxes, et poses còmode”. La voluntària de Sostre creu que tant l’espai casolà com la franja nocturna fan que el tracte sigui més de tu a tu, més d’igual a igual: “Compartim espai i temps tranquil i aquesta simplicitat és el que m’agrada de fer un voluntariat de nit”.

Com la voluntària de Projecte Sostre, Basanta entén que no s’estableix el mateix vincle al Pis Zero, el recurs nocturn d’Arrels Fundació al Raval, que si fas voluntariat en un programa on van a buscar la roba o a fer una formació. “Les persones voluntàries anem dues nits al mes al Pis Zero. És un espai on arriben i, si volen, podem parlar, explicar-nos com ens ha anat el dia... és un espai de tranquil·litat per si volen parlar”, exposa Basanta. “Sovint, però, l’únic que volen és menjar alguna cosa lleugera i anar-se’n a descansar, perquè el carrer és molt dur”, hi afegeix.

Aquest recurs obre de vuit del vespre a les vuit del matí. Hi dormen una desena de persones i una de les característiques és que poden entrar-hi amb els animals i també amb carretó, si en porten. Basanta va ser voluntària la primera nit que es va obrir, al gener del 2017. “No sabíem què passaria. Era un funcionament nou i tothom estàvem molt expectants”, recorda.

“Havia fet altres tipus de voluntariat i buscava on podia aportar alguna cosa. De dia tinc les hores molt ocupades i vaig trobar en la nit un espai per poder seguir sent voluntària”, explica la periodista. Com Ortín, també destaca la intimitat del lloc i de la franja horària. “Passem nits tranquil·les i altres de més mogudes, però el balanç és que val la pena ser-hi”, resumeix recordant llargues converses sobre cinema o programes de televisió a la terrassa del pis.

I quan ja acabem l'entrevista, Basanta recorda una anècdota que considera molt definitòria del que passa al Pis Zero: “Hi havia un noi que feia un any que venia i gairebé no havíem parlat. Un dia se m’asseu al costat i em diu: “Saps que fa vint anys...”. I em va començar a explicar la seva vida! Em va deixar entrar al seu petit tresor. Es viuen moments espectaculars!”

Prova pilot nocturna a l'Hospital de Sant Pau

L'Hospital de Sant Pau, també a Barcelona, acollirà aviat una prova pilot d'un voluntariat de nit. En aquest cas es tracta d'acompanyar persones que estan en situació de final de vida, malaltia crònica avançada o soledat no volguda. És una iniciativa innovadora de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) amb la Fundació “la Caixa” i l’Hospital de Sant Pau.

"La prova pilot ens permetrà detectar les necessitats reals, determinar com treballarem i trobar les persones adients per fer l'acompanyament", avança el tècnic del programa 'Voluntariat de Nit' de la FCVS, Jordi Abad. "La pandèmia ha fet més visible la solitud i la mort, que ja existien, però s'han posat més d'actualitat", planteja Abad.

A Catalunya no hi ha cap voluntariat nocturn hospitalari. "Em sembla que tot acompanyament de persones voluntàries té una part d'intimitat important, perquè anem a fer vincle amb la persona. Evidentment, la nit, quan el patiment és més present que durant el dia, ho accentua", reconèix el tècnic de la FCVS. Per participar a la prova pilot es busquen persones amb una certa experiència i formació per acompanyar en moments de forta càrrega emocional.