Formació: Abordatge del trauma complex, context i eines per a la intervenció i estudi de casos (2a ed.)
Aquesta manera d’abordar el treball socioeducatiu transforma l’espai relacional en un lloc reparador. Quan s’incorpora la perspectiva del trauma complex, es potencia la capacitat de l’equip per prevenir situacions de revictimització i per sostenir, d’una manera més saludable, el contacte amb realitats de gran intensitat emocional. El resultat és una pràctica professional més reflexiva i protectora, que promou la recuperació, l’autonomia i la dignitat de les persones ateses, alhora que cuida la salut emocional dels qui les acompanyen.
En l’espai d’entrevista socioeducativa sovint s’hi despleguen històries de vida marcades per experiències de dolor i desconnexió. Quan el professional entén el trauma complex com una ferida que impacta en la manera de relacionar-se, de sentir i de construir significat, l’entrevista deixa de ser un simple espai de recollida d’informació i es converteix en un entorn segur, on la confiança i la presència esdevenen les primeres eines d’intervenció. L’acollida del relat, sense judici ni pressa, permet reconèixer la lògica adaptativa de moltes conductes que, a simple vista, podrien semblar resistències o desinterès.
Treballar des d’una mirada informada en trauma implica situar la regulació emocional com a punt de partida. En aquest context, les estratègies socioeducatives es construeixen des del vincle i la coherència: l’entrevista no busca “corregir” sinó comprendre, i el procés de mediació o d’acompanyament esdevé un espai per restaurar sensacions de control, previsibilitat i seguretat. El professional, des d’una posició de respecte i consciència, aprèn a reconèixer els senyals del trauma —tant en la persona com en ell mateix— i a utilitzar-los com a guia per ajustar el ritme i el llenguatge de la intervenció.
Carrer dels Almogàvers, 214
08018 Barcelona
(Barcelona)
