'InformeCAT 2023', l'estudi que Plataforma per la Llengua va fer públic el juliol passat, confirma que l'ús del català es redueix a Catalunya, al País Valencià i a les Illes, però augmenta a Andorra. En aquest context, Xarxanet.org arriba als vint anys d'informació sobre associacionisme i voluntariat en llengua catalana. "Els mitjans de comunicació digitals tenen moltíssima importància, perquè, segons dades del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) del 2022, són el tercer canal d'informació a Catalunya, darrere de la televisió i de les xarxes socials", assenyala la responsable de Cultura i Mitjans de Comunicació de Plataforma per la Llengua, Gemma Ponsa.

Ponsa considera que els mitjans digitals estan contribuint precisament al fet que molta gent pugui triar on informar-se en català, perquè, abans que aquesta opció existís, la capacitat de tria lingüística estava molt limitada. "Hem de pensar que amb l'entrada de la nova era tecnològica i la forta mancança de polítiques eficaces durant més d'una dècada per adaptar els usos de la llengua a la nova situació, ens ha dut a un món comunicatiu altament descatalanitzat. Que el projecte de Xarxanet s'hagi pogut consolidar en la nostra llengua, malgrat aquest context gens favorable, és indicatiu del seu èxit", defensa la responsable de Cultura i Mitjans de Comunicació de Plataforma per la Llengua.

En la mateixa línia des de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), el seu president, Jaume Marfany, destaca que un dels trets que caracteritzen la societat del país, ja des del segle XIX, és la gran riquesa de la seva xarxa associativa: "Disposar d'una eina informativa com Xarxanet que cobreix aquest ampli espai de la societat civil i que ho fa en català, la llengua pròpia dels nostres països, adquireix un doble valor que ens permet mirar el futur amb una clara visió positiva".

La força dels mitjans digitals

Marfany subratlla la necessitat que la llengua catalana fos present des del primer moment en les noves tecnologies de la informació i de la comunicació: "Avui, la gran majoria de la població consumeix informació i opinió a través dels mitjans digitals que tenen determinades virtuts, com la de fer servir enllaços que permeten ampliar i integrar la informació. A més, fomenten la interactivitat amb el lector i tenen la gran capacitat de publicar aquesta informació de manera immediata i actualitzar-la constantment".

'InformeCAT 2023' aporta dades com ara que el 65% dels habitants de Catalunya, el País Valencià i les Illes es veuen en cor de parlar català, mentre que el 95% es veuen en cor de parlar en castellà. Aquestes dades serveixen per posar en context la importància dels mitjans en llengua catalana. "Aquest decalatge entre el coneixement de tots dos idiomes s'explica per dos factors: per la imposició legal del castellà a tots els ciutadans i per la tendència de molts catalanoparlants a canviar al castellà", argumenta Plataforma per la Llengua.

En aquest marc, "Xarxanet és i ha estat tots aquests anys una estructura comunicativa imprescindible per l'ús de la llengua catalana i la seva normalització", en paraules de la directora de la Plataforma, Rut Carandell. I hi afegeix: "Qui vulgui estar ben informat de les notícies sobre voluntariat i activisme amb rigor i puntualitat, s'hi ha de mantenir connectat i segur que, a banda de ser un instrument de prestigi de la llengua, ha permès a molts ciutadans formar-s'hi i aprendre-la".

La Plataforma per la Llengua és una entitat de voluntariat que manté viu l'activisme per la llengua en tots els àmbits. En el cas del digital, a principis d'any, van denunciar la situació de discriminació del català creada pel nou algorisme de Google. "Factors com el posicionament orgànic i, de forma més empírica, el perjudici en els articles de Viquipèdia, ens van fer encendre les alarmes", explica el tècnic d'Empreses Internacionals de l'entitat, Gerard Soler.

De seguida es van adonar que no eren l'única entitat que treballa en la defensa dels drets digitals en català que s'havia adonat del perjudici i, per revertir la situació, van crear l'Aliança per la presència digital en català. Fent front comú i amb el suport de la Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya van arribar a parlar-ho amb Google. Ara, indica Soler, tenen el paper d'auditar el posicionament al cercador per garantir la implementació de les millores promeses.

"L'única manera de normalitzar la llengua és que aquesta sigui la llengua habitual d'ús en tots els àmbits -apunta Marfany-. En paraules de Joan Fuster, "Per normalitzar el català cal desnormalitzar el castellà". Això és extensible també al món digital que cal catalanitzar al màxim". Per al director de la CAL, qualsevol situació de discriminació lingüística ha de ser "motiu de preocupació per a tota la societat, no només per a les entitats".

Per l'experiència de la CAL, cada vegada més persones i entitats reaccionen davant de les situacions de menyspreu o atac lingüístic. Com Soler, recorda que davant del cas de l'algoritme de Google, entitats es van reunir amb el govern català per tal de fer un front comú i posar remei a la situació. En aquest marc de lluita per la llengua catalana en tots els àmbits, Marfany considera "una gran notícia que una publicació dedicada a l'associacionisme i al voluntariat i que, a més, és en català, hagi arribat als seus vint anys de presència ininterrompuda en l'àmbit digital". "Xarxanet és una eina de doble valor, perquè s'ha consolidat plenament i ens permet enfocar el futur amb una clara visió positiva", conclou el director de la CAL.