Yolanda Guasch: “Amb el voluntariat inclusiu les persones passen de ser ajudades a ajudar els altres”

Què és ATRA?

ATRA som una entitat sense ànim de lucre que ofereix atenció i tractament a persones en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social, amb problemàtiques derivades de les addiccions, la salut mental o el sensellarisme. L’objectiu és que assoleixin la seva màxima autonomia i integració social.

Enguany heu rebut el segon guardó dels premis Voluntariat. En què consisteix el projecte Actua?

Actua és un programa comunitari, integrador i d’atenció centrat en la persona. Ofereix suport a la vida autònoma a persones amb problemàtica derivada del trastorn mental, i que presenten dificultats per realitzar les activitats de la vida diària, tant a la seva llar com a l’entorn comunitari. És un programa innovador que incorpora la participació d’un voluntariat inclusiu, format per persones amb i sense diagnòstic de trastorn mental.

Com va néixer el projecte Actua?

Des dels inicis, ATRA ja apostava per un treball comunitari per incloure a les famílies i persones voluntàries i donar resposta a necessitats que detectàvem al col·lectiu de salut mental. Com a entitat considerem que el voluntariat és molt important, veiem que les persones amb problemes de salut mental tenen capacitat i tots podem aportar malgrat les diferències.

Vam pensar d’incorporar al programa actua un voluntariat inclusiu format per persones amb i sense trastorn mental. Al 2014, quan vam dissenyar el programa pilot a Vilanova i la Geltrú, el tret més innovador era la participació de les persones amb trastorns mentals. Estem convençuts que la seva experiència pot ajudar moltíssim a altres persones que estan en altres moments del trastorn, al igual que el fet d’aproximar-se i explicar les seves pròpies experiències.

Quins programes en formen part?

Ara mateix en tenim tres. El programa actua, que va néixer al 2014 i va dels 18 als 65 anys. L’objectiu és que les persones amb un diagnòstic de malaltia mental siguin persones més autònomes i empoderades. El segon programa va néixer al 2017, el programa jove, dels 16 als 29 anys. El voluntariat també es fa amb persones amb problemes de salut mental i l’objectiu és impulsar i implicar el voluntariat amb el jovent.

I el darrer que hem creat és el programa dona, dels 16 als 65 anys, amb dones amb problemàtica de salut mental i que pateixen o han patit violència masclista. Tots tres són voluntariat inclusiu, en els quals les persones voluntàries acompanyen i guien des de l’equip professional, ja que no fan la tasca de l’equip de treballadors.

Com els canvia l’experiència d’aquest voluntariat?

Fan una millora d’autoestima molt important. Comencen a recuperar el sentiment de pertinença i el fet de compartir aquest espai amb persones amb i sense trastorns fa crear uns vincles molt enriquidors i molts positius.

Quines són les claus perquè la iniciativa hagi estat un èxit?

La manera que tenim de treballar, des de l’observació, la proximitat i l’atenció per poder anar detectant què és el que va passant i com evoluciona, inclosa la reformulació dels programes durant la pandèmia. D’altra banda, el fet d’incorporar persones amb trastorn mental és el tret més innovador del programa. Des del voluntariat traslladem el missatge de si jo puc tu pots, deixar de banda el rol de persona malalta per ser una persona activa a la societat.

També és important la implicació de l’administració i de la pròpia ciutadania que no ens deixen de sorprendre cada dia amb el seu interès en aportar i ajudar els altres. A més, les persones voluntàries reben una formació molt complerta perquè puguin entendre perfectament la salut mental gràcies a formadors experts i professionals que els hi ensenyen tot el que cal saber per acompanyar a la gent amb la que fan aquest voluntariat.

Com ha afectat la pandèmia al respecte?

Ha estat dur. Hem hagut de canviar la visita presencial per la telefònica i això per l’equip va estar impactant. Hem tingut molt de suport entre l’equip, perquè havíem d’entendre i treure conclusions d’una veu i no és el mateix que estar davant de la persones. Hem innovat i reformulat els programes per poder-nos adaptar i hem buscat eines que ens aproximessin més a les persones ateses de forma telefònica i telemàtica.

Creiem que el grup actua dona és el que ha patit més, però amb el grup emmirallades, un espai segur dirigit pels professionals de l’equip, les dones han compartit el que els hi ha passat amb dinàmiques i tallers i s’ha potenciat l’autoestima i autoconsciència de forma virtual. Una de les principals novetats ha estat la creació d’una aplicació mòbil que ens aproximés al treball individual de les persones ateses. Des de l’equip i l’entitat hem dissenyat l’aplicació actua.

En què consisteix l’aplicació?

Per un costat, l’objectiu és que les persones usuàries puguin tenir accés al seu pla de treball individual molt més enllà de quan toca la visita presencial. D’altra banda, ens dirigim a la ciutadania perquè no s’estigmatitzi el col·lectiu de les persones amb problemes de salut mental. Per això, consta d’una part privada per a les persones usuàries i una part pública per a la ciutadana, que fa la tasca de sensibilització, dona a conèixer el nostre voluntariat i compta amb un mur on tothom pot penjar escrits amb reivindicacions

Què significa el premi que heu rebut?

Molta il·lusió. És un reconeixement a la feina feta a les persones que estan i que han participat en aquests anys al programa. Sempre diem que res d’això seria possible sense la implicació de tothom i el paper de les persones voluntàries és impressionant. Perquè crèiem en el projecte. Ha estat molt gratificant per a totes les persones amb trastorn mental.

Com es planteja el futur del projecte?

No és un programa tancat i no descartem atendre a altres col·lectius. En un futur proper veiem possible donar atenció a les persones grans. Moltes tenen un problema de salut mental quan es fan grans i estan soles a casa. Ens agradaria començar a atendre-les en breus.

Tot el missatge que s’ha donat de la distància social creiem que s’ha de canviar pel concepte de distància física. En salut mental és molt important el terme que utilitzem. Amb el col·lectiu amb problemàtiques de salut mental hem de parlar de distància física perquè sàpiguen que continuem estan allà, encara que sigui a dos metres. Nosaltres continuem aquí.

Què és el que més t’agrada del projecte?

El més maco és contagiar l’emoció. Com persones que tenien trastorn i que eren a la vegada usuaris doncs van acabar impulsant el projecte i es van implicant més i més. De persones ajudades a ajudar als altres. Veure que ara estan molt bé i que fan voluntariats en altres entitats. Han fet una evolució espectacular. D’altra banda, també és molt bonic veure com les persones que han arribat al nostre programa sense cap coneixement sobre les problemàtiques de salut mental van aprenent sobre el tema i viuen una gran evolució ajudant al col·lectiu.